L’amic Ferran ha estat repassant el repertori d’himnes d’arreu del món i ha arribat a la conclusió que Els Segadors deu ser l’únic himne nacional en to menor. Bé, per ser més exactes, diu que n’hi ha un altre: la Muixeranga! Perquè ens entenguem, les peces musicals en to major tendeixen a ser més obertes, més alegres, més càlides, mentre que les peces en to menor solen ser més tancades, més tristes, més moixes. És per això que els himnes són quasi sempre en to major, perquè són un cant al país, a la col·lectivitat. Per contra, el nostre, en to menor!
Aquesta interessantíssima constatació concorda amb la nostra habilitat a l’hora de triar dates assenyalades. I és que no hi ha gaires països que commemorin les derrotes, com fem nosaltres el 25 d’abril o l’11 de setembre. D’originals, en som!
Tot i així, no us penseu que aquestes particularitats són mostres de masoquisme. Ni de bon tros. Segurament, ho fem perquè, com va dir Joan Fuster, el record de la derrota ens obliga a la victòria.
Els modes, el que nosaltres diem major o menor (mode major o mode menor) és la relació que hi ha entre les notes dintre de l'àmbit de l'octava (de do a do, de re a re, de mi a mi, etc) i això ja ve dels grecs.
ResponEliminaPerquè la música sigui un vehicle d'informació s'han de seleccionar i ordenar les notes que hi han dintre de l'octava. Aquesta ordenació dels sons és relativa depenent de la zona. A occident ho fem amb 12 semitons, a l'Índia per exemple tenen 22 shrutis (subdivisions de l'octava) o en pobles primitius i alguns de l'Àfrica encara tenen l'escala pentatònica (de 5 sons, l'escala del blues per exemple). Aquestes subdivisions creen colors i sensacions a l'oient. Al llarg del temps, dels grecs passant per l'edat mitjana (8 modes-12 modes) i fins el s.XVII que el mode Jònic (el Major) i el Eòlic (menor) van anar desplaçant tots els altres modes i que són els que han quedat avui en dia. En llatí d'aquests dos modes també en deien el cantus durus (Dur=Major en alemany) i cantus mollis (moll=menor en alemany).
Aquesta subdivisió de l'escala crea sensacions, normalment el mode major és més obert i alegre i el menor més tancat i trist, tot i que no és matemàtic perquè hi han peces en menor molt trempades i peces en major molt tristes. El que sí que està clar és que si tu vols composar quelcom i estàs moix dubto que d'entrada et surti una melodia amb to major... Resumint i en general: Si tu vols expresar coses alegres utilitzes el to major (colors càlids), si en canvi vols expressar coses tristes, to menor (colors freds), si vols fer un blues utilitzes l'escala pentatònica (em parlat abans), si vols crear un reel irlandès (esclala dòrica), si vols fer una peça flamenca (escala frígia), si vols crear un horo rumanès (escala gitana), si vols fer jazz (escala lidia i de tons), etc, etc...
És molt poc usual o gens usual crear un himne nacional amb un to menor. De fet a Catalunya i al meu entendre, les cançons que tenim depenent del to amb el qual estiguin són melodies tristes (soposo que ho portem en el caràcter). Si fas un repàs a les melodies que tenim ho veuràs clarament. Encara que molts grups s'entestin a fer-ho ballable i alegre, crec més aviat per una qüestió comercial. La presó de lleida (quin tema!) el rossinyol (diuen veus que el rossinyol és el Rosselló, la mare Catalunya i el pare Espanya) l'hereu riera (quina peça més trista i amb to major) el cant dels ocells, el testament d'Amèlia (la mare enverina la filla!) el poder del cant (un altre presoner) muntanyes regalades (casen a una noia sense el seu consentiment), etc etc...
Ferran
El de Bhutan també és menor
ResponElimina