Surrealisme vilanoví

 

Els contes de Ni ase ni bèstia es mouen entre el surrealisme i l’absurd. I a voltes, sense voler-ho, les presentacions que en fem són una bona manera de demostrar-ho. Com s’entén, sinó, que ens convidin, a la Neus i a mi, a obrir el curs del voluntariat lingüístic del Consorci per a la Normalització Lingüística de l’Alt Penedès i el Garraf i, en lloc d’anar-hi com a membres de Tallers per la Llengua, hi anem com a fotògrafa i escriptor del Ni ase ni bèstia en imatges? Suposo que és la màgia d’un país on tota mostra d’expressió cultural va íntimament lligada a la llengua que ens fa ser com som. Un goig, ser ahir a Vilanova i la Geltrú, amb la llibreria La Mulassa plena a vessar. I un goig tornar a veure aquella girafa tan fidel seguidora de les nostres presentacions.