I si expliquem un conte a Cardedeu?

Ahir vam presentar I si expliquem un conte? al Tarambana de Cardedeu, convidats per Hi Som, i quan vam acabar ens van demanar que dediquéssim un llibre a la consellera Bassa, perquè l'hi volien fer arribar. I ho vam fer amb el desig que no calgués enviar-lo a cap presó, ni espanyola ni catalana. I amb el convenciment que la paraula pot esfondrar tots els murs. Feixisme, mai més.

Entrevista a RTV Cardedeu (a partir del minut 15).

Però saps que sí a Sant Cugat del Vallès

Ahir vam cloure el club de lectura Sabadell Readers de Sant Cugat del Vallès amb el Però saps que sí. Un espai per compartir lectures. Un instant per fer volar les paraules.

Que la cultura ho inundi tot a Sabadell!

El CDR de Sabadell em va proposar de llegir textos per a les persones preses i exiliades i jo, que sóc d'embolicar la troca, vaig enredar-hi tres amigues: la Laia Vila, ballarina, la Sílvia Morilla, il·lustradora i la Maria Rovira Lluelles, músic (amb amigues així és impossible resistir-s'hi). I sí, vam recitar, vam tocar, vam dibuixar i vam ballar. I vam parlar dels amics presos. I, sobretot, vam cridar ben fort que tots som la gota que fa vessar el got.

Ciutat de contes: microcontes de revolta de Roba estesa

Ahir vam fer el darrer programa de Ciutat de contes i vam llegir una selecció de microcontes de revolta de Roba estesa: La llengua ocultada, Nudisme, Llegendes, Desús, Autoodi i Perspectives. Si us ve de gust, el podeu escoltar aquí. Per part meva ha estat un goig compartir totes aquestes històries amb la Raquel García i amb l'equip de l'emissora. I espero que vosaltres, escoltant-les, les hagueu gaudit.

Ciutat de contes: microcontes de Roba estesa

De Roba estesa, els microcontes Indicacions, Titulars incomplets, Oci i negoci, Llegendes d'estar per casa, Disculpeu i Fer cas. Absurd a cabassos, però per reflexionar, eh? Els podeu escoltar aquí. Espero que els gaudiu.

Tots som petits prínceps, de nou

Doncs diuen que sí. Que ahir dissabte vam tornar a fer el taller musical Tots som petits prínceps -amb la Noelia, la Marina, l'Estel i tota la colla- i que va agradar d'allò més. Ah, i es van recaptar 1.617,29 € per construir una casa d'acollida a Etiòpia. Ja ho diuen, que la cultura pot ajudar a canviar el món.

De contes i de corrandes a Sabadell

Gràcies a tots els que ahir vau omplir l'Àgora de complicitat, somriures i màgia. De contes i de corrandes. I quin goig compartir escenaris amb els Corrandes són Corrandes. I amb la Marina! De paraula en paraula fins a la gran revolució.

Entrevista a Ràdio Sabadell.

I si expliquem un conte a Polinyà tot fent de jurat?

Ahir vam presentar I si expliquem un conte? a Polinyà, coincidint amb l'acte de lliurament del premi del concurs de microrelats. Un goig formar part del jurat i, de retruc, poder presentar el llibre amb la Sílvia Morilla. Macroil·lustracions per a microcontes.

L'aventura del català, de nou a Barcelona

Sortir de fer una conferència sobre diversitat lingüística i que la primera persona que trobis porti una samarreta amb l'estim/estime/estimi/estimo. Ahir, L'aventura del català, convidat per l'Aula d'Extensió Universitària de les Corts Est, a Barcelona. Interès, compromís i aportacions d'allò més interessants.

Però saps que sí de nou a Sabadell

Llocs màgics on vas a compartir contes i música i t'acaben demanant bisos. Però saps que sí. La literatura és autèntic rock and roll. Ahir, a l'Espai FOC.

