Pàgines

dimecres, 26 de maig del 2010

Voteu!

Aquest diumenge se celebra a Sabadell la consulta per a la independència de Catalunya. Serà la població més gran on haurà tingut lloc, un autèntic repte. El vot anticipat està tenint una bona acollida i esperem que la participació definitiva sigui ben alta. En tot cas, el que ja ha estat un èxit és la implicació de la gent, amb més de 775 voluntaris -jo també!-, i l’elevat nombre d’actes que s’han dut a terme arreu de la ciutat. Ara manca, doncs, fer del dia de la votació una festa de la democràcia popular i la llibertat.

Motius per votar? Certament, la consulta no és vinculant, però una bona participació esdevindria un factor decisiu a l’hora de poder exigir al Parlament la convocatòria d’un referèndum oficial. La democràcia real és la que emana del poble i no hi ha res més popular que aquesta consulta, que ha sorgit de la societat civil. Decidir com volem organitzar-nos políticament és ja un gest de sobirania i de maduresa democràtica. Podem votar que sí, que no o bé fer-ho en blanc, però és important que hi diguem la nostra. Ei, i anar a votar no és patrimoni exclusiu d’aquells que pensem que la independència és necessària, sinó de tots els catalans i catalanes, pensin el que pensin! Oposar-se a la consulta denota, per contra, una manca de cultura democràtica. Quin inconvenient hi ha que la gent s’expressi lliurement?

Va, i ja que en parlem, quins motius hi ha per votar sí? Doncs, independentment d’on haguem nascut, de quina llengua parlem habitualment o de quina considerem que és la nostra identitat, la independència ens beneficaria a tots. Per als més pràctics, tenir el nostre propi estat ens permetria disposar de molts més recursos econòmics, ja que tots els impostos que ara van a Madrid i no en tornen es quedarien, ras i curt, aquí. I encara que la gestió que se’n fes fos tan pèssima com la que duu a la pràctica el govern espanyol, com a mínim repercutiria íntegrament en aquest país! D’altra banda, per als que valorem aspectes més intangibles, ser independents ens permetria fer sentir la nostra pròpia veu a nivell internacional, normalitzar la cultura i la llengua sense interferències alienes, disposar de seleccions esportives... Ser un país normal, vaja. Desacomplexat! I és que les persones, quan creixen, sempre tenen el desig d’emancipar-se, oi? Doncs amb els pobles passa el mateix. O és que algú sap d’algun país que hagi decidit lliurement renunciar a la independència? Proposeu-ho als espanyols o als francesos, que deixin de ser independents! Deu ser que la independència està prou bé, no? Altrament, no s’entendria que en els darrers anys s’hagin creat més d’una vintena d’estats, una gran part dels quals a Europa...

dissabte, 22 de maig del 2010

Tarragona per la Llengua

Tallers per la Llengua ha guanyat un premi! El Servei de Política Lingüística de l’Ajuntament de Tarragona va convocar la primera edició del Premi a Projectes per Estendre l’Ús del Català a Tarragona i vam concórrer-hi amb un projecte adreçat a entitats d’educació en el lleure que n’ha resultat guanyador. La nostra proposta, d’acord amb la línia de treball de l’entitat, pretén incidir en les actituds lingüístiques, sobretot de les persones catalanoparlants, amb l’objectiu que adoptin uns hàbits de fidelitat envers la llengua pròpia. Aquesta voluntat d’incidir directament en els usos interpersonals, possiblement el tret diferencial de l’entitat, ha estat l’aspecte més valorat pel jurat. Ara, doncs, ens toca dur-lo a la pràctica. És una feinada, sens dubte, però el reconeixement a la nostra tasca és una font de motivació.

dissabte, 15 de maig del 2010

Digueu-li Josep

En Josep-Puntí-que-abans-es-feia-dir-Adrià-i-que-era-el-cantant-dels-Umpah-Pah continua sent immens. Els concerts que està oferint dins el Tourmaitenquis són incendiaris i passionals, amb un toc de dolçor. Reconec que, d’entrada, em feia una mica de respecte, no sabia per on sortiria. Però va ser fantàstic. Un músic de revolta i un guardià potser inconscient de la riquesa lèxica de la nostra llengua, amb la qual juga com un mestre. Intensitat sense mesura.

I de telonera a Sabadell, la Bikimel! Quina veu! Quin descobriment!

"Ull per ull", en directe a la pel·lícula "Rock & Cat"

dissabte, 8 de maig del 2010

El Premi Literari Ateneu Domingo Fins, Volum I

L’Ateneu ABI, de Montcada i Reixac, és un d’aquells centres culturals que han sabut combinar el caliu dels locals de començaments de segle XX amb una oferta d’activitats innovadora i estretament vinculada a les necessitats actuals del país i la llengua. Entre les moltes que realitzen destaca el lliurament del premi literari Ateneu Domingo Fins, els contes guanyadors del qual han estat ara recollits en un primer volum publicat per Edicions 7dquatre. Una lectura molt amena amb una pila d’històries ben originals.

dilluns, 3 de maig del 2010

I una pàtria tan petita

En el darrer número del Descobrir Catalunya hi surt el reportatge del Marquet de les Roques que els havíem proposat amb la Noelia. Espero que, pel fet d’haver aparegut en la revista de viatges de referència dels Països Catalans, molta gent s’interessi per aquest indret i s’arribin a visitar-lo! De debò, és un lloc que cal conèixer. El Marquet de les Roques és Pere Quart, Pere Quart és Corrandes d’exili, Corrandes d’exili és l’anhel d’un poble vençut de recuperar la llibertat, d’una pàtria tan petita que la somio completa, la pàtria que ens mostra, justament, el Descobrir Catalunya, la pàtria on tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra...