I si parlem amb el veí del segon?, l'exposició

Els amics dels Drapaires d'Emmaús de Sabadell, sempre amb l'afany d'aconseguir un món millor, han volgut dir la seva en aquests moments històrics tot reflexionant sobre quin és el país que volem construir. I, per fer-ho, han optat per convertir I si parlem amb el veí del segon? en una exposició. No cal que us diguem que, per a nosaltres, ha estat simplement fantàstic. Podem regalar el llibre als indecisos o, si són de Sabadell, també podem convidar-los a visitar l'exposició. La nostra modesta aportació a la campanya. Perquè volem arribar a totes les llars. Perquè volem escoltar totes les opinions. Perquè volem fer un país de bell nou. Perquè volem tenir un país millor.

Fes-te'n

Avui el president signa el decret que convoca la consulta sobiranista. I tot seguit el govern espanyol presentarà un recurs d'inconstitucionalitat que suposarà, de ben segur, la suspensió cautelar del decret. Però el poble català vol votar i cap govern ni cap tribunal pot impedir-ho. Qui vol formar part d'un estat que nega la democràcia? Hem de continuar explicant el país que volem i, sobretot, hem d'escoltar quin és el país que volen aquells que no veuen clara la independència. Escoltar, compartir, construir, cohesionar. Aquesta és la feina dels voluntaris. Feu-vos-en!

I si tornem a parlar amb el veí de Castellar del Vallès?

Ahir vam ser a Castellar del Vallès per presentar de nou I si parlem amb el veí del segon?, en un acte en què també va prendre part Pere Pugès, un dels impulsors de l'ANC. Fantàstiques, la seva intervenció, la feina que estan fent des de l'entitat i la fermesa amb què estan liderant aquests moments històrics. Ahir, que precisament es commemoraven els 300 anys de la caiguda de Cardona, l'últim bastió de la resistència del Principat davant les tropes borbòniques. Ahir, que va tenir lloc el referèndum a Escòcia, un esdeveniment que ens hauria agradat que hagués anat d'una altra manera, però que ha fet palès que votant la gent s'entén.

Bona diada nacional!

Fa 300 anys van intentar anihilar un poble, una llengua, una cultura, una història. Però no van aconseguir-ho, i avui, nosaltres, nascuts aquí o vinguts de fora, sabent-nos hereus d’aquells que defensaren Barcelona, sortirem al carrer per prendre allò que és nostre. Diuen que la Història l’escriuen els vencedors. Teniu ganes d’escriure?

Garrotins

Una de les coses del país que sorprèn més a les persones que vénen de fora i hi tenen cert contacte amb profunditat és l’enorme vitalitat de la cultura popular catalana. Castellers, diables o gegants omplen les festes majors de pobles i ciutats i les noves generacions se’ls fan plenament seus. Un vessant menys conegut d’aquesta cultura d’arrel popular és, però, el cant improvisat, que els darrers anys ha pres força volada. Anit passada, a les barraques de Sabadell, vaig fer de jurat del concurs de garrotins, una de les variants d’aquest cant improvisat. I tot i que haver de “jutjar” puntuant els participants, valorant la rima, la mètrica, la llengua i la música emprades, no és tan divertit com gaudir-ne d’espectador, l’experiència em va permetre veure fins a quin punt el nostre és un país amb una espontaneïtat creadora fantàstica. Endavant les atxes!

Superdictat

Que els amics de la Plataforma per la Llengua m’hagin conVidat a llegir les paraules del superdictat que organitzen per la Festa Major de Sabadell ha estat tot un luxe. Ep, i no eren paraules fàcils, per als participants! Perquè no deVeu pas fer serVir constantment fènyer, assaïnet o mesohalòbia, oi? Aquesta és una de les gràcies de la iniciatiVa. Repassem paraules força conegudes –tranquils, que la majoria ho eren– i, de passada, n’aprenem de noVes, algunes de les quals podem incorporar al nostre lèxic quotidià, enriquint així un xic la nostra llengua. Bé, i també Va haVer-hi paraules aparentment fàcils que algú fa Veure que no entén: consulta, autodeterminació o independència. Us sonen?

Fent campanya a Sentmenat

Ahir vam omplir la sala noble de la biblioteca de Sentmenat per parlar del país. Ara toca omplir els carrers de Barcelona per fer que el país parli. Que parli votant.