Nació plena

Divendres passat el Correllengua va arribar a Castellar del Vallès i la CAL local va convidar-m’hi perquè llegís el manifest, just entre els concerts dels Plou Com Mai i Els Catarres. Per a mi el Correllengua té un significat especial, ja que va ser la primera iniciativa d’activisme lingüístic a la qual vaig implicar-me, primer a Sabadell i després en l’àmbit nacional. Fins i tot un any vaig tenir l’honor d’escriure’n el manifest. El Correllengua és, possiblement, una de les formes de reivindicació lingüística i nacional més reeixides, ja que recorre els Països Catalans de sud a nord i d’est a oest, palesant que les fronteres que els estats espanyol i francès han intentat interposar entre nosaltres continuen sent franquejables per aquells que entenem la nació completa. En uns moments que el procés cap a la independència del Principat de Catalunya pren una nova embranzida, ser conscients que el país no va només de Portbou a l’Ebre es fa del tot necessari. Sobretot avui, Diada del País Valencià. Cada territori al seu ritme, però amb l’horitzó compartit d’un estat per a tots els catalans i catalanes i, perquè no, amb un model social radicalment diferent del que el sistema ens vol imposar.

Per cert, impressionant el directe d’Els Catarres!