Català a la carta

Quan l’Anna Muro va parlar-me del seu projecte Vents del canvi, una col·lecció de l’editorial Setzevents amb vocació didàctica que tenia com a objectiu ajudar a bastir, mitjançant un llenguatge planer, un nou pensament català des de disciplines diverses, de seguida em va bullir l’olla i vaig posar-me a treballar en uns textos que han acabat prenent la forma de Català a la carta, el llibre que tot just acabo de publicar. Català a la carta no vol ser un llibre de llengua per a lectors habituals d’aquesta temàtica, sinó un llibre que pugui llegir qualsevol català, estigui interessat en les qüestions sociolingüístiques o no, i en el qual trobi arguments que l’esperonin a fer servir la llengua amb normalitat. D’aquí ve el subtítol de l’obra, Tria la teva aventura lingüística: si hi ha molts perfils de catalanoparlant, cal oferir arguments a mida. Català a la carta, que s’obre amb un interessantíssim pròleg de Ferran Suay, està estructurat, doncs, en blocs: Un tastet de diversitat presenta curiositats que ens regala la diversitat lingüística global i vol ser un ham per aquells catalans que no tenen una consciència lingüística específica; Els hàbits lingüístics o com ajudar el català sense haver-nos de trencar les banyes va adreçat a persones conscienciades que volen usar més el català i fer-ho amb tota comoditat, i Sense estat no hi ha llengua té com a objectiu fer palès que, sense un escenari de llibertat política, és a dir, si no esdevenim un estat independent, difícilment podrem normalitzar el català. Per tant, Català a la carta és un llibre que podeu comprar i llegir els que tingueu interès pel tema, però també un llibre que podeu regalar a aquelles persones que no tenen aquest interès. L’objectiu és, precisament, arribar a tot tipus de catalanoparlant i animar-lo a usar una mica més la llengua.

Tot seguit teniu la presentació que vaig escriure per al llibre. Espero que us sembli interessant i que us animeu a llegir-lo. De cara als propers dies ja hauria d’estar disponible a les llibreries d’arreu del país!

Català a la carta. Tria la teva aventura lingüística. Presentació.

Pere Calders, en el conte Explorador celeste a la deriva, parla d’un cosmonauta procedent d’una galàxia propera que, per fer-se entendre, té un ventall de píndoles que li permeten expressar-se en qualssevol llengües. Les del català són rosades. Us ho imagineu? Quants conflictes i quants malabarismes lingüístics ens estalviaríem, els catalanoparlants! Una pastilla i llestos: tota persona que vingués als Països Catalans entendria el català i sabria expressar-s’hi. Ara, en canvi, no només hem d’oferir cursos de català, sinó que, a més a més, hem de fer front a una sèrie d’obstacles propis de les llengües minorades, com la supeditació legal a unes altres llengües –l’espanyol o el francès–, un fet que les converteix en llengües molt més necessàries que no pas el català; el desconeixement a priori que en tenen moltes de les persones que vénen de fora; o la invisibilitat social, és a dir, el fet que el català passa desapercebut als nouvinguts perquè els catalans, per norma general, ens hi adrecem sempre en espanyol.

Tanmateix, estem segurs que no tenim res de similar a aquestes pastilles rosades? Si els catalanoparlants, tant els que ho som des de sempre com els que hem après la llengua més tard, ens deixéssim estar de prejudicis i d’hàbits adquirits i comencéssim a fer servir el català amb molta més naturalitat, l’ús social se’n veuria beneficiat. Per què canviem de llengua quan el nostre interlocutor no ens parla d’entrada en català? Per què ens deixem influir pel color de la pell o per un accent diferent? Aquest fet de canviar de llengua, de passar-nos a l’espanyol sense ni tan sols saber si l’altre ens entén, és una de les raons que fan que el català estigui lluny de ser una llengua plenament normalitzada. És evident que el fet que els Països Catalans no siguin un estat independent, amb el seu marc legislatiu propi, és un factor decisiu, però els hàbits lingüístics dels catalanoparlants també són extremadament importants. Com més aprenguem a usar el català en qualsevol situació i sense prejutjar el grau de comprensió oral que en pugui tenir el nostre interlocutor, més presència social anirà assolint la llengua i, per tant, més a prop serà d’esdevenir una llengua normalitzada.

