La llengua assoleix la màxima expressió artística mitjançant la literatura i, a l’ensems, la literatura no existiria sense la llengua. Llengua i literatura, doncs, estan intrínsicament lligades en una relació de simbiosi que les acosta a l’excel·lència i les converteix en un pilar fonamental de la nostra identitat com a poble. Per aquesta raó, quan els amics de l’Ateneu ABI de Montcada van convidar-me al seu Sopar Literari perquè hi presentés el llibre recull dels guardonats que vam publicar amb Edicions 7dquatre i, aprofitant l’avinentesa, hi parlés també de la situació del català, va semblar-me un “dos per u” prou lògic. I, certament, va ser un plaer participar en l’acte, per la qualitat de les obres premiades i pel compromís que, una vegada més, van demostrar tots els membres de l’ABI –en Xavi, l’Àngel, el Miquel Àngel i tants d’altres– envers la llengua i el país. Companys, endavant amb la vostra feina!
Gràcies David pels teus comentaris, pel teu escrit i per la teva presència el dia del sopar literari. Ja saps que no ens agrada gaire estar quiets mirant-nos la panxa, i aquesta va ser la idea que vem intentar retransmetre: cada dia pots fer alguna cosa per la teva llengua i pel teu pais, malgrat que per una nit vem canviar el lema de "Cada dia una acció" pel que podeu veure en la foto presidint l'acte. Visca l'Ateneu ABI! X.
ResponElimina