Una aventura lingüística a Sabadell

 

Moltes, moltes, moltes gràcies a totes les persones que dimecres vau omplir a vessar –algunes fins i tot dretes– la Llar del Llibre de Sabadell per assistir a la presentació de Català a la carta. Poques vegades he vist una sala tan plena, una predisposició tan bona i tantes ganes d’esdevenir una comunitat lingüística normal. Tan sols espero, per poder complementar la meva exposició, que el llibre us sembli interessant i que hi trobeu arguments, reflexions i recursos ben útils. Aquests n’és la finalitat. Que gaudiu del català!

Nota: la presentació a Vilaweb Sabadell.

Hem decidit que volem decidir

Una valoració ràpida de les eleccions al Parlament de Catalunya? Per primera vegada, els partits que han parlat d’independència –perquè CiU no ho havia fet fins ara– han aconseguit ser majoria. Per primera vegada, el partit vencedor i el principal de l’oposició –gran èxit d’Esquerra– no estan supeditats a forces espanyoles; tenim, doncs, una dreta i una esquerra nacionals. I, per primera vegada, l’esquerra transformadora i independentista, representada per les CUP, ha entrat al Parlament. Es fa palès, doncs, que amb aquests comicis hem assentat les bases per endegar un procés d’independència. Ens cal, però, continuar treballant per aconseguir una còmode majoria social que hi doni suport i que sigui conscient que només fora de l’estat espanyol podrem assolir la plenitud com a poble, l’autèntica democràcia popular i uns models social i econòmic radicalment diferents.

Una aventura lingüística a Montcada

Divendres a la nit vaig presentar Català a la carta a Montcada i Reixac, en el marc del Correllengua. Un bon sopar, lliurament de premis, havaneres, rom cremat i una sala plena a vessar. Com sempre, la CAL Montcada excel·lint en l’organització dels actes. I si el subtítol del llibre és Tria la teva aventura lingüística, avui, com a poble, triem la nostra aventura col·lectiva, la que ens ha de permetre esdevenir independents. Sapiguem estar a l’alçada!

Nota: el Correllengua a La Veu de Montcada

Qui té por de ser independent?

Ens diuen que, si ens independitzem, quedarem fora de la Unió Europea. I resulta que no, que no hi ha cap normativa europea que expliciti què passa si una part d’un estat membre esdevé independent. Potser hi continuaríem dins, potser en quedaríem provisionalment fora fins que tornéssim a formalitzar l’adhesió. El que sí que expliciten els tractats europeus, però, és que si un estat membre usa la violència o l’amenaça contra els seus ciutadans, es queda sense vot a la Unió. I l’estat espanyol ja ho està fent.

Ens diuen que, si ens independitzem, no només quedarem fora de la Unió Europea, sinó que l’estat espanyol vetarà la nostra sol·licitud d’adhesió. Però això seria la ruïna comercial d’Espanya.  Els productes que importen i exporten creuen territori català a la força, ja que l’eix central no està fet i, d’altra banda, França no té cap interès a donar-li continuïtat. Per tant, amb una Catalunya fora de la Unió, aquestes transaccions estarien subjectes a aranzels, de manera que les seves importacions i exportacions s’encaririen notablement.

Ens diuen que, si ens independitzem, ens faran boicot comercial, ja que Espanya és el principal mercat per als productes catalans. El que no pensen, tanmateix, és que el principal mercat dels productes espanyols és Catalunya. I nosaltres també podem fer boicot.

Ens diuen que, si ens independitzem, no podrem fer front al cost econòmic de tenir estat propi. Però sí, els recursos que generem són suficients, com demostren els economistes més influents. Per contra, el que no tenen en compte és que si no reconeguessin una Catalunya independent, el Govern català no assumiria la part proporcional que, teòricament, li correspon del deute públic espanyol. I aleshores seria l’estat espanyol el que hauria de declarar-se en fallida, incapaç d’assumir la totalitat del deute.

Ens diuen que, si ens independitzem, es trencaran els vincles emocionals entre Catalunya i Espanya. No s’adonen, però, que aquests vincles s’estan trencant, precisament, perquè ells s’oposen al nostre dret a decidir lliurement què volem ser.

La independència no ens fa por. Si de cas, a ells els n’hauria de fer oposar-s’hi.

Clàssic renovat

Sociolingüística per a joves del segle XXI. Una perspectiva catalana

Jordi Solé i Camardons

Voliana Edicions, juny de 2012

Amb la publicació l’any 1988 de la primera edició de Sociolingüística per a joves. Una perspectiva catalana, el seu autor, el també jove Jordi Solé i Camardons, va signar una de les obres cabdals de la sociolingüística d’aquest país, un llibre que ha esdevingut un clàssic i una lectura obligada per a tota persona que vulgui dedicar-se a la sociolingüística o a la dinamització lingüística. El llibre, tal com explicava l’autor, volia servir per formar els joves i mestres en el terreny sociolingüístic, ja que la societat necessitava eines de formació –i, per tant, de transformació– que ens permetessin avançar vers la plena normalització de la llengua catalana.

Més de vint anys després, i malgrat els grans canvis esdevinguts a la societat, el llibre manté del tot la seva vigència. Per aquest motiu, l’autor ha volgut fer-ne una nova edició, la dissetena, profundament revisada i ampliada, si bé mantenint-ne l’objectiu original perquè, com s’encarrega d’aclarir en el pròleg, ha pogut constatar “la gran actualitat d’aquell text, el poc que ha canviat la situació sociolingüística un quart de segle després, sobretot pel que fa als perills i amenaces que patia i continua patint el català”.

El llibre presenta amb claredat els principals conceptes sociolingüístics, com ara el bilingüisme, el conflicte lingüístic, la diglòssia, l’estàndard, la minorització o la normalització, entre d’altres. I si haguéssim de destacar-ne algun en particular, és especialment interessant la descripció del funcionament dels processos de substitució lingüística i el paper decisiu de l’autocentrament lingüístic –o alliberament nacional– a l’hora d’invertir aquests processos de substitució.

A més de mostrar-nos, doncs, la base teòrica per comprendre quina és la situació real del català, Sociolingüística per a joves del segle XXI serveix per fer-nos entendre que només podrem normalitzar la llengua si aconseguim esdevenir un estat independent, un objectiu que es van fixar els joves de finals del segle XX i que ara, a parer de l’autor, han de continuar les noves generacions, “sabent bé el terreny que trepitgem, sense cofoismes ni derrotismes”. Tot un repte per als més joves.

El llibre es clou amb diversos documents, entre els quals destaca un resum de l’estudi Llengua i joves. Usos i percepcions lingüístics de la joventut catalana que van impulsar conjuntament la Secretaria de Política Lingüística i la Secretaria de Joventut del Govern, en el qual es desmunten molts dels mites referents als joves i la llengua, se’n descriuen els hàbits lingüístics i s’hi fan recomanacions per tal d’afavorir un major ús del català en el seu entorn. Un bon complement per a un llibre imprescindible.

L'Escletxa, tardor 12