Un relleu humil

 

Amb Diana Coromines, Pep Elias, Laura Borràs i Joan Pinyol

Quan van convidar-me a prendre part a la taula rodona El relleu de l’escriptura. Calders, avui, en el marc de l’any Calders, vaig sentir una gran satisfacció i, alhora, certs dubtes. Satisfacció, perquè Pere Calders és per a mi la màxima expressió de la literatura i era tot un honor que em proposessin de parlar-ne; i dubtes, perquè si bé la influència que ha exercit la seva obra en mi és innegable, em va semblar que amb un únic llibre de ficció publicat, el recull de contes Ni ase ni bèstia, l’aportació que podia fer a l’acte seria més aviat modesta. Però aleshores vaig reflexionar-hi una mica més i vaig adonar-me que Calders no només m’ha influït a l’hora d’escriure contes sinó, també, a l’hora d’escriure articles i assaigs i, fins i tot, a l’hora d’interpretar l’entorn, de copsar-ne els matisos, de reinventar-lo. De manera que vaig acceptar. I aquest dimecres, al Palau de la Virreina de Barcelona, vaig poder submergir-me de ple en l’univers caldersià. Extasiant.

L'acte al web oficial de l'Any Sales, Calders, Tísner