Contes arreu

Agraït que la Jess comparteixi els contes La gota, de Verba, non facta, Perspectives, de Roba estesa, i El got, de La revolta de Cramòvia i altres contes, tots en les versions francesa i catalana, a les seves classes particulars de francès, i que en Jaume Aulet hagi seleccionat Fent el turista, també de La revolta de Cramòvia i altres contes, per al seu curs sobre el conte que imparteix als Amics de les Arts de Terrassa. Sí, els contes són per compartir-los.

Entre nosaltres Sota la figuera de Vilobí del Penedès

Hi insistim. Una de les meravelles de recórrer el territori és l'experiència humana. I l'acollida d'ahir a la Viloteca de Vilobí del Penedès, portada amb tot l'amor per en Daniel, n'és un exemple incomparable. Ep, i amb presentació doble, Entre nosaltres i Sota la figuera, i amb la participació de lectors d'EVA354 que van llegir alguns dels contes del primer llibre!

Ah, i fa unes setmanes, en Didier Gayant, traductor del conte Lliure al picard, el va llegir a la trobada literària Les nuits de la plus petite libriaire du monde a Hesdin, al Nord de França. I la Jess ha llegit La gota i Perspectives als seus alumnes d'ESO de francès a l'Escola Claret de Sabadell!

L'anunci de la presentació al blog de l'EVA354.

Recull de fotografies al blog d'EVA354.

El món dels Petits Llenguaferits a Sant Pere Pescador

Divendres 17 vam ser a l'Escola Llagut de Sant Pere Pescador compartint El món dels Petits Llenguaferits amb els alumnes de 1r.

Sota la figuera al Diari de Sabadell

Doncs sí, en Guillem Plans del Diari de Sabadell ens va fer aquesta fantàstica entrevista per parlar de Sota la figuera!

Un món de contes encara un altre cop a Mataró

Tornada, dimarts de la setmana passada, a l'Institut Laia l'Arquera de Mataró per compartir una sessió d'Un món de contes amb alumnes de 1r.

Sota la figuera

 

Heus aquí un home de barba blanca i ulls d’infant que s’ha llegit el país amb els peus i amb el cor, ha dibuixat i escrit per anar més enllà d’on el poden portar les cames i s’ha imaginat mil aventures i les ha explicat a qui les hi ha volgut llegir. Heus aquí, també, un boig de les paraules immers amb passió desfermada en un món oníric on conflueixen l’absurd, l’amor i la revolta. I heus aquí, ai las!, una nova catalana vinguda del nord de França que fa camí amb les lletres, les llengües i les persones.

Aquest llibre és el fruit d’hores de conversa de tres amics, l’Enric Larreula, el David Vila i Ros i la Jessica Neuquelman, sota la figuera de Can Formiga. Hores de compartir els dubtes de la vida, d’aquesta i fins i tot de l’altra, i de retalls de l’experiència que cadascú porta a l’esquena. No hem parlat de tot el que ens ocupa ni preocupa, només d’allò que anava sorgint, del poc que sabem i del moltíssim que no sabem i ni tan sols intuïm. I, de tant en tant, un conte, un poema, una reflexió... Tres cors parlant-se, compartint. Per a nosaltres, eterns aprenents, ha estat una experiència indescriptible. A tots vosaltres, benvinguts sota la figuera. Que casa nostra és casa vostra si és que hi ha cases d’algú.

Un món de contes un altre cop a Cerdanyola del Vallès

Dijous de la setmana passada vam ser a la FEDAC de Cerdanyola per tornar a compartir Un món de contes amb els alumnes de 4t. I aquest cop va ser especial, perquè vam comptar amb la presència d'alumnes belgues, estudiants de francès, procedents del poble flamenc d'Oostende. Tota una experiència, que ens va permetre fer una activitat completament bilingüe.

Verba, non facta en imatges

Els alumnes de 1r del batxillerat artístic de la meva escola, el Col·legi Sagrada Família de Sabadell, han fet un treball consistent en agafar un microconte de Verba, non facta i convertir-lo en una fotografia. Sota el guiatge de la professora Xell Gispert, han fet una feina excel·lent i, cada dia fins a arribar a Sant Jordi, s'ha compartit una de les fotografies a les xarxes socials de l'escola, acompanyada del conte. Aquí els teniu, i esperem que us agradin!

L'autobús

L’autobús és a la parada. Dues o tres persones fan cua per pujar-hi. Toquen les tres i una munió de gent surt de les oficines de l’altra banda del carrer. Volen agafar l’autobús. Gairebé sense mirar, travessen el carrer en massa i es posen a la cua. A poc a poc van pujant a l’autobús. A dins l’aire és gairebé irrespirable. Amuntegats, els passatgers contemplen la cua inacabable. Passen els minuts. Passen les hores. Es fa de nit i hi continua pujant gent. La matinada els enxampa i la cua no s’acaba. Quan surt el sol, els més impacients comencen a neguitejar-se. “És que si no ens afanyem...”, diu algú. Però no acaba la frase, perquè toquen les vuit i la gent comença a baixar per la porta del darrere. Hora de treballar.

Berta Pons

La revolta del teclat

Estava treballant amb l’ordinador i, de cop i volta, la lletra F s’ha aixecat, ha alçat la vista per damunt de la G i s’ha adreçat a la N. Ei, per què hi ha una N que duu barret i no hi ha cap F que en dugui?! N amb barret? –li ha contestat la N. Vols dir aquella que hi ha al final de la teva fila, just abans d’arribar a la ¨´{? Sí, aquesta! Ui, no hi tinc pas res a veure, amb la Ñ! Doncs no m’ho crec –ha aprofitat per dir la Q, que s’ho mirava amb atenció. Ni jo tampoc! –hi ha afegit la U. En un tres i no res, les altres lletres s’han anat incorporant a la protesta, enfurismades per aquesta discriminació. Fins que, tot d’una, la F ha sortit del seu lloc, molt en&adada, i ha dit que allò era inadmissible i que calia denunciar-ho. La B i la J s’hi han adherit a l’instant i ha començat un guirigall descomunal. \o m’ho mirava am* precaució, però ara s’estan començant a ai¬ecar totes i >a ver¿it·” és qu~ ai!í no es pot tre\alla?. A%gú t; un alt:;e or·in|ador???

Pau García

Sense paraules

            Viatja d’un país a l’altre, contempla tots els paisatges, gaudeix d’incomptables postes de sol, admira mil obres d’art, flaira l’enèsim perfum, escolta milions de cançons, tasta les menges més exòtiques. Fins que un dia la veu, banyant-se nua en el riu, i comprèn que per fi l’ha trobat.

Júlia Cladellas

Tomàquet

Van convidar-lo a sopar en un restaurant de cuina d’autor i, tan bon punt veié aquell plat immens amb un minúscul tomaquet al bell mig, exigí que li portessin immediatament l’accent que hi faltava. I és que, si no hi havia d’haver gens de varietat, com a mínim que hi hagués quantitat.

Àlex Morera

Peix al cove

Quan va tenir tot el peix al cove va adonar-se que, fet i fet, preferia un bon cistell ple de rovellons.

Martina Valera

Papers

Quan el líder republicà guanyà les eleccions amb una majoria aclaparadora, no ho dubtà ni un segon i es féu coronar emperador. La reacció de l’oposició no es féu esperar. Els monàrquics demanaren la restauració immediata de la legitimitat republicana, els ecologistes incendiaren un bosc als afores de la capital per poder-hi fer una acampada de protesta, l’esquerra revolucionària exigí la intervenció dels antiavalots i els pacifistes feren un atemptat davant del palau presidencial. Els feixistes decidiren agafar un llibre.

Arnau Pich

Cartes

Griselda Riera? El nom no em sonava de res, però era evident que anys enrere ens havíem enviat cartes. Aquell sobre mig esgrogueït que acabava de trobar, tot remenant papers vells, n’era la prova. Encuriosida, vaig començar a llegir-la. Em parlava dels músics que escoltava, dels escriptors que llegia, i d’una trobada de joves on volia assistir i a la qual, em deia, li agradaria que jo també anés. Griselda? Griselda d’Alella? Sí que havia estat a Alella, a la meva època a l’esplai, però Griselda... Res de res. Calla, vaig dir-me, la buscaràs a les xarxes socials. Griselda Ribes, Griselda Ricomà... Griselda Riera! D’Alella! Havia de ser-ho. Cap foto, però. Una noia discreta, vaig pensar. I ara què? Doncs li enviaria un missatge privat, sí. Per si el meu nom no li deia res, li vaig explicar que era una noia de Terrassa, que havia trobat una carta seva, antiga, i que havia tingut ganes de reprendre el contacte. Van passar uns quants dies i la resposta no arribava. Fins que un dilluns, en obrir el compte, vaig trobar-me el seu missatge. Sabia qui era, guardava les meves cartes –es veu que en tenia més d’una– i, deia, tenia ganes de tornar-me a veure. Vam quedar per aquell divendres, a Alella.

El trajecte fins al Maresme se’m va fer llarg. Em sonaria la seva cara, quan la veiés? Palplantada davant del seu portal, encara vaig esperar uns segons abans de trucar, repassant les frases que faria servir per trencar el gel. El timbre, estrident, va trencar el silenci. A l’instant vaig sentir el so d’unes passes baixant apressades l’escala, un baldó que s’obria i unes paraules que ho van explicar tot. Benvinguda a casa. La Griselda Riera era jo.

Sandra Jaén

Roda el món

            L’adúltera potencial està farta del seu home. L’adúltera s’embolica amb un suec que és de vacances al país. L’adúltera s’embolica amb un noi ebrenc que està estudiant a la ciutat. L’adúltera s’embolica amb el veí del primer. L’adúltera es divorcia del seu home. L’adúltera es casa amb el veí del primer. L’adúltera s’embolica amb el seu ex. L’adúltera és feliç. Amb el seu ex.

Jan Pinillos

Mirades

Se li descordà el rellotge i li caigué a terra i ella, que passava pel seu costat en aquell instant, s'ajupí a collir-l'hi. I quan les seves mirades es creuaren, el temps s'aturà.

Carla Julián

Llenguaferits #150: bon Sant Jordi!!!!

Bon Sant Jordi, llenguaferits!

Vam sortir al Diari de Sabadell, a la llista d'escriptors que érem a la taula d'autors, amb la Marina, i comentant quin llibre m'ha influït més.

I vaig participar a una tertúlia de Ràdio Sabadell sobre el conte conduïda per la Karen Madrid i amb la participació de la Rosa Pi Masvidal i la Carme Falguera:

I a la taula d'autors!

De Cramòvia a un tastet de lletres a Sabadell

Dissabte vaig tornar a la Bodega Coca, i aquest cop per compartir històries de La revolta de Cramòvia i altres contes. Revolta, amor i absurd en un entorn íntim ple de màgia. Un tastet de lletres.

Ah, i aquest és el dibuix espectacular que en va fer en Xavi Núñez!

42 Concurs literari Joan Oliver

Ja és aquí el llibre amb els textos premiats en el 42 Concurs Literari Joan Oliver.

Entre nosaltres a Igualada

Dijous vam ser a Igualada, convidats per l'APLEC, Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua, per compartir Entre nosaltres. I ens ho vam passar d'allò més bé! Gràcies per comptar un cop més amb nosaltres.

Perspectives a Sabadell

I divendres vam dur les