Benvinguts a Cramòvia a Terrassa

Ahir la companyia KGB va dur el seu Benvinguts a Cramòvia al Qollunaka de Terrassa. I van estar espectaculars. I el públic, cal dir-ho, també. Encantat d'haver compartit escenari, encara que fos emmanillat, i d'haver pogut fer, tot seguit, una tertúlia literària amb els assistents.

L'escriptor a les escoles amb història inclosa

És fantàstic haver tornat a la Bisbal d'Empordà per participar de nou en el programa L'escriptor a les escoles. I més si aquest cop la iniciativa ha consistit en què jo feia el primer capítol d'una història i ells la continuaven. I més encara si, després d'una de les trobades amb les quatre escoles, un alumne m'ha ensenyat el dibuix que m'ha fet durant la trobada.

De vins i de mots a Falset

I vam parlar De vins i de mots mentre el sol es ponia rere el Montsant. Ahir, a la biblioteca de Falset.

Els llibres del procés

De llibres que parlen del procés independentista n'hi ha tants que n'acaba de sortir un que mira de recopilar-los tots. I entre els que hi són citats, I si parlem amb el veí del segon? Un granet de sorra. Molta teca per reflexionar.

De vins i de mots a Sabadell

Nit màgica a la Bodega Coca de Sabadell. Entre copetes de vi, llegendes d'arreu i amor per la llengua. Ah,  i molta complicitat amb el públic (dos alcaldables inclosos, Juli Fernàndez i Lourdes Ciuró!). Un agraïment immens a tots plegats per ser-hi i compartir De vins i de mots.

Amb Melosia

Silenci. I comença l'espectacle a la Cervesaria Artesana de Gràcia. Que bé, compartir escenari amb Melosia, el grup de les amigues Cristina Company i Tanit Amorós. Els seus poemes i cançons i un bon grapat de contes meus de Ni ase ni bèstia, Verba, non facta i Roba estesa.

Una trobada artística d'amics

Ahir a Canyelles vam fer una trobada artística d'amics: amb la Tanit Amorós, el Josep Maria Roviralta, la Cristina Company, el Pep Panosa, la Neus Arnan, la Rosa Fité, la Lídia Coll i la Laia Vila vam llegir i recitar. Cultura en plena natura.

Elogi de l'amistat

Ahir al bell mig del Garraf, amb la Laia, la Sandra i la Lara fent un elogi de l'amistat amb música, dansa i la paraula. Amics. Amor. Què, sinó?

Elogi de l’amistat

Diu el diccionari que un amic (ep, o una amiga!) és una persona amb qui tens un lligam afectuós sense que hi hagi cap vincle familiar ni d’amor sexual. Però què voleu que us diguem. A nosaltres això de l’amistat ens sembla una miqueeeeta més difícil de definir...

Perquè un amic és aquella persona que et coneix les virtuts i, sobretot, els defectes. Que no busca en tu la perfecció sinó que t’accepta amb totes les imperfeccions (que poden ser moltes!) Que t’explica les bajanades més grans i els secrets més íntims. Que hi pots parlar quan vols perquè, per damunt de tot, t’escolta. Que fa dels silencis les millors paraules. Que et fa riure i que et fa plorar. Que et roba un somriure rere l’altre. Que admires i que t’admira. Que quan t’abraça sembla que el món s’aturi. Que et canta cançons encara que desafini terriblement. Que t’escriu cartes amb una lletra inintel·ligible. Que t’envia missatges que només tu i ell podeu entendre. Que està com un llum. Però com un llum! I que potser només ho saps tu. Que és en aquesta bogeria on resideix l’amistat. L’amistat de debò.

Siguem vells amics (amb v!) o acabats de conèixer, l’amistat ens fa més bells (amb b!) i únics i còmplices i ens entrellaça en un desordre mental on les paraules deixen de tenir sentit i l’únic que compta és l’amic, l’amiga, aquell reflex de tu mateix, aquell mirall que ens deixa ser qui som i que, en el fons, ens fa ser qui som.

Amics. Amor. Què, sinó?

L'aventura del català, a Castellbisbal

Que sí, que el català és una porta oberta al país. I ahir, a Castellbisbal, literalment. Just abans de L'aventura del català.