El país de les zebres

A una zebra, per sobreviure a la sabana, no li cal ser més ràpida que el lleó; senzillament li cal ser més ràpida que una altra zebra. Als pobles que volem esdevenir lliures, però, la regla no ens serveix. Si no anem tots a una, si no som capaços de posar-nos d’acord en quina és l’estratègia que hem de seguir, no podrem escapar-nos de l’estat que ens vol devorar a tots plegats. No s’hi val a moure’ns en l’individualisme, en el jo faig més que l’altre i jo en sé més que ningú. I els Països Catalans, històricament, hem estat un país de zebres, un país de purismes ideològics i d’incapacitat manifesta de deixar de banda les diferències naturals que hi ha entre uns i altres per aprendre a treballar junts per la independència.

L’espoli econòmic acompanyat de l’estricte control financer, la recentralització administrativa, la supressió de les delegacions internacionals catalanes, la guerra de banderes als ajuntaments, les interferències competencials i, per si fos poc, els atacs sistemàtics a la immersió lingüística i al català en general, són exemples del ventall d’agressions polítiques que duu a terme l’estat espanyol de manera premeditada per tal d’anul·lar la nostra personalitat nacional. Calen més arguments per estar a favor de la independència?

Emperò, transformar la indignació col·lectiva en capacitat d’acció efectiva no és fàcil. Aquesta és, precisament, la tasca que s’ha proposat dur a terme l’Assemblea Nacional Catalana, tot just acabada de crear. Un discurs profusament estudiat, no pas basat exclusivament en trets identitaris, com la cultura, la llengua o la història, sinó, sobretot, en factors socials, econòmics i, també, en valors universals, és un bon punt de partida per dotar de transversalitat una causa que, de fet, afecta tots els catalans, independentment del sentiment de pertinença nacional o dels posicionaments polítics. L’existència d’assemblees sectorials, que poden aportar visions particulars que enriqueixin els enfocaments estratègics, és un altre dels valors afegits de l’Assemblea. I les assemblees territorials, més de 250, són la garantia que hi són representades les sensibilitats d’arreu país. Només hi manca, per tenir la nació completa, que, quan els ritmes ho marquin, s’hi sumin les Illes i el País Valencià.

L’Assemblea és una proposta ferma de construcció nacional basada en la voluntat d’esdevenir un país normal, oberta a tots els catalans i que només amb la implicació dels catalans esdevindrà una realitat reeixida. És, en certa manera, la porta oberta a deixar de comportar-nos com a zebres, una invitació a la llibertat col·lectiva.

David Vila i Ros

Publicat al Diari Gran del Sobiranisme, 11/3/12