Els contes a Voliana Edicions

Voliana Edicions està publicant vídeos promocionals dels seus autors, i aquest és el dels reculls de contes Verba, non facta, Roba estesa, La revolta de Cramòvia i altres contes i A la lluna.

Eclipsi d'amor

Eclipsi d'amor, un conte de Verba, non facta

La lluna en un cove

Quan el Cor Soleia em va demanar de participar en el seu concert La lluna en un cove a Lavern no me'n vaig poder estar. Les seves cançons a la lluna, plenes de sensibilitat, i contes de Ni ase ni bèstia (El Monstre Joan, sí!), de Verba, non facta, de Roba estesa, de La revolta de Cramòvia i altres contes i, lògicament, d'A la lluna, a més de L'Estel i la lluna. I va ser tant bonic, fer aquest viatge en un entorn tan preciós! Gràcies per la proposta, va ser un somni.

Primera trobada llunàtica a Casadelart

Hi ha persones que transmeten màgia i passió en tot el que fan, i una d'aquestes persones és la Zina López. Ahir vaig ser a la seva Casadelart, a Premià de Dalt, juntament amb en Miquel Sureda, per participar a la Primera trobada llunàtica. En Miquel ens va oferir la perspectiva científica de la lluna, jo vaig compartir-hi contes per a grans i petits, des d'El Monstre Joan, de Ni ase ni bèstia, fins a L'Estel i la lluna, passant per microcontes de Verba, non facta, Roba estesa, La revolta de Cramòvia i altres contes, A la lluna i fins i tot algun altre. I tot plegat amb un públic d'allò més atent mentre el sol s'anava ponent. Gràcies de tot cor per l'experiència.

Petites històries a dues veus

Un goig enorme compartir escenari amb l'amic Pere Herrero al Local Social del Banc Sabadell, a Sabadell. Contes de Tots els camins porten aroma i d'Humor propi, contes de Ni ase ni bèstia, Verba, non facta, Roba estesa, La revolta de Cramòvia i altres contes i A la lluna. Gràcies a totes les persones que vau ser-hi!

Ah, i Un tal Pere llegeix els contes Protocol intergalàctic i Desordre, de Verba, non facta, en els seus concerts!

Òc

Agraïts a la revista occitana Òc per haver-nos dedicat el seu apartat Germanor i per haver-hi publicat el poema Com un traç al paper, del llibre Finestres, i els contes Decisions oníriques, de Ni ase ni bèstia, La gota i A bots i barrals de Verba, non facta, Però saps que sí i Perspectives, de Roba estesa, I el món es va assecar i Ja, de La revolta de Cramòvia i altres contes i Al vent i Les històries d'A la lluna!

Contes arreu

Agraït que la Jess comparteixi els contes La gota, de Verba, non facta, Perspectives, de Roba estesa, i El got, de La revolta de Cramòvia i altres contes, tots en les versions francesa i catalana, a les seves classes particulars de francès, i que en Jaume Aulet hagi seleccionat Fent el turista, també de La revolta de Cramòvia i altres contes, per al seu curs sobre el conte que imparteix als Amics de les Arts de Terrassa. Sí, els contes són per compartir-los.

Entre nosaltres Sota la figuera de Vilobí del Penedès

Hi insistim. Una de les meravelles de recórrer el territori és l'experiència humana. I l'acollida d'ahir a la Viloteca de Vilobí del Penedès, portada amb tot l'amor per en Daniel, n'és un exemple incomparable. Ep, i amb presentació doble, Entre nosaltres i Sota la figuera, i amb la participació de lectors d'EVA354 que van llegir alguns dels contes del primer llibre!

Ah, i fa unes setmanes, en Didier Gayant, traductor del conte Lliure al picard, el va llegir a la trobada literària Les nuits de la plus petite libriaire du monde a Hesdin, al Nord de França. I la Jess ha llegit La gota i Perspectives als seus alumnes d'ESO de francès a l'Escola Claret de Sabadell!

L'anunci de la presentació al blog de l'EVA354.

Recull de fotografies al blog d'EVA354.