L'aventura del català, a Barcelona

Dimarts vaig parlar de L'aventura del català a Barcelona, convidat per l'Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran Montbau. Parlar i esccoltar, perquè els assistents hi tenien molt a dir. I això sempre és enriquidor.

Ciutat de contes: El Monstre Joan i les fades

Que ningú em digui que sóc un beneit perquè crec en les fades. Penseu que hi ha gent que creu que és Espanya és reformable. De Roba estesa, El Monstre Joan i les fades. El podeu escoltar aquí.

Aprenents de català

Els catalanoparlants som, massa sovint, català-no-parlants. Ens estimem la llengua, sí, i ens en sentim orgullosos i la reivindiquem i ens enfadem d’allò més si algú (ja m’enteneu) ens la intenta tocar. I, tanmateix, no som capaços de fer-la servir amb normalitat. Parlem en català a les persones nouvingudes? A les que porten vel? A les que són d’un altre color? A les que tenen un accent diferent? Parlem en català a aquells que fa dècades que viuen aquí i que encara se senten més còmodes parlant en castellà? Oh, és que potser no m’entenen! És que potser no el saben! I no ens hem preguntat mai per què no el parlen, aquestes persones? Us proposo un exercici.

Imaginem-nos que anem a viure a un altre país. A Islàndia, per exemple. Nosaltres, que amb això de les llengües estem ben conscienciats, decidim aprendre islandès. I no és fàcil! Però ho fem. I aleshores arribem a Reykjavík, ens llancem a parlar islandès i la gent ens contesta... en català. Nosaltres hi insistim. Ep, que ja pots parlar-me en islandès, eh? Però no, els islandesos ens continuen parlant en català. Un cop i un altre. I nosaltres, que amb això de les llengües estem ben conscienciats però que també tenim un vessant pràctic, optem per deixar-ho estar i anar fent en català.

Sí? Doncs substituïu Islàndia per Catalunya, l’islandès pel català i el català pel castellà i ja tindreu l’adaptació de la pel·lícula a la nostra realitat. Per què moltes persones nouvingudes no fan el pas a aprendre català? Per què, de les que ho fan, una part considerable no arriba a fer-lo servir amb normalitat? Doncs perquè s’adonen que no els cal. I per què no els cal? Perquè els catalanoparlants se’ls adrecen, per norma general, en castellà, i aquesta és la llengua que veuen necessària.

Si volem tenir una llengua normal –i, per tant, necessària– ens queda molt per aprendre. I, si us hi voleu implicar, us recomano que us apunteu al Voluntariat per la Llengua: trobar-vos una hora a la setmana amb una persona que està aprenent català i oferir-li un entorn de confiança on pugui començar a practicar la llengua. Us diran que aquesta persona és l’aprenent i vosaltres el voluntari, però no us deixeu enganyar! Vosaltres també sou aprenents. Ell aprèn català, sí, però els catalans d’origen aprenem quelcom importantíssim: a mantenir-nos parlant en català encara que l’interlocutor sigui un nouvingut, porti vel, sigui d’un altre color o tingui un accent diferent. En poques paraules, passem de ser català-no-parlants a catalanoparlants. I aquest pas ens acosta tots plegats a la normalitat lingüística.

Voluntariat per la Llengua, maig 18

L'article al blog del Voluntariat per la Llengua.

De contes i de corrandes

Diuen que Corrandes i Corrandes i un servidor estem preparant un espectacle. Diuen que ells improvisaran versos i que jo recitaré contes. Diuen que estrenem divendres 15 a l'Àgora de Sabadell. I diuen que el públic hi podrà dir la seva.

L'escriptor a les escoles

Hi ha experiències úniques. I passar dos dies sencers a la Bisbal d'Empordà parlant de contes amb els alumnes de cicle mitjà i superior de primària n'és una. Gràcies per haver-me convidat al programa L'escriptor a les escoles. Estem tots tocats pel conte.