Criteris periodístics

George Orwell, en el seu llibre Looking back on the Spanish Civil War, diu que "in Spain, for the first time, I saw newspaper reports which did not bear any relation to the facts". I enguany, un estudi de la Universitat d'Oxford ha considerat que els mitjans de comunicació espanyols són els segons menys creïbles del món. De manera que si volem saber què va passar diumenge, l'últim lloc on ho hem d'anar a buscar és als mitjans espanyols. A la resta del món sí que ho han entès. Volem una República Catalana.

Fem que sigui avui

Fem que sigui avui. Amb el vot a la mà i el somriure als llavis. Que aquesta nit surti el sol. I que demà siguem lliures.

Via fora!

"Posem-nos dempeus altra vegada

i que se senti la veu de tots

solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible."

MMP

Ahir a Sabadell i demà a tot el país, amb l'espurna als ulls. L'espurna que encengui la flama cap a un país millor.

I si parlem amb el veí de Subirats?

Amb la campanya en el punt àlgid, ahir vaig ser a Can Cartró, a Subirats, per presentar I si parlem amb el veí del segon?. I tot i el discurs de la por amb què l'unionisme vol inundar-nos, vaig veure ganes de segar cadenes i d'esdevenir un poble madur que és capaç de prendre les seves pròpies decisions. Por o il·lusió. Submissió o autodeterminació. L'Estat espanyol o la República Catalana.

Verba, non facta a la Bodega Coca de Sabadell

I vam anar a la Bodega Coca a presentar Verba, non facta. I va començar a arribar-hi gent. I més gent. I més gent. I la sala es va omplir. I va arribar-hi més gent. I es van quedar drets, al passadís. I encara va arribar-hi més gent. I els van haver de dir que no podien quedar-se. I el Josep Maria, la Berta i jo, sorpresos, emocionats, vam començar a llegir contes, a compartir històries, a intercanviar mirades, a regalar somriures. I la gent va aplaudir. I ens van felicitar. I nosaltres, gairebé sense tocar de peus a terra, vam marxar cap a casa. I quan hi vaig arribar, vaig veure que la Lídia Coll parlava dels "contes d'un llibre que havia devorat amb ànsia, degustat amb passió i digerit amb calma i introspecció analítica." I aleshores, incapaç de dir res més, vaig mussitar un imperceptible "gràcies". Gràcies a tots per convertir un llibre de contes onírics en un somni real.

I, si us ve de gust, i jo us ho recomano, podeu llegir la Berta parlant de la presentació en el seu blog.

Anticonstitucionalment

La meva primera entrevista a la ràdio va ser fa una bona pila d'anys, quan era membre de la comissió organitzadora del Correllengua a Sabadell. Després me'n deuen haver fet un centenar més, i sempre ha estat un mitjà en què m'he sentit especialment còmode. Però ahir vaig fer un pas més en el medi i vaig començar a col·laborar amb La paraula de la setmana en la secció Com l'anell al dit del programa Sant Cugat a Fons de Cugat Ràdio. La idea és presentar-hi, cada dos dimecres, una paraula que em cridi especialment l'atenció, ja sigui perquè es fa servir poc, perquè té variacions dialectals interessants o perquè és de plena actualitat. La d'ahir va ser anticonstitucionalment, la paraula més llarga en català, amb les cinc vocals, i amb moltes ganes de ser duta a la pràctica. Oi que ens agradaria actuar anticonstitucionalment a partir del 27S?

En teniu més informació en aquest enllaç i podeu escoltar-ho aquí.

Pensions

El rati de treballadors ocupats per pensionista és més alt a Catalunya (2,54) que no pas a Espanya (2,48) i el salari mitjà anual també és més alt a Catalunya (24.449€) que a Espanya (22.790€). Per tant, les pensions estan més garantides en una Catalunya independent, i fins i tot seria possible incrementar-les. Ho diuen a Harvard, Princeton, Columbia, a la London School of Economics i a la Pompeu Fabra. I ahir ho vam dir, amb l'Àngels Folch, a la xerrada que vam fer al Casal de Gent Gran de la Creu Alta de Sabadell. Davant del discurs de la por i de l'engany que promou l'espanyolisme, dades. Dades per poder fer un país millor.

Perquè som el vent

Oi tant que plou. Fa 300 anys que plou, i nosaltres, d'orígens diversos, d'entorns diversos, som el poble que han volgut esborrar. I tot i tanta, tanta pluja, no ho han aconseguit. Perquè som el vent. El vent que s'emporta les nuvolades i deixa entreveure el sol a l'horitzó.

L'arc de Sant Martí al jardí

Bo i somiant en tenir la lluna en un cove, he vist l'arc de Sant Martí al jardí.