Els Balcons per la Independència

No fa gaire, veure estelades penjades als balcons era quelcom poc habitual, fins i tot en diades assenyalades. Ara, però, el fet s’ha normalitzat i moltes finestres i balcons del país llueixen cada dia la bandera. Si fins i tot en venen a les merceries! Hi ha hagut, doncs, un canvi de mentalitat envers la independència, que ha passat de ser una opció política minoritària percebuda com a radical a esdevenir l’alternativa preferida al marc legal vigent. L’Assemblea Nacional Catalana, els Municipis per la Independència o la Marxa per la Independència són mostres d’aquesta normalització de l’independentisme. I és que de raons no ens en falten. L’objectiu no és fàcil, certament, però qualssevol esforços que es facin orientats a aconseguir un país lliure són del tot imprescindibles.

És en aquesta línia que vull proposar un petit gest que està a l’abast de qui ho vulgui. La idea no és gaire original ja que, de fet, és precisament el que estava explicant. Ho podem anomenar Balcons per la Independència i consisteix, simplement, en deixar l’estelada penjada sempre al balcó o a la finestra, com una mostra de reivindicació nacional: mentre el poder ens intenta fer espanyols –o francesos– a la força, nosaltres ens reafirmem en la nostra decisió de ser qui som i de voler esdevenir un estat independent. Com més estelades onegin als balcons, més gent s’animarà a fer-ho, i més s’evidenciarà públicament aquesta voluntat de llibertat col·lectiva. Ho podem definir com una forma de reivindicació independentista de baix cost.

L'independentisme no identitari

Les darreres dades del Centre d’Estudis d’Opinió indiquen que, per primer vegada, els catalans que consideren que la independència és la millor opció són majoria, seguits de ben a prop pels que optarien perquè Catalunya esdevingués un estat federat dins de l’estat espanyol. A molta més distància queden els que prefereixen ser una comunitat autònoma i, sobretot, els que voldrien que Catalunya fos simplement una regió espanyola. Alhora, l’estudi també indica que, en cas de referèndum, més de la meitat dels catalans declaren que es decantarien pel sí, mentre que els partidaris del no són una quarta part, conformant la resta els indecisos. En resum, doncs, el suport a la independència augmenta i sembla que, fins i tot, pot arribar a ser majoritari.

Significa, doncs, que ja tenim la feina feta? Ni de bon tros. La fatxenderia espanyolista, la recentralització administrativa, les retallades socials de bracet d’ajuts milionaris a determinades entitats, el ridícul del cap d’estat espanyol i companyia o els insults i atacs a la diversitat cultural i lingüística hi ajuden, sense cap mena de dubte. Però hem de tenir en compte que el nacionalisme espanyol està atent i farà servir totes les armes de què disposa per desacreditar l’independentisme. Sense anar gaire lluny, la senyora Sánchez-Camacho declarava, referint-se a aquest estudi del CEO, que no és creïble que els partidaris de la independència siguin majoria perquè, a l’ensems, s’hi indica que la majoria de catalans se senten també, en cert grau, espanyols. I? Pel que sembla, des del PP són incapaços d’entendre que la voluntat d’independència ja no és patrimoni exclusiu d’aquells que ens sentim només catalans, ans és quelcom que també volen catalans que, alhora, se senten en part espanyols. Aquest és el gran èxit de la proposta política d’independència i la gran amenaça per als sectors espanyolistes: la independència ja no és un tema identitari, sinó social i econòmic. La independència beneficiaria a tots els catalans, se’n sentin molt o poc, se sentin també espanyols o no. Intentar canviar els sentiments i la identificació cultural de les persones és pràcticament impossible; fer que prenguin consciència dels avantatges objectius d’un nou marc polític és molt més fàcil. Aquests avantatges són els que hem d’explicar a totes aquelles persones que encara no veuen clar que la independència és la millor solució per al país.