Verba, non facta a Montcada i Reixac

Quan em demanaven "què sóc" no sabia mai si contestar dinamitzador lingüístic o escriptor. Fins que ahir, tot presentant Verba, non facta a Montcada i Reixac dins d'un acte del voluntariat lingüístic, em vaig adonar que sóc, ras i curt, un "llenguaferit".

Gràcies, Lídia Ponsatí i amics del CNL per convidar-m'hi, i voluntaris i aprenents per llegir els meus contes!

L'acte al web del CNL i a La Veu.

Verba, non facta representat a Sentmenat

Llegir ens fa gegants. Literalment. I si no ho veieu clar, feu un cop d’ull a la foto.

Moltes gràcies al públic de la biblioteca de Sentmenat pel caliu amb què va acollir la representació de Verba, non facta i gràcies, Miquel Contel, per estudiar-te el text a corre-cuita i fer-ho tan bé!

Roses i llibres i somnis i petons

Regaleu-vos roses, regaleu-vos llibres, regaleu-vos somnis i regaleu-vos petons! Que avui és Sant Jordi, un dia per als enamorats, per als escriptors i, follia en la follia, per als escriptors enamorats. Gràcies a tots els lectors que us heu acostat a les parades on he estat per fer petar la xerrada. Espero que hagueu tingut una bona Diada!

La recomanació literària de Juli Fernàndez, alcaldable d'ERC a Sabadell.

Tres turons, quatre pins, cinc quarteres i una gota

Amigues i amics, em plau fer-vos saber que acabo de publicar un nou conte. Duu per títol Tres turons, quatre pins, cinc quarteres i una gota, compta amb unes il·lustracions fantàstiques de l'Anna Farriol i Pérez i és un homenatge a totes les persones que han fet gran Sabadell i, alhora, una reivindicació de la ciutat que somiem i que volem fer. Una ciutat oberta, culta, diversa, activa i participativa. Per això el publica ERC Sabadell i demà, Diada de Sant Jordi, el regalarem a tots els sabadellencs i sabadellenques que el vulguin. Perquè aquesta mena de somnis són per compartir-los i, entre tots, fer-los realitat. Us hi voleu sumar?

Literatura sabadellenca

L’Enric Larreula ho explica d’allò més bé. Escriure un llibre no és fàcil. Que te’l publiquin, complicat. Que la gent el compri, una odissea. I que el llegeixin, gairebé un miracle. Des d’Òmnium Sabadell en som conscients i per això, amb l’objectiu de donar a conèixer els escriptors que han publicat la seva primera obra, vam convidar-los a venir a explicar la seva experiència. I sabeu què? Doncs que hi havia autors de llibres de narrativa, de poesia, de cuina, d'horticultura, de música i d'història local. Per a tots els gustos. Aquesta és la força dels autors de Sabadell.

Recitant Intramurs

Preneu un bon poeta, acompanyeu-lo amb uns grans músics, porteu-los a un espai immillorable i ompliu la sala per escoltar-los. Qui diu que en temps de crisi econòmica la cultura és massa costosa? Els mateixos que no tenen cap inquietud cultural, l’oligarquia que sap perfectament que una societat culta és una amenaça per a la seva hegemonia. Precisament, ahir vaig ser a l'Àgora de Sabadell per participar en la lectura-presentació del darrer poemari de Mingo Meseguer, Intramurs, i vaig tenir el plaer de fer-ho acompanyat de la Berta Gusi i del grup Antiqvvs Ensemble. Volen treure la música de l'escola i arraconar-hi el català? Doncs vet aquí un bon tastet de música i literatura catalana. La cultura és el poder.

Verba, non facta, 2a edició

Benvolguts lectors i lectores, actuals i potencials, gràcies per fer possible que Verba, non facta, un recull de contes -sí, de contes, aquest gènere tan poc valorat- hagi arribat a la segona edició. Moltes presentacions arreu del territori, una lectura escenificada basada en el llibre, un dels contes llegit en conferències i cursos de català i publicat en un mitjà de comunicació digital i un altre inclòs en un muntatge teatral i gravat en un estudi radiofònic són algunes de les coses que n'hem tret. I, el millor de tot plegat, poder recórrer el país, d'una llibreria a una biblioteca, d'un ateneu a un bar, explicant contes i compartint la llengua i la cultura que ens fan ser qui som. Gràcies.

I si parlem amb el veí de Guimerà? o Verba, non facta a Guimerà

De raons per voler la independència n'hi ha moltes, sí. Un nou model social, més recursos econòmics, més democràcia, més transparència, una llengua normal... I una literatura normal. Per això ahir, a Guimerà, vam presentar I si parlem amb el veí del segon? i, de passada, vaig llegir uns quants contes de Verba, non facta. I tot plegat amb empenta i passió, que és l'única manera d'aconseguir les fites col·lectives. Gràcies, amics de Lo Gambairot, per donar-me'n l'oportunitat.