Aquest és, modestament, l’objectiu del llibre. De perfils sociolingüístics n’hi ha tants com catalanoparlants. Potser sou catalanoparlants en potència, que encara no heu fet el pas de parlar-lo; potser en sou parlants tímids, i només l’utilitzeu en entorns molt concrets; potser ja en sou parlants habituals, però canvieu de llengua sense adonar-vos-en; o bé potser en sou parlants fidels, d’aquells que us manteniu conscientment en català, tot i que de vegades sueu la cansalada per fer-ho i acabeu enrabiant-vos de valent. Sigueu com sigueu, aquest llibre és per a vosaltres. És un llibre de català per a tots els gustos, pensat perquè qualsevol català, nouvingut o de soca-rel, hi pugui trobar arguments que l’esperonin a emprar la llengua i a fer-ho amb tota comoditat.

Les pastilles rosades ens anirien molt bé, no us ho nego pas. De tota manera, tinguem present que nosaltres, els catalans, també podem fer que el català esdevingui una llengua útil i necessària als Països Catalans. Cadascú a la nostra manera. Parlant-lo més o bé participant en la construcció d’un país lliure. O tot plegat. I, sobretot, aprenent a gaudir-ne.

David Vila i Ros

"Una mirada nova i productiva a un tema de sempre." (Ferran Suay)

"Aporta receptes per a la normalització." (Àlex Romaguera a El Triangle)

"Presenta raonaments intel·ligents i avantguardistes en petites píndoles lleugeres i plaents." (Marina Sagarra al Diari Gran del Sobiranisme) 

"Una eina utilíssima per a reflexionar sobre el nostre grau d'implicació en la defensa de la llengua." (Víctor Alexandre a Lletres)

"Un llibre deliciós per tastar l'aventura lingüística que més s'adapti a cada lector." (Neus Arnan a El Singular Digital)

"Repta el lector a deixar enrere la teòrica inferioritat del nostre idioma." (Xavier Tedó a L'Escletxa) 

"Explica d'una manera entenedora les raons de la consciència i la lleialtat lingüística." (Jordi Solé i Camardons a Llengua Nacional) 

"El repte sens dubte és aconseguir parlar còmodament la llengua en tots aquells contextos en què vulguis fer-ho." (Quim Gibert a La Mañana)

"Ens fa prendre consciència (...) i ens fa recomanacions i propostes per fer-ne una gestió lingüística conscient, coherent i responsable." (La Corbella) 

"Articles breus, fàcils de llegir, que ens donen idees a tort i a dret." (Pere Mayans al blog El pols de la llengua als Països Catalans)

Ressenya a El Triangle (27/7/12):

Comentari al blog Sociolingüística i Vida plena (29/7/12)

Ressenya al blog Sociolingüística i Vida plena (13/8/12)

Entrevista a la Directa (5/9/12)

Entrevista a Ràdio Sabadell (5/9/12)

Ressenya al Diari Gran del Sobiranisme (21/9/12)

Ressenya a El Singular Digital (22/10/12)

Ressenya a Lletres (Tardor 12) i ressenya al web de Víctor Alexandre (3/11/12)

Ressenya a L'Escletxa (Tardor 12):

 
































Entrevista a Ràdio Sabadell (27/11/12)

Notícia a Vilaweb Sabadell (30/11/12)


Ressenya a Llengua Nacional (4t. trimestre 12):




Ressenya a La Mañana (11/12/12):

Entrevista a ETV Llobregat (12/12/12)

Ressenya a La Corbella (Febrer 13):

Ressenya a El pols de la llengua als Països Catalans (1/05/13)