Un relleu humil

 

Amb Diana Coromines, Pep Elias, Laura Borràs i Joan Pinyol

Quan van convidar-me a prendre part a la taula rodona El relleu de l’escriptura. Calders, avui, en el marc de l’any Calders, vaig sentir una gran satisfacció i, alhora, certs dubtes. Satisfacció, perquè Pere Calders és per a mi la màxima expressió de la literatura i era tot un honor que em proposessin de parlar-ne; i dubtes, perquè si bé la influència que ha exercit la seva obra en mi és innegable, em va semblar que amb un únic llibre de ficció publicat, el recull de contes Ni ase ni bèstia, l’aportació que podia fer a l’acte seria més aviat modesta. Però aleshores vaig reflexionar-hi una mica més i vaig adonar-me que Calders no només m’ha influït a l’hora d’escriure contes sinó, també, a l’hora d’escriure articles i assaigs i, fins i tot, a l’hora d’interpretar l’entorn, de copsar-ne els matisos, de reinventar-lo. De manera que vaig acceptar. I aquest dimecres, al Palau de la Virreina de Barcelona, vaig poder submergir-me de ple en l’univers caldersià. Extasiant.

L'acte al web oficial de l'Any Sales, Calders, Tísner

La diferència

Quan Grenlàndia va dir que volia tenir un estatut d’autonomia en el qual se’ls reconegués el dret a l’autodeterminació, Dinamarca va respectar la decisió i, el dia en què entrava en vigor, la reina en persona va viatjar a l’illa per presidir l’acte i dir-los, de passada, que quan volguessin ser independents, ho serien.

Quan el poble de Catalunya ha sortit al carrer per reclamar la independència, els poders fàctics espanyols s’han inventat una pila d’arguments en contra sense cap mena de sentit i, per si fos poc, ens han amenaçat amb el boicot econòmic, amb suprimir-nos la minsa autonomia i, increïble però cert, amb els tancs. I el rei d’Espanya hi ha ficat cullerada.

Dinamarca i Espanya. La diferència entre un estat democràtic i un estat totalitari. De debò algú vol continuar formant part d’aquest estat?

Tallers a Òmnium

A Tallers per la Llengua tenim l’objectiu de fomentar l’ús social del català utilitzant recursos procedents de la sociolingüística, la psicologia i la pedagogia. Que Òmnium Cultural, l’entitat de referència en la defensa de la llengua i la cultura a Catalunya, s’ofereixi a parlar de la nostra iniciativa en la seva revista és francament important per a nosaltres. Aquí teniu el reportatge que ens han publicat.

Ara li toca al Govern

Hi ha experiències col·lectives que si no són viscudes en primera persona es fan francament difícils d’explicar. Veure el Passeig de Gràcia de Barcelona –i el carrer Pau Claris, i la Plaça Catalunya, i la Via Laietana, i tants d’altres alhora– plens de gom a gom sota un mar d’estelades va ser una sensació indescriptible, un somni compartit amb un milió i mig de desconeguts als quals sols calia mirar els ulls per entendre que compartíem un horitzó de llibertat. Si hi vau ser, de ben segur que m’enteneu. No sé què més dir; tan sols esperar que el Govern sàpiga estar a l’alçada del poble i iniciï el procés que ens dugui a esdevenir un estat independent.

Sobre Barcelona

Per a les catalanes i per als catalans, per als petits i per als grans, per als nascuts aquí i per als vinguts de fora, per als que parlen sempre en català i per als que encara no s’han llançat a fer-ho, per als que se senten només catalans i per als que són un poti-poti de cultures, per als d’esquerres, per als de centre i per als de dretes, per als que estan farts que els insultin per ser com són, per als que no volen que els robin els diners, per als que estan fins als nassos d’haver de justificar-se, per als que creuen en la democràcia, per als que volen poder animar les seves seleccions esportives, per als que volen veure onejar la seva bandera al costat de les dels altres estats, per als que volen ser lliures, la manifestació de l’11 de setembre és per a tots ells. I també per a tots els altres. La propera Diada tenim l’oportunitat de fer un pas de gegant vers la nostra maduresa col·lectiva. Independència. Marxem sobre Barcelona!