L'hivern a Cramòvia

L'hivern a Cramòvia és llarg, però sempre hi ha aquella claror que es filtra a través de les fulles dels arbres. La claror dels somnis, de les revoltes, dels somriures, de la cultura, de l'amor.

Amb Un tal Pere us proposem un viatge oníric a través de cançons i de contes plens de compromís, un viatge a una Cramòvia que és, de fet, el lloc on espurnegen tots els nostres anhels. Si en voleu més informació, feu un cop d'ull aquí. Contractació oberta!

Notícia al Diari de Sabadell:

Les sabates esblanades en un minut

La Institució de les Lletres Catalanes té un programa, anomenat Autors a les aules, que permet als escriptors dur els seus llibres a les escoles. Hi he participat en diverses ocasions i és d'allò més enriquidor, però aquest curs, degut al confinament, l'han hagut de suspendre. Però, per compensar-ho, han tingut una molt bona idea. Demanar als autors que féssim vídeos d'un minut parlant del llibre que havíem d'anar a presentar. Així doncs, aquest és el meu sobre Les sabates esblanades.

I parlant de Sabadell, la mítica Bodega Coca reobre i ho fa amb aquest cartell reivindicant un sabadellenquisme:

Ni ase ni bèstia, 2a edició limitada i amb fotografies

L’any 2010 vaig publicar Ni ase ni bèstia amb l’editorial La Busca. Va ser la meva primera incursió en el gènere del conte, un gènere que després he reivindicat arreu del país (i fins i tot a l’estranger!) i el qual m’he atrevit a dur a escena compaginant-lo amb teatre, música, il·lustració, dansa, vins (sí, vins!) o fotografia. De fet, combinar contes amb fotografies va ser la primera de totes aquestes experiències. Al cap de poc d’haver publicat el llibre, l’amiga i fotògrafa Neus Arnan va convertir tots els contes en fotos i va crear un blog a internet (niasenibestia.blogspot.com) on els lectors podien veure com les paraules es transformaven en imatges. La proposta va tenir una bona acollida i fins i tot vam fer una microgira presentant el llibre i el blog. Però eren això, un llibre i un blog. I repassant aquella feina va sorgir la idea de reeditar els contes i de fer-ho en un llibre que inclogués també les fotografies i que servís per estrènyer els ponts entre els dos gèneres culturals. Aquest és el llibre que us presentem. Esperem que us faci gràcia!

El nostre

Se m'ha escapat el tren, em diu en un missatge. Jo em disculpo, li dic que ha estat culpa meva, que l'he entretingut. I ella, sense pensar-s'ho, em respon que per mi deixaria escapar tots els trens que calguessin. Tots menys el nostre.

Conte extret de La revolta de Cramòvia i altres contes.

Il·lustració de Sílvia Morilla feta per al recital a Instagram del 6 de maig

Striptease

Aturat al semàfor, giro el cap i m’adono de la noia de la furgoneta de la meva esquerra. Està asseguda al costat del conductor i té la mirada perduda rere uns blocs d’edificis fins que, tot d’una, em veu i em fita mentre una llàgrima li regalima galta avall. El semàfor es posa verd i la furgoneta surt rabent, deixant-me el temps just per llegir les lletres que duu impreses, un anunci d’un espectacle eròtic per a turistes. Amb mi s’ha despullat com mai, penso.

Conte extret de Verba, non facta.

Il·lustració de Sílvia Morilla feta per al recital a Instagram del 6 de maig

Instacontes #3

Ahir vam fer un recital especial. Contes de Ni ase ni bèstia, Verba, non facta, Roba estesa, La revolta de Cramòvia i altres contes i algun d'inèdit, i amb convidades especials: la Sílvia Morilla, il·lustrant-ne en directe; la Jessica Neuquelman, fent Perspectives en francès, i la Marina, posant-hi música amb el violí. Ah, i l'Estel obrint pas! Gràcies a totes les persones que el vau seguir. No puc dir res més.

Costumisme, de Verba, non facta

El senyor del castell, amb música i en llengua de signes catalana

La Companyia MINIMíssimA no només ha musicat el conte El senyor del castell, de Roba estesa, sinó que també n'ha fet un vídeo amb interpretació en llengua de signes catalana, a càrrec de la Núria Bustamante. Impressionant.