Retalls de vida

L'amiga Berta Gusi acaba d'engegar una iniciativa d'allò més bonica, My Moment Box, en què prepara capses personalitzades amb tot de detalls, des d'espelmes i cremes fins a xocolata i, sí, un llibret. I aquí és on sorgeix Retalls de vida, una antologia de butxaca amb contes meus procedents de Ni ase ni bèstia, Verba, non facta, Roba estesa i La revolta de Cramòvia i altres contes i poemes de Blens de gasalla i de Finestres i l'inèdit Com un ocell. Si voleu fer un regal ben original a algú especial, no ho dubteu. Busqueu-la a Instagram i segur que us poseu d'acord!

Verba, non facta en imatges

Els alumnes de 1r del batxillerat artístic de la meva escola, el Col·legi Sagrada Família de Sabadell, han fet un treball consistent en agafar un microconte de Verba, non facta i convertir-lo en una fotografia. Sota el guiatge de la professora Xell Gispert, han fet una feina excel·lent i, cada dia fins a arribar a Sant Jordi, s'ha compartit una de les fotografies a les xarxes socials de l'escola, acompanyada del conte. Aquí els teniu, i esperem que us agradin!

L'autobús

L’autobús és a la parada. Dues o tres persones fan cua per pujar-hi. Toquen les tres i una munió de gent surt de les oficines de l’altra banda del carrer. Volen agafar l’autobús. Gairebé sense mirar, travessen el carrer en massa i es posen a la cua. A poc a poc van pujant a l’autobús. A dins l’aire és gairebé irrespirable. Amuntegats, els passatgers contemplen la cua inacabable. Passen els minuts. Passen les hores. Es fa de nit i hi continua pujant gent. La matinada els enxampa i la cua no s’acaba. Quan surt el sol, els més impacients comencen a neguitejar-se. “És que si no ens afanyem...”, diu algú. Però no acaba la frase, perquè toquen les vuit i la gent comença a baixar per la porta del darrere. Hora de treballar.

Berta Pons

La revolta del teclat

Estava treballant amb l’ordinador i, de cop i volta, la lletra F s’ha aixecat, ha alçat la vista per damunt de la G i s’ha adreçat a la N. Ei, per què hi ha una N que duu barret i no hi ha cap F que en dugui?! N amb barret? –li ha contestat la N. Vols dir aquella que hi ha al final de la teva fila, just abans d’arribar a la ¨´{? Sí, aquesta! Ui, no hi tinc pas res a veure, amb la Ñ! Doncs no m’ho crec –ha aprofitat per dir la Q, que s’ho mirava amb atenció. Ni jo tampoc! –hi ha afegit la U. En un tres i no res, les altres lletres s’han anat incorporant a la protesta, enfurismades per aquesta discriminació. Fins que, tot d’una, la F ha sortit del seu lloc, molt en&adada, i ha dit que allò era inadmissible i que calia denunciar-ho. La B i la J s’hi han adherit a l’instant i ha començat un guirigall descomunal. \o m’ho mirava am* precaució, però ara s’estan començant a ai¬ecar totes i >a ver¿it·” és qu~ ai!í no es pot tre\alla?. A%gú t; un alt:;e or·in|ador???

Pau García

Sense paraules

            Viatja d’un país a l’altre, contempla tots els paisatges, gaudeix d’incomptables postes de sol, admira mil obres d’art, flaira l’enèsim perfum, escolta milions de cançons, tasta les menges més exòtiques. Fins que un dia la veu, banyant-se nua en el riu, i comprèn que per fi l’ha trobat.

Júlia Cladellas

Tomàquet

Van convidar-lo a sopar en un restaurant de cuina d’autor i, tan bon punt veié aquell plat immens amb un minúscul tomaquet al bell mig, exigí que li portessin immediatament l’accent que hi faltava. I és que, si no hi havia d’haver gens de varietat, com a mínim que hi hagués quantitat.

Àlex Morera

Peix al cove

Quan va tenir tot el peix al cove va adonar-se que, fet i fet, preferia un bon cistell ple de rovellons.

Martina Valera

Papers

Quan el líder republicà guanyà les eleccions amb una majoria aclaparadora, no ho dubtà ni un segon i es féu coronar emperador. La reacció de l’oposició no es féu esperar. Els monàrquics demanaren la restauració immediata de la legitimitat republicana, els ecologistes incendiaren un bosc als afores de la capital per poder-hi fer una acampada de protesta, l’esquerra revolucionària exigí la intervenció dels antiavalots i els pacifistes feren un atemptat davant del palau presidencial. Els feixistes decidiren agafar un llibre.

Arnau Pich

Cartes

Griselda Riera? El nom no em sonava de res, però era evident que anys enrere ens havíem enviat cartes. Aquell sobre mig esgrogueït que acabava de trobar, tot remenant papers vells, n’era la prova. Encuriosida, vaig començar a llegir-la. Em parlava dels músics que escoltava, dels escriptors que llegia, i d’una trobada de joves on volia assistir i a la qual, em deia, li agradaria que jo també anés. Griselda? Griselda d’Alella? Sí que havia estat a Alella, a la meva època a l’esplai, però Griselda... Res de res. Calla, vaig dir-me, la buscaràs a les xarxes socials. Griselda Ribes, Griselda Ricomà... Griselda Riera! D’Alella! Havia de ser-ho. Cap foto, però. Una noia discreta, vaig pensar. I ara què? Doncs li enviaria un missatge privat, sí. Per si el meu nom no li deia res, li vaig explicar que era una noia de Terrassa, que havia trobat una carta seva, antiga, i que havia tingut ganes de reprendre el contacte. Van passar uns quants dies i la resposta no arribava. Fins que un dilluns, en obrir el compte, vaig trobar-me el seu missatge. Sabia qui era, guardava les meves cartes –es veu que en tenia més d’una– i, deia, tenia ganes de tornar-me a veure. Vam quedar per aquell divendres, a Alella.

El trajecte fins al Maresme se’m va fer llarg. Em sonaria la seva cara, quan la veiés? Palplantada davant del seu portal, encara vaig esperar uns segons abans de trucar, repassant les frases que faria servir per trencar el gel. El timbre, estrident, va trencar el silenci. A l’instant vaig sentir el so d’unes passes baixant apressades l’escala, un baldó que s’obria i unes paraules que ho van explicar tot. Benvinguda a casa. La Griselda Riera era jo.

Sandra Jaén

Roda el món

            L’adúltera potencial està farta del seu home. L’adúltera s’embolica amb un suec que és de vacances al país. L’adúltera s’embolica amb un noi ebrenc que està estudiant a la ciutat. L’adúltera s’embolica amb el veí del primer. L’adúltera es divorcia del seu home. L’adúltera es casa amb el veí del primer. L’adúltera s’embolica amb el seu ex. L’adúltera és feliç. Amb el seu ex.

Jan Pinillos

Mirades

Se li descordà el rellotge i li caigué a terra i ella, que passava pel seu costat en aquell instant, s'ajupí a collir-l'hi. I quan les seves mirades es creuaren, el temps s'aturà.

Carla Julián

El Monstre Joan va l'escola Sagrada Família de Sabadell, VI

Dilluns vaig anar a una classe d'I5 de la meva escola per explicar El Monstre Joan va a l'escola i per parlar del conte, i la història que en va sortir entre tots plegats va ser una gran bogeria! Ep, i dimarts vaig anar als altres dos grups i encara la vam fer més grossa! Gràcies per convidar-m'hi!

A bots i barrals

Enguany fa deu anys que vaig publicar el meu segon recull de contes, Verba, non facta. 99 contes intangibles, i aprofitant que s'acosta Sant Jordi hem publicat una edició no venal del conte A bots i barrals amb la il·lustració que en va fer la Sílvia Morilla per al llibre I si expliquem un conte? Si veniu a algun dels actes que farem, us el podreu endur de regal. I que ploguin llibres!

La llengua parlada al CPNL

El CPNL està fent un curs per potenciar l'ús del català en l'administració i es veu que han inclòs el conte La llengua parlada, del Verba, non facta, entre els textos per reflexionar. Quin honor!

Ah, i a l'Escola Vedruna Sant Sadurní han estat llegint contes de La revolta de Cramòvia i altres contes! Moltes gràcies!

Remor 1

Que dos microcontes meus, Ja ho trobarem, de Ni ase ni bèstia, i Amor sessió contínua, de Verba, non facta, estiguin inclosos en el llibre de text de 1r de Batxillerat Remor 1 em deixa sense paraules. Gràcies per la confiança, Jaume Macià i Editorial Teide. Literatura, ensenyament, cultura. I navegant cap a un món de paraules.

Contes d'ocells a Barcelona

Quina il·lusió, que l'amiga i poeta Cristina Company vagi llegir L'ocell del tro i L'espantaocells, de Verba, non facta, a l'acte reivindicatiu de la Font dels Ocellets de les Corts, a Barcelona, que va tenir lloc diumenge. Ep, i també un text de la Salut! Quan les paraules volen com ocells...

Contes que fan camí

Contes de Verba, non facta, Roba estesa i La revolta de Cramòvia i altres contes inclosos en la lectura en veu alta d'Òmnium Berguedà per Sant Jordi, en un examen de català de 1r i 2n d'ESO de l'Institut Cabrils, en el curs d'expressió oral de l'Escola Oficial d'Idiomes de Sabadell amb la veu d'en Josep Maria Roviralta o en fotomuntatges de la fotògrafa María Sánchez Pérez com el que mostro aquí. Contes que fan camí.

Microtraduccions

En Guri, de la Microbiblioteca, ha anat traduint a l'espanyol diversos microcontes meus per al seu blog, aprofitant les entrades que hi ha fet parlant dels meus llibres. Hi podeu trobar Menú infantil, de Ni ase ni bèstia; Alea jacta est, de Verba, non facta; En venda, de Roba estesa, i Actors, de La revolta de Cramòvia i altres contes. Si us fa gràcia, podeu llegir-los en aquest enllaç.

Striptease

Aturat al semàfor, giro el cap i m’adono de la noia de la furgoneta de la meva esquerra. Està asseguda al costat del conductor i té la mirada perduda rere uns blocs d’edificis fins que, tot d’una, em veu i em fita mentre una llàgrima li regalima galta avall. El semàfor es posa verd i la furgoneta surt rabent, deixant-me el temps just per llegir les lletres que duu impreses, un anunci d’un espectacle eròtic per a turistes. Amb mi s’ha despullat com mai, penso.

Conte extret de Verba, non facta.

Il·lustració de Sílvia Morilla feta per al recital a Instagram del 6 de maig

Instacontes #3

Ahir vam fer un recital especial. Contes de Ni ase ni bèstia, Verba, non facta, Roba estesa, La revolta de Cramòvia i altres contes i algun d'inèdit, i amb convidades especials: la Sílvia Morilla, il·lustrant-ne en directe; la Jessica Neuquelman, fent Perspectives en francès, i la Marina, posant-hi música amb el violí. Ah, i l'Estel obrint pas! Gràcies a totes les persones que el vau seguir. No puc dir res més.

Costumisme, de Verba, non facta

Contes de Sant Jordi a Instagram

Dijous va ser un Sant Jordi estrany, no cal dir-ho, però vaig poder compartir els contes amb els lectors a través d'un recital en directe a Instagram. Un recital especial, perquè van ser ells qui, els dies abans, em van anar proposant els contes que havia de llegir, contes de Ni ase ni bèstia, Verba, non facta, Roba estesa o La revolta de Cramòvia i altres contes. I van fer una tria original!

Aquest Sant Jordi els contes també van volar cap a altres bandes, com la lectura en veu alta de L'home acomplexat, de Roba estesa, que van fer a Òmnium Berguedà, o la lectura en vídeo de La cançó, de La revolta de Cramòvia i altres contes, que va fer l'amiga Jessi Neuquelman en el marc d'una iniciativa del club de lectura en veu alta EVA354 adreçada a la gent gran aïllada en residències del Penedès, i que teniu tot seguit. I això fa il·lusió.

Ah, i em van entrevistar al Diari de Sabadell. Aquí en teniu la versió digital i la imatge de la versió en paper.

I ahir el Diari de Sabadell va parlar de la Diada en aquesta notícia.