Sociolingüística per a joves del segle XXI.
Una perspectiva catalana
Jordi Solé i Camardons
Voliana Edicions, juny
de 2012
Amb la publicació l’any 1988 de la primera edició de Sociolingüística per a joves. Una
perspectiva catalana, el seu autor, el també jove Jordi Solé i Camardons,
va signar una de les obres cabdals de la sociolingüística d’aquest país, un
llibre que ha esdevingut un clàssic i una lectura obligada per a tota persona
que vulgui dedicar-se a la sociolingüística o a la dinamització lingüística. El
llibre, tal com explicava l’autor, volia servir per formar els joves i mestres en
el terreny sociolingüístic, ja que la societat necessitava eines de formació
–i, per tant, de transformació– que ens permetessin avançar vers la plena
normalització de la llengua catalana.
Més de vint anys després, i malgrat els grans canvis
esdevinguts a la societat, el llibre manté del tot la seva vigència. Per aquest
motiu, l’autor ha volgut fer-ne una nova edició, la dissetena, profundament revisada
i ampliada, si bé mantenint-ne l’objectiu original perquè, com s’encarrega
d’aclarir en el pròleg, ha pogut constatar “la gran actualitat d’aquell text,
el poc que ha canviat la situació sociolingüística un quart de segle després,
sobretot pel que fa als perills i amenaces que patia i continua patint el
català”.
El llibre presenta amb claredat els principals conceptes
sociolingüístics, com ara el bilingüisme, el conflicte lingüístic, la
diglòssia, l’estàndard, la minorització o la normalització, entre d’altres. I
si haguéssim de destacar-ne algun en particular, és especialment interessant la
descripció del funcionament dels processos de substitució lingüística i el
paper decisiu de l’autocentrament lingüístic –o alliberament nacional– a l’hora
d’invertir aquests processos de substitució.
A més de mostrar-nos, doncs, la base teòrica per comprendre
quina és la situació real del català, Sociolingüística
per a joves del segle XXI serveix per fer-nos entendre que només podrem
normalitzar la llengua si aconseguim esdevenir un estat independent, un
objectiu que es van fixar els joves de finals del segle XX i que ara, a parer
de l’autor, han de continuar les noves generacions, “sabent bé el terreny que
trepitgem, sense cofoismes ni derrotismes”. Tot un repte per als més joves.
El llibre es clou amb diversos documents, entre els quals
destaca un resum de l’estudi Llengua i
joves. Usos i percepcions lingüístics de la joventut catalana que van
impulsar conjuntament la Secretaria de Política Lingüística i la Secretaria de
Joventut del Govern, en el qual es desmunten molts dels mites referents als
joves i la llengua, se’n descriuen els hàbits lingüístics i s’hi fan
recomanacions per tal d’afavorir un major ús del català en el seu entorn. Un
bon complement per a un llibre imprescindible.
L'Escletxa, tardor 12