Llengua i emoció. Set mirades sobre el goig
de ser
Àngel Velasco i Quim Gibert (eds.)
Pagès editors, febrer de 2012
Les llengües i les emocions estan
fortament entrellaçades, ja no només perquè les llengües són una via per expressar
les emocions, sinó també perquè cada llengua cohesiona els seus parlants al
voltant d’unes emocions, uns sentiments, una manera única i genuïna
d’interpretar l’entorn.
Llengua i emoció és el títol del
darrer llibre del tàndem editor format per Àngel Velasco i Quim Gibert, els
quals anteriorment ens han ofert altres llibres com Elogi de la transgressió o Removent
consciències, tots ells reculls de les ponències de les diverses jornades
sobre llengua i identitat que s’han anat realitzant a Fraga. El subtítol del
llibre, Set mirades sobre el goig de ser,
en palesa l’objectiu: prendre consciència del plaer que representa saber-se
part d’una cultura, d’una llengua que, malgrat estar en situació de minoració,
és la nostra, la que ens fa ser com som i ens permet vincular-nos amb l’entorn
immediat i amb les altres cultures. El mateix Quim Gibert (psicologia), Josep
Borrell (poesia), Matthew Tree (literatura), Eva Monrós (sociolingüística),
Rosa Calafat (semiòtica), Jordi Bilbeny (història) i Josep Maria Terricabras
(filosofia) ens parlen d’aquest goig de ser des de les seves especialitats i
ens doten d’arguments i reflexions per aprendre a gaudir la nostra identitat amb
normalitat.
Borrell fa una síntesi perfecte
de l’objectiu del llibre quan diu que cadascuna de les llengües que es parlen al món construeix universos de gran bellesa,
creen atmosferes de gran sensibilitat i poden i saben desencadenar les emocions
més fortes que ens puguem imaginar. Entre les emocions que desencadenen,
Monrós explica que, en el cas català, aprendre’n la llengua té, per a molts
nouvinguts procedents de comunitats minorades, un efecte de descoberta i
potenciació que reverteix a favor de les altres llengües minoritzades, les
seves. Bilbeny, per la seva banda, fa un pas més i, amb la voluntat d’incidir
en l’autoestima dels catalans, argumenta que una forma subtil de recuperar la dignitat com a parlants o com a
col·lectivitat nacional és recuperar també la consciència de la grandesa de la
llengua, i proposa ja no només actuar sobre la realitat, sinó aprendre a
transformar-la.
Aquestes i moltes altres
reflexions fan de Llengua i emoció un
recull interessant i fàcil de llegir. El vincle entre la llengua i les emocions
hi queda ben reflectit i les argumentacions diverses que s’hi ofereixen poden
permetre al lector canviar el seu enfocament envers la llengua i la identitat,
transformant el problema de ser part d’una
cultura minorada pel plaer de ser una
cultura en procés de normalització.
L’Escletxa, primavera
12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada