L'emoció de les llengües

Llengua i emoció. Set mirades sobre el goig de ser

Àngel Velasco i Quim Gibert (eds.)

Pagès editors, febrer de 2012

Les llengües i les emocions estan fortament entrellaçades, ja no només perquè les llengües són una via per expressar les emocions, sinó també perquè cada llengua cohesiona els seus parlants al voltant d’unes emocions, uns sentiments, una manera única i genuïna d’interpretar l’entorn.

Llengua i emoció és el títol del darrer llibre del tàndem editor format per Àngel Velasco i Quim Gibert, els quals anteriorment ens han ofert altres llibres com Elogi de la transgressió o Removent consciències, tots ells reculls de les ponències de les diverses jornades sobre llengua i identitat que s’han anat realitzant a Fraga. El subtítol del llibre, Set mirades sobre el goig de ser, en palesa l’objectiu: prendre consciència del plaer que representa saber-se part d’una cultura, d’una llengua que, malgrat estar en situació de minoració, és la nostra, la que ens fa ser com som i ens permet vincular-nos amb l’entorn immediat i amb les altres cultures. El mateix Quim Gibert (psicologia), Josep Borrell (poesia), Matthew Tree (literatura), Eva Monrós (sociolingüística), Rosa Calafat (semiòtica), Jordi Bilbeny (història) i Josep Maria Terricabras (filosofia) ens parlen d’aquest goig de ser des de les seves especialitats i ens doten d’arguments i reflexions per aprendre a gaudir la nostra identitat amb normalitat.

Borrell fa una síntesi perfecte de l’objectiu del llibre quan diu que cadascuna de les llengües que es parlen al món construeix universos de gran bellesa, creen atmosferes de gran sensibilitat i poden i saben desencadenar les emocions més fortes que ens puguem imaginar. Entre les emocions que desencadenen, Monrós explica que, en el cas català, aprendre’n la llengua té, per a molts nouvinguts procedents de comunitats minorades, un efecte  de descoberta i potenciació que reverteix a favor de les altres llengües minoritzades, les seves. Bilbeny, per la seva banda, fa un pas més i, amb la voluntat d’incidir en l’autoestima dels catalans, argumenta que una forma subtil de recuperar la dignitat com a parlants o com a col·lectivitat nacional és recuperar també la consciència de la grandesa de la llengua, i proposa ja no només actuar sobre la realitat, sinó aprendre a transformar-la.

Aquestes i moltes altres reflexions fan de Llengua i emoció un recull interessant i fàcil de llegir. El vincle entre la llengua i les emocions hi queda ben reflectit i les argumentacions diverses que s’hi ofereixen poden permetre al lector canviar el seu enfocament envers la llengua i la identitat, transformant el problema de ser part d’una cultura minorada pel plaer de ser una cultura en procés de normalització.

L’Escletxa, primavera 12