Plans de futur
Màrius Serra
Proa, 2013
El
fet que la llengua i la cultura catalanes no disposin d’un estat que les
recolzi, ans al contrari, hagin de resistir els embats d’uns estats –espanyol i
francès– que frisen per arraconar-les, duu implícit que no puguin gaudir de la
normalitat i el reconeixement de què disposen altres llengües i cultures.
Aquesta manca total de normalitat, que sovint ens porta als límits de la
invisibilitat com a poble, té una incidència clara en la nostra autoestima: ens
han dit tantes vegades que no som ningú que, malgrat respondre-hi una vegada i
una altra amb fermesa, en el fons del nostre subconscient ha arrelat la creença
que un català, exercint de català, rarament pot destacar notablement fora del
nostre territori. I això ens ha dut, durant molt de temps, a infravalorar o
fins i tot a desconèixer figures tan cabdals com, per exemple, la del matemàtic
Ferran Sunyer i Balaguer.
Màrius
Serra, un geni de les paraules, narra a Plans
de futur la vida de Ferran Sunyer, un geni dels números, un matemàtic
autodidacte que, tot i patir una discapacitat física, va fer-se un lloc
important en la comunitat matemàtica internacional del segle passat. En la
novel·la, que ha estat guardonada amb el premi Sant Jordi, Sunyer comparteix
protagonisme amb les seves cosines, Maria i Àngels Carbona, les persones que van
dedicar la vida a cuidar-lo. De fet, aquestes dues germanes, junt amb el seu
pare desaparegut per uns motius que es van descobrint al llarg del llibre, en
són les narradores i, en certa manera, les personatges principals. Les
vivències de les famílies Sunyer i Carbona i la seva relació amb els Dalí
–Maria va ser pintada per Salvador en el quadre Retrat de Maria Carbona, i Àngels va il·lustrar el llibre Des de Cadaqués, d’Anna Maria, germana
del pintor–, s’emmarquen en el context gris de la postguerra, un context en què
es fan palesos l’exili i la repressió cultural. La novel·la, emperò, no es
deixa arrossegar per aquesta grisor, sinó que remarca la capacitat dels protagonistes
per fer front a les dificultats. Sunyer, a qui els doctors havien dit que ni
tan sols arribaria a parlar, esdevé un matemàtic de vàlua internacional gràcies
als llibres que li porta el seu cosí, estudiant d’enginyeria, gràcies a la seva
gran capacitat analítica i gràcies a la feina de transcripció dels seus
teoremes que fan la seva mare i les seves cosines.
Plans de futur no és, ni de bon tros, una simple biografia de Sunyer i les germanes
Carbona, sinó una novel·la que aprofundeix en la ficció a través de les
relacions humanes entre els protagonistes, unes relacions que també ens
permeten entendre la manera de fer de certa classe alta del país en un moment
crucial de la història. Tot plegat, i tal com va remarcar Màrius Serra en el
moment de rebre el guardó, emmarcat en un missatge d’esperança, l’esperança de
voler arribar a ser allò que els altres ens neguen, tant en el terreny personal
com, també, col·lectiu. Precisament, en un article publicat en una de les
primeres edicions del diari Avui, l’obra de Sunyer va servir per demostrar,
contràriament al que ens intentaven fer creure, que el català també era una
llengua apta per a les pràctiques científiques. Tota una dosi d’autoestima
col·lectiva.
Lletres, febrer-març 13
