Fa uns dies vaig presenciar la metàfora perfecte del neoliberalisme: un Ferrari passant per davant d’una prostituta. L’opulència i la misèria en un instant. De què serveix un sistema econòmic que es capaç de crear tanta riquesa però que és incapaç de redistribuir-la d’una manera més o menys equitativa? Sí, ja sé que per ara no hi cap alternativa viable –tot i que a escala reduïda s’han fet experiments interessantíssims d’autogestió–, però que voleu que us digui, lloar les gràcies del capitalisme em sembla un pèl cínic, ja que, qui ho fa, acostuma a ser el del Ferrari. Perdoneu, però algú ho havia de dir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada