La tardor del voluntariat

Un goig poder participar el passat diumenge 26 a l'espectacle de Petit Món per a la Tardor del Voluntariat de Sabadell, amb la Noelia, la Laia i la Maria, tot llegint els poemes El poble i Mira'm els ulls de Miquel Martí i Pol.

L'acte a Nació Digital i  al Diari de Sabadell.

I un cop més al Certamen Coreogràfic de Sabadell

Doncs sí, dissabte vaig tornar posar la veu per presentar les companyies del XVIII Certamen Coreogràfic de Sabadell!

Pregon anhel a Ràdio Sant Cugat

Gràcies, Miquel Batet, per llegir el poema Pregon anhel, del llibre La sardana en vers, en el teu programa Roda d'amics. Nostra dansa de Ràdio Sant Cugat! Si voleu escoltar-lo, ho podeu fer aquí, a partir del minut 3:30.

La sardana en vers a Sant Cugat del Vallès

Divendres vam ser al Claustre del Monestir de Sant Cugat del Vallès per participar en la presentació de La sardana en vers. Hi vaig llegir el poema que vaig escriure per al llibre, Pregon anhel, i també Oda a Barcelona, de Miquel Cabanas i Alibau. Ep, i també van participar-hi la Jess i la Cristina Company!

Un cop més al Certamen Coreogràfic de Sabadell

Ahir va tenir lloc el XVII Certamen Coreogràfic de Sabadell i vaig poder posar-hi un cop més la veu per presentar les companyies. Quin goig.

Do, re, mi

Que bonic, veure-les actuar, cantar, ballar, tocar el violí i fins i tot presentar Do, re, mi, la nova producció de la companyia Petit Món. I que bé, haver-hi pogut contribuir traduïnt dues cançons de la pel·lícula The sound of music de l'anglès al català i escrivint l'escena dels soldats, referència a Cramòvia inclosa!

Maria

Salta i crida,

tot fora mida.

I a més fa com si res!

Balla un vals a cada sala,

xiula quan baixa l’escala.

I té rínxols als cabells

amagats sota la còfia!

Canta i tot al mig del claustre.

I no arriba mai a l’hora!

Però és tan bona i pietosa...

Però és que sempre arriba tard

menys a l’hora de dinar!

No vull haver-ho de dir

però ens haurem de posar ferms.

La Maria no hauria d’estar al convent!

Però vull dir una cosa a favor seu:

a mi em fa molt riure.

Però què podem fer amb algú com la Maria?

És com voler atrapar els núvols o el vent.

Què en podem fer d’algú com la Maria?

És inconformista!

Ingovernable!

Indomable!

Tantes coses que li hem de fer entendre,

i tantes coses que hauria de canviar.

Com fem que pari quieta

i que escolti què diem?

Com podem atrapar una ona del mar?

Però què podem fer amb algú com la Maria?

És com voler agafar la Lluna amb les mans.

Amb ella estic confusa,

fora de mi, i no és excusa,

però no sé mai ben bé què faig ni on sóc.

És que no saps mai on para,

si s’escapa o s’amaga...

Si és un encant...

Un dimoni!

Un xaiet...!

Faria bo el més dolent,

tornaria boja la gent.

Un huracà, un tifó, un tornado, un cicló!

Amable

però salvatge.

Un misteri.

Un infant.

Quin maldecap!

És un àngel!

Una noia.

Però què podem fer amb algú com la Maria?

És com voler atrapar els núvols o el vent.
Què en podem fer d’algú com la Maria?

És inconformista!
Ingovernable!
Indomable!

Tantes coses que li hem de fer entendre,

i tantes coses que hauria de canviar.
Com fem que pari quieta

i que escolti què diem?
Com podem atrapar una ona del mar?
Oh, però i què podem fer amb algú com la Maria?

És com voler agafar la Lluna amb les mans.

Do, re, mi

Do, l’hora de la cançó,

Re, que re ens pot aturar,

Mi, per mi, per tu i per tots,

Fa, fa molt qui molt somriu,

Sol, o pluja però endavant,

La, revolta ja és aquí,

Sí, que només sí és sí,

I que torni a començar!

La veu al Certamen Coreogràfic de Sabadell, un cop més

Ahir va tenir lloc el XVI Certamen Coreogràfic de Sabadell, organitzat per Petit Món, i un cop més vam participar en la locució de presentació de les companyies. I m'agrada tant! Petites col·laboracions que fan il·lusió.

En off al Certamen Coreogràfic de Sabadell

No vaig poder assistir al Certamen Coreogràfic de Sabadell però vaig aportar-hi un granet de sorra traduint de l'espanyol i de l'anglès els textos de presentació de les companyies i posant-hi la veu en off juntament amb la Noelia. Endavant, Petit Món!

Petit Món i el Dia Internacional de la Dansa

Avui és el Dia Internacional de la Dansa i des de Petit Món hem fet aquest vídeo. I una pregunta: per què soc (gairebé) l'únic home que hi surt?

Vila & Vila i la cadira a Terrassa

5 representacions de Vila & Vila i la cadira en 4 setmanes i 3 espais diferents amb 2 bojos a l'escenari i 1 únic objectiu: convertir el teatre-dansa de l'absurd en una eina revolucionària. I sí, no ho reconeixeré en públic, però els espectadors d'ahir a la Qollusala de Terrassa van ser espectaculars.

Vila & Vila i la cadira a la Vila de Gràcia

Bellesa, eloqüència i intel·ligència. Quan descriuen així el nostre espectacle, què voleu que diguem? Agraïment immens a la Casa dels Contes i a totes les persones que ahir la vau omplir. Vila & Vila i la cadira a la Vila de Gràcia.

Vila & Vila i la cadira a Sabadell

Tres representacions al Teatre del Sol amb les entrades exhaurides i un públic espectacular. Sabíem que Sabadell era la capital de l'absurd, però no ens pensàvem pas que ho pogués arribar a ser tant. Gràcies a tots plegats (espectadors, tècnics i mitjans de comunicació) per fer-ho possible. Vila & Vila i la cadira, i no sabem què més dir-vos.

Entrevista a Ràdio Sabadell.

Notícia al Diari de Sabadell.

Crítica d'Elvira Franch.

Cultura solidària

Dissabte i diumenge Petit Món va omplir l'auditori de Sant Oleguer per recollir fons per la marató. Música i dansa per una causa solidària. I 1.479 € recaptats. Un agraïment a totes les persones que ho van fer possible.

Al Connectats

Ahir em van entrevistar al programa Connectats de la xarxa d'emissores de la corona metropolitana. Una bona estona parlant de llengua, de literatura, d'escena, de cultura, d'educació. Si us fa, podeu escoltar l'entrevista en aquest enllaç.

Notícia a Ràdio Sabadell.

Vila & Vila i la cadira a Igualada

Dilluns vam fer la representació completa de l'espectacle Vila & Vila i la cadira al Teatre de l'Ateneu d'Igualada, convidats per l'AUGA. I, si no us fa res, us transcric el comentari d'una de les assistents (gràcies, Rosa!): "Divertit, emotiu, valent, tot una mica." Quin luxe. En voleu més detalls?

Vila & Vila i la cadira és un muntatge que vesteix la paraula nua, però ho fa amb discreció i, alhora, amb passió. Amb tocs de dansa i d'interpretació, amb gestos subtils i expressions desbocades. Perquè quan Vila i Vila es troben, l'absurd ocupa l'escena i ens costa distingir la realitat de la ficció, la quotidianitat de l'onirisme. I potser, fet i fet, d'això va tot plegat.

Tastet Vila & Vila i la cadira a Girona

Amb pluja, un lleuger problema tècnic i un turista begut, però ahir a Girona vam fer un altre tastet del muntatge Vila & Vila i la cadira. Qui ha dit que la cultura fos fàcil?

Elogi de l'amistat

Ahir al bell mig del Garraf, amb la Laia, la Sandra i la Lara fent un elogi de l'amistat amb música, dansa i la paraula. Amics. Amor. Què, sinó?

Elogi de l’amistat

Diu el diccionari que un amic (ep, o una amiga!) és una persona amb qui tens un lligam afectuós sense que hi hagi cap vincle familiar ni d’amor sexual. Però què voleu que us diguem. A nosaltres això de l’amistat ens sembla una miqueeeeta més difícil de definir...

Perquè un amic és aquella persona que et coneix les virtuts i, sobretot, els defectes. Que no busca en tu la perfecció sinó que t’accepta amb totes les imperfeccions (que poden ser moltes!) Que t’explica les bajanades més grans i els secrets més íntims. Que hi pots parlar quan vols perquè, per damunt de tot, t’escolta. Que fa dels silencis les millors paraules. Que et fa riure i que et fa plorar. Que et roba un somriure rere l’altre. Que admires i que t’admira. Que quan t’abraça sembla que el món s’aturi. Que et canta cançons encara que desafini terriblement. Que t’escriu cartes amb una lletra inintel·ligible. Que t’envia missatges que només tu i ell podeu entendre. Que està com un llum. Però com un llum! I que potser només ho saps tu. Que és en aquesta bogeria on resideix l’amistat. L’amistat de debò.

Siguem vells amics (amb v!) o acabats de conèixer, l’amistat ens fa més bells (amb b!) i únics i còmplices i ens entrellaça en un desordre mental on les paraules deixen de tenir sentit i l’únic que compta és l’amic, l’amiga, aquell reflex de tu mateix, aquell mirall que ens deixa ser qui som i que, en el fons, ens fa ser qui som.

Amics. Amor. Què, sinó?

Una miqueta de dansa

Jo tampoc no ho entenc, però ahir vaig ser a l'escenari del dia internacional de la dansa a Sabadell ballant amb Petit Món. Amb la Noelia, la Marina i l'Estel.

Tastet Vila & Vila i la cadira al Masnou

Avui amb la Laia (Vila) hem estrenat un tastet del muntatge Vila & Vila i la cadira dins de la Marató Artística de Primavera del Maresme, al Masnou. Contes, teatre-dansa, absurd i reivindicació. Gràcies a les organitzadores per convidar-nos-hi. Era un bon dia per compartir cultura.