Fer país

Si volem conèixer un país, l’hem de recórrer pam a pam, hem de visitar-ne pobles i ciutats, passejar per les muntanyes i les fondalades, descobrir-ne els boscos i les platges. Estic pensant en Mn. Alcover, que per salvar-nos els mots va arribar, en persona o mitjançant emissaris, a tots els indrets del país; o el gran Joan Coromines, figura cabdal de la història, que deia que havia estat a tots els pobles dels Països Catalans; o fins i tot l’ara independentista expresident Pujol, que sempre ha afirmat que durant el seu mandat va trepitjar tots els municipis del Principat. Des del vessant nord del Pirineu fins al Baix Segura, des del Cinca fins a la menor de les Balears, tenim país per a tots els gustos. Per entendre’l, res millor que resseguir-ne la fesomia i deixar-se endur de poble en poble, veient com els canvis de paisatge, de perfil humà, d’activitat econòmica o de variant lingüística ens indiquen un salt de comarca, una nova interpretació d’un mateix país, una peça d’un trencaclosques que els estats espanyol i francès volen esmicolar. Les fronteres provincials, autonòmiques o estatals ens evidenciaran la seva inconsistència i la nació se’ns mostrarà contínua, delerosa d’emergir. Farem país.