Sortir de l’armari lingüístic. Una guia de conducta per a viure en catalàFerran Suay i Gemma Sanginés
Angle, juny de 2010
“Ser catalanoparlant pot ser (...) una font de plaer i de comoditat, en comptes d’una càrrega o una font de pressura”. Així de contundent es mostra Bernat Joan en el pròleg del darrer llibre dels psicòlegs Ferran Suay i Gemma Sanginés, titulat Sortir de l’armari lingüístic. Una guia de conducta per a viure en català. Aquest és, justament, l’objectiu del llibre: ajudar les persones catalanoparlants, d’origen o d’adopció, per tal que puguin utilitzar el català en qualsevol situació i sentir-s’hi plenament còmodes. I és que l’anormalitat en què es troba la nostra llengua genera, entre els parlants, sensacions d’inseguretat, incomoditat i fins i tot estrès, unes sensacions que ningú millor que els psicòlegs poden explicar.
Sortir de l’armari lingüístic compta amb un capítol introductori en què, manllevant les paraules dels autors, es fan “cinc cèntims de psicologia”. Breument, s’hi explica que els parlants de llengües minorades experimenten un estrés afegit en les situacions comunicatives, fruit de la incertesa de les interaccions, la responsabilitat de triar una determinada llengua i la sensació que hi tenen les de perdre. Davant d’aquest fet, les reaccions acostumen a ser perjudicials per a ells i, de retruc, per a la llengua. Per alliberar-se d’aquest estrés, caldria incidir, d’una banda, en l’estímul, és a dir, eliminar la condició de llengua minorada; i, d’una altra, en la resposta, modificant la manera com afrontem les interaccions amb els parlants de la llengua dominant. Això darrer és el que ens proposen els capítols següents del llibre, dedicats a diverses tipologies de parlant als quals s’ofereixen solucions que els permetin augmentar la comoditat a l’hora de fer servir el català: la nouvinguda plenament integrada a nivell lingüístic; el parlant cremat per la situació de minoració; la nouvinguda procedent d’un país amb una llengua també minorada, i que malgrat usar normalment el català, comença a trobar-se en situacions d’incomoditat; el parlant conscient lingüísticament, però habituat a fer el canvi de llengua; la parlant militant, que utilitza la llengua en qualsevol situació; i el nouvingut que, malgrat saber parlar català, sovint acaba utilitzant l’espanyol pel fet que els parlants nadius se li adrecen en aquesta llengua. Finalment, el llibre es complementa amb una guia amb algunes propostes genèriques per millorar l’assertivitat lingüística.
Sortir de l’armari lingüístic compta amb un capítol introductori en què, manllevant les paraules dels autors, es fan “cinc cèntims de psicologia”. Breument, s’hi explica que els parlants de llengües minorades experimenten un estrés afegit en les situacions comunicatives, fruit de la incertesa de les interaccions, la responsabilitat de triar una determinada llengua i la sensació que hi tenen les de perdre. Davant d’aquest fet, les reaccions acostumen a ser perjudicials per a ells i, de retruc, per a la llengua. Per alliberar-se d’aquest estrés, caldria incidir, d’una banda, en l’estímul, és a dir, eliminar la condició de llengua minorada; i, d’una altra, en la resposta, modificant la manera com afrontem les interaccions amb els parlants de la llengua dominant. Això darrer és el que ens proposen els capítols següents del llibre, dedicats a diverses tipologies de parlant als quals s’ofereixen solucions que els permetin augmentar la comoditat a l’hora de fer servir el català: la nouvinguda plenament integrada a nivell lingüístic; el parlant cremat per la situació de minoració; la nouvinguda procedent d’un país amb una llengua també minorada, i que malgrat usar normalment el català, comença a trobar-se en situacions d’incomoditat; el parlant conscient lingüísticament, però habituat a fer el canvi de llengua; la parlant militant, que utilitza la llengua en qualsevol situació; i el nouvingut que, malgrat saber parlar català, sovint acaba utilitzant l’espanyol pel fet que els parlants nadius se li adrecen en aquesta llengua. Finalment, el llibre es complementa amb una guia amb algunes propostes genèriques per millorar l’assertivitat lingüística.
Així doncs, si voleu fer servir més el català i, sobretot, fer-ho amb més comoditat, Sortir de l’armari lingüístic és l’eina idònia. De ben segur que sabreu identificar-vos amb alguns dels perfils lingüístics esmentats i que, aleshores, les estratègies que s’hi plantegen us seran ben útils. Tingueu en compte, però, que “només” és una guia, i que heu de ser vosaltres els que, amb paciència, l’aneu aplicant en les vostres interaccions lingüístiques, adaptant-vos a les situacions que us aneu trobant. Si, com recomanen els autors, aneu anotant les experiències en un “diari d’èxits”, podreu anar veient els progressos que feu i, d’aquesta manera, constatareu com el vostre nivell d’autoestima lingüística va incrementant-se.
David Vila i Ros
L'Escletxa, tardor 10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada