Hispaniquè?

A veure si ho he entès: el 12 d’octubre del 1492, un navegant de nacionalitat desconeguda -deu ser l’únic personatge històric del qual no se’n sap la nacionalitat, vés per on- arriba a les Antilles, en una fita que suposa el descobriment de tot un nou continent. Perquè suposo que els que hi vivien, despitats com eren, encara no l’havien descobert... El fet és que, darrere seu, arribaran una sèrie de, diguem-ne, exploradors, que mostraran als amerindis les grans virtuts europees, bàsicament les militars i les lingüístiques, que ja se sap, pobres, què haurien fet sense parlar espanyol, tancats en el seu món i parlant llengües estranyes! I bé, cinc-cents anys després, uns senyors vestits de color verd desfilen armats per la capital del seu país, tot cofois i lluint les millors gales. I això ho anomenen la Fiesta Nacional. Doncs bé, què voleu que us digui, el meu concepte de festa -fiesta vol dir festa en espanyol- és lleugerament diferent i, no cal dir-ho, la nació de què parlen no té res a veure amb la meva, de manera que, amb el vostre permís, aprofitaré per posar-me a fer feina, que en aquest país en tenim molta. I quan sigui festa de debò, aviseu-me.