Una aventura lingüística a Barcelona

Ahir vaig presentar Català a la carta a l'Abacus de Sants, a Barcelona, i ho vaig fer amb una acompanyant d'excepció, la Carme Forcadell, que també va presentar el seu darrer llibre. Fa una pila d'anys que ens coneixem, amb la Carme, i hem col·laborat en moltes iniciatives, però encara no ens havíem posat mai junts darrere una taula per fer un acte conjunt i, potser per no trencar la tradició, vam decidir posar-nos-hi al davant. Els llibres, la llengua i la independència van ser, com us podeu imaginar, els ingredients del debat.

L'aventura del català

Ahir vaig impartir la darrera de les tres conferències titulades L’aventura del català que he fet per als alumnes de l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran, a Sabadell. L’experiència ha estat fantàstica i espero que per als assistents fos interessant. Les intervencions dels alumnes demostra que el tema de la llengua atrau i ho fa, també, a persones d’origen castellanoparlant, com les que al final de les conferències m’han fet explícit el seu compromís amb el català i el seu rebuig total a les polítiques espanyolistes que pretenen trencar la cohesió social del país. I a mode de cirereta, un alumne d’una de les primeres conferències que ahir va venir, expressament, per dir-me que havia posat en pràctica les meves propostes per incrementar l’ús personal del català i que li havien funcionat! Només amb això ja em sento pagat.

Per si us interessa saber de què vaig parlar, tot seguit en faig un resum. I si voleu que vingui a impartir-la a qualsevol lloc, només m’ho heu de dir!

Quina és la situació del català? El català al món. El català als Països Catalans.

Són importants els nostres hàbits lingüístics? La vitalitat d’una llengua. Els hàbits lingüístics. Un model: la República Veridiana.

Per què tenim tants prejudicis? Els condicionants. Trencant prejudicis.

Per quina raó he d’usar més el català? La diversitat lingüística. El català, llengua comuna.

I com ho puc fer? Facilitar la comunicació. El full de ruta vers l’assertivitat lingüística.

 

 

 

 

El 15 d'abril a l'Auditori de la Fira de Sabadell

El 20 de maig a l'Auditori antic d'Unnim

 

El 27 de maig a l'Auditori nou d'Unnim

Ens ataquen, responem, continuem construint

Que el Tribunal Constitucional espanyol suspengui la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya té tant valor com l’opinió d’un negrer el dia que es va abolir l’esclavatge. Que les Corts d’Aragó redenominin el català de la Franja com a LAPAO situa el nivell d’estupidesa política del PP en uns límits difícils de superar, fins i tot per a la dreta espanyola. Que el consell de ministres espanyol aprovi el projecte de la LOMCE és la demostració que el viatge en el temps, si més no al passat, és possible.

En l’actual procés sobiranista, els atacs de l’estat espanyol seran constants. Ja està bé que hi anem responent, però no caiguem en l’error de destinar-hi tots els nostres esforços. Tenim un país per construir.

Nota: podeu escoltar l'entrevista que van fer-me ahir a Ràdio Sabadell per parlar de la LOMCE en aquest enllaç.

Simposi sobre la promoció de l'ús del català

A finals de l’any passat vaig prendre part, amb una ponència sobre Tallers per la Llengua, en el simposi sobre el català organitzat per la Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans. Doncs bé, la Xarxa acaba de publicar, en format digital, el llibre Simposi sobre la promoció de l'ús del català, que recull totes les ponències que s’hi van presentar. Si us interessa saber quina és la situació del català i, sobretot, quines propostes hi ha per tal de fomentar-ne l’ús social, el llibre us pot aportar reflexions interessants. El podeu descarregar gratuïtament en aquest enllaç; quan hi accediu, trobareu l’índex amb els vincles a cada capítol.

Bilingüisme i immersió lingüística

El passat 26 d’abril vaig prendre part en el XII Congrés d’Estudiants de Filologia Catalana. L’acte, organitzat pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, va tenir lloc a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona i hi vaig impartir la conferència Bilingüisme i immersió lingüística.

Tot seguit en resumeixo les línies principals.

Bilingüisme i sostenibilitat. És positiu que les persones siguin bilingües o, si pot ser, políglotes, però una societat “bilingüe” acabarà sempre esdevenint monolingüe en la llengua dominant. El bilingüisme no és sostenible. Per mesurar la vitalitat d’una llengua ens podem fixar en el grau de bilingüització dels parlants, el nivell de transmissió intergeneracional i els hàbits lingüístics.

Què transmeten els nostres hàbits lingüístics? Si canviem per defecte a l’espanyol –o al francès a Catalunya Nord– estem desmotivant els catalanoparlants potencials i fem que l’ús social del català baixi; si ens mantenim en català, esperonem els parlants, nous i d’origen, i ajudem a incrementar-ne l’ús social.

I per què ho fem? L’aprenentatge, la imitació i els prejudicis que tenim són fruit de 300 anys de repressió política. El primer pas per canviar els hàbits lingüístics és ser conscient dels elements que hi incideixen.

La immersió lingüística. De raons pedagògiques per defensar la immersió n’hi ha a cabassos. En canvi, les raons per atacar-les són estrictament polítiques. Per tant, hem de resoldre-ho amb criteris polítics.

Una proposta d’actuació. Els Països Catalans no són bilingües, sinó multilingües, perquè s’hi parlen gairebé 300 llengües. El català hi ha de ser la llengua comuna. Per normalitzar-lo ens cal disposar d’un estat propi i, alhora, començar a aplicar un ús conscient, fidel i assertiu del català. Hem d’aprendre a no canviar de llengua innecessàriament. Per fer-ho, ens cal incrementar l’ús del català de manera gradual.

La força dels parlants

Qui estima la llengua, la fa servir. Els catalans i l’ús del català

Quim Gibert

Barcanova, 2013

Sovint tendim a pensar que la vitalitat d’una llengua es mesura exclusivament en funció dels parlants que té. Certament, aquesta és una dada important, però n’hi ha una altra que encara ho és més: el nombre de persones que la fan servir quotidianament. I és que no és el mateix saber parlar una llengua –però no fer-ho gairebé mai– que parlar-la habitualment. De fet, la perspectiva que ens pot oferir la realitat sociolingüística d’un territori si prenem el nombre de parlants totals pot ser radicalment diferent de si mirem el nombre de parlants habituals. Sense anar més lluny, els estudis indiquen que cada vegada hi ha més persones que saben parlar català, sobretot al Principat de Catalunya, però cada vegada en són menys les que el fan servir diàriament. I, a la pràctica, una llengua minorada només pot assolir la normalitat si se n’incrementa l’ús social. Aquest és el deure pendent del català.

El psicòleg Quim Gibert, membre de Tallers per la Llengua, acaba de publicar Qui estima la llengua, la fa servir, un assaig que ens fa reflexionar sobre la importància d’aprendre a utilitzar el català en qualsevol situació, no només com a gest d’autoestima, sinó també com a instrument d’acollida i de resistència davant l’empobriment lingüístic. Amb una fonamentació teòrica basada en la psicologia, Gibert explica, per exemple, que els nostres habits lingüístics, que es caracteritzen pel canvi sistemàtic del català a l’espanyol quan ens sembla que el nostre interlocutor potser no és catalanoparlant d’origen, no són lliures, sinó que estan condicionats pels segles de repressió de la llengua catalana. “Aquestes pors històriques, que encara traginem incrustades a la ment, és justament el llast que no ens deixa ser”, explica. No tot és fruit del passat, però. Com s’encarrega d’aclarir Gibert, “En períodes dictatorials, el poble es sotmès bàsicament amb violència repressiva. En períodes democràtics, l’Estat també acostuma a sotmetre el poble, però ho fa mitjançant els mecanismes de la violència simbòlica”. Ja sigui per una raó o per l’altra, la conseqüència és que els parlants de la llengua minorada hi renuncien de manera innecessària, reduint-ne la presència al carrer i, per tant, impedint-ne la normalització.

Amb Qui estima la llengua, la fa servir tenim, doncs, un recull d’argumentacions que ens ajuden a prendre consciència de la importància d’usar el català i, sobretot, a fer-ho amb tota naturalitat, com els parlants de les llengües normalitzades. No és una tasca fàcil, i exigeix constància, però tal i com argumenta l’autor, “Les revolucions neixen precisament a partir de minories consistents i decidides, que són capaces d’oferir alternatives a l’ordre establert”. Només d’aquesta manera podrem començar a fer que el català esdevingui una llengua plenament normal.

El Singular Digital, 29-04-13

També podeu llegir la ressenya en aquest enllaç del diari digital.