Llenguaferits #1: qui som?

Què passa quan dos somiatruites completament bojos per la diversitat lingüística es troben? Doncs que sorgeixen iniciatives com Llenguaferits, un espai compartit amb la Jessica Neuquelman amb el qual volem despertar l'interès envers les llengües en general i envers el català en particular. Ep, i de manera amena i entretinguda!

Si en voleu saber més, podeu seguir-nos als nostres canals a YouTube i Instagram, on anirem penjant vídeos i comentaris.

Aquí en teniu el primer.

Esperem que us agradi!

Llenguaferits al Diari de Sabadell:

Surrealisme igualadí

Ahir vam fer el primer recital després del confinament, i va ser en un terrat d'Igualada, el primer lloc a ser confinat. Presentació de Ni ase ni bèstia, algun conte de La revolta de Cramòvia i altres contes i, a mode de cirereta, el conte Perspectives, de Roba estesa, en versió bilingüe simultània francès-català. I tot amb la Jessica Neuquelman i mentre el sol es ponia i els ocells cantaven. Què més podem demanar? Gràcies, Rosa Perelló, per fer-ho possible!

I penses que no

El conte Però saps que sí, de Roba estesa, ens parla d'aquells instants en què t'adones que la bellesa, la passió, la inconsciència, la irracionalitat i tot allò que no saps explicar és, ras i curt, allò que compta. Allò que, en una paraula, anomenem amor. Que sí. Que d'això va tot plegat. D'estimar.

I és per això que em fa una il·lusió indescriptible que Un tal Pere, amic i company d'aventures artístiques, hagi musicat d'una manera preciosa el conte i l'hagi inclòs en el seu nou àlbum Un llarg hivern amb el títol I penses que no. Espero que en gaudiu.

Nota de premsa.

Notícia al Diari de Sabadell.

Livre

El conte Lliure, que vaig escriure pel blog Que la cultura ho inunda tot i que forma part del llibre La revolta de Cramòvia i altres contes, té una altra traducció. Si primer va ser la que va fer a l'espanyol l'amic Josep Maria Roviralta, avui us presento la traducció al portuguès del Víctor Rovira i la Rita Custódio. Un conte que parla de trencar barrots i que, també, trenca fronteres.

Livre

Um muro intransponível, uma grade atrás de outra, portas que se fecham, a cela minúscula, o ferro imóvel e, sobretudo, sobretudo, aqueles olhares tão vazios. E uma fenda com cheiro a carta, uma palavra atrás de outra, consciências que se abrem, o mar imenso, aquele fiozinho de luz que entra pela janela (e se calhar uma gota de chuva, a gota que faz transbordar o copo!) e, sobretudo, sobretudo, o amor que surge de uns olhares que guardam o horizonte no fundo das retinas. E ainda querem que acreditemos, ingénuos, que quem está fechado és tu.

Nota: parlant d'en Josep Maria, s'ha fet seu el conte Tots els homes són iguals, també de La revolta de Cramòvia i altres contes, i l'ha llegit a la Coral de l'Escola de Música de la Creu Alta de Sabadell. Gràcies!

De vins i de mots virtualment a Igualada

Quan no podem anar a parlar De vins i de mots a l'AUGA d'Igualada i decideixen emetre-ho per la tele. Espero que en gaudiu. I moltes gràcies a la Rosa Perelló per la presentació!