Un dia vaig sentir algú que deia “deixa’m en pau, sisplau!” i vaig pensar que era una rima ben divertida, que es podia utilitzar en proclames pacifistes: “Sisplau, volem la pau!”. Aleshores, i no em pregunteu perquè, vaig traduir-la a l’anglès i vaig adonar-me que, oh!, funcionava: “Please, we want peace!”. Engrescat per la troballa, vaig provar-ho amb el francès i també quedava bé: “S’il vous plaît, nous voulons la paix!”. Impressionat, estava a punt d’escriure un teorema, quan, de sobte, vaig adonar-me que, en espanyol, la cosa no rutllava exactament igual: “Por favor, queremos la paz!?”. Calla, vaig pensar, que no sigui per això que Espanya sempre ha resolt les coses a cops de bastó! En fi, rimi en tots els idiomes o no, el fet és que les llengües serveixen per enraonar i, per tant, per evitar conflictes. I és que, al meu parer, les úniques guerres que tenen sentit són les de coixins. Oi?
Que bo! De nou m'esgarrapes un somriure.
ResponEliminaGràcies:)
Neus
Buah, Deivit, descollonant!!!! jajajaja! Eres mu grande cuando quieres, y te lo digo en español pa' que no pilles el piropo :-P
ResponEliminaNo, seriosament: és una cosa súper curiosa i digne d'investigació, però... per desgràcia em temo que l'explicació no podrà ser que el poble espanyol (el que està a Montjuïc no, l'altre :-P) sigui l'únic que resol les coses a hòsties. En això estic taaaaan orgullosa de ser catalana!!!!!!!!!!!! :-P
Petonets!!
sandra
Por favor, no hagas la guerra sino el amor!! Tot es questio d voluntats!!
ResponEliminaXavi
En alemany també rima " Friede, bitte ", tot i que hi ha una altra rima que "algú" va dir i que no és precisament pacifista:
ResponElimina" Die Arbeit macht frei ".
Sembla que a la Humanitat li agrada més la violència.
Àngels i Manel