L'hispanocentrisme dels televisors

Imagineu-vos que podeu teletransportar-vos a l’estil Star Trek (Spock, beam me up!).

Som-hi, doncs. Feu “clic” i aneu a parar a una casa desconeguda. Per saber on sou, engegueu el televisor, pitgeu el primer botó del comandament a distància i us surt la BBC. Ja ho teniu: Anglaterra! L’experiència us ha agradat i decidiu tornar a fer-ho. Clic, casa desconeguda, primer canal del televisor... TF1: França! Un cop més. Una casa, un televisor, primer canal: TVE: Espanya! Cansats de tant anar amunt i avall, decidiu fer clic i tornar cap a casa vostra. Esteu asseguts al sofà, engegueu el televisor, pitgeu el primer botó i us surt... TVE de nou???? Com s’entén? Si som als Països Catalans, per què el vostre primer canal de televisió és espanyol?!

Sí, ja sé que el fet que la nostra televisió nacional sigui TV3, així, amb el 3, no hi ajuda. Suposo que, quan la van posar en funcionament, es devien descomptar. O potser és que, en lloc de crear-la amb vocació nacional, ho van fer des d’una mentalitat regionalista, considerant que ja hi havia dos canals autòctons? Vaja, allò que se’n diu hispanocentrisme, és a dir, prendre “Espanya” com a marc de referència... I és que si ets espanyol, és normal que tinguis aquest marc, però si ets català, no seria més lògic interpretar l’entorn des d’una òptica catalana? És el que fa la gent a qualsevol país! La televisió és, precisament, un bon reflex d’aquests marcs referencials: a tots els països la gent té sempre, com a primer canal de televisió, la pròpia, la del país. Per què nosaltres no fem el mateix, doncs? Entre altres coses, és molt més pràctic! Quan engego el televisor a casa, em surten primer tots els canals de la Corporació Catalana i després els altres canals en català, inclosos IB3 i -sí, ves, també- Canal 9. I tot seguit els espanyols... Prou lògic, em sembla. Penseu-hi!