Per què ens cal la independència des d’un punt de vista lingüístic? La resposta es pot sintetitzar en una frase: disposar d’un estat propi és una condició sine qua non per poder normalitzar una llengua. Si ens fixem en la història, veurem que totes les comunitats lingüístiques minorades que han aconseguit normalitzar les seves llengües ho han assolit en accedir a la independència política. El txec o el polonès a principis del segle XX o les llengües bàltiques a finals del mateix segle en són només alguns exemples. Sense un estat que la recolzi en tots els àmbits, una llengua no disposa dels mitjans necessaris per poder normalitzar-se plenament.
El català no només està mancat d’un estat propi fort –Andorra, com a microestat, no disposa de la capacitat per assumir aquest paper–, sinó que, a més a més, té dos estats en contra: l’espanyol i el francès, els quals persisteixen en la seva voluntat d’arraconar la llengua catalana a un reducte “regional”. Així ho demostren les sentències dels tribunals constitucional i suprem espanyols contra la immersió lingüística, la nul·la presència del català en els mitjans de comunicació públics d’aquests estats, els impediments a la reciprocitat dels canals de televisió dels diversos territoris de parla catalana, o els atacs a la unitat de la llengua amb una intencionalitat exclusivament política. Accedir a la independència implicaria deslliurar-se del llast d’uns estats que són els principals responsables del retrocés en l’ús social del català.
En la mateixa línia, una llengua només té presència internacional si disposa d’un estat que la promogui i n’exigeixi el reconeixement. El català és comparable a llengües oficials d’estats de la Unió Europea, com el suec, el danès o el neerlandès, en àmbits tan diversos com internet o la producció editorial. Tanmateix, els estats espanyol i francès han optat per ocultar i fins i tot negar aquest potencial cultural. Per tant, un estat propi és l’única manera d’oficialitzar el català a Europa.
La normalització de la llengua va lligada intrínsicament a la independència política dels Països Catalans. Però per què és tan desitjable la normalitat del català? Una llengua no és només un instrument de comunicació, sinó que una llengua també és una manera genuïna d’interpretar l’entorn i un element d’identificació col·lectiva, d’integració de les persones nouvingudes i de cohesió social. La diversitat lingüística és un patrimoni cultural que cal preservar i la millor manera de fer-ho és que les llengües minorades disposin d’un estat propi que en fomenti l’ús.
Nota: els amics de Sabadell per la Independència - Assemblea Nacional Catalana (ANC) van demanar-me que expliqués perquè la independència seria beneficiosa per a la la llengua i aquest és el document que els vaig preparar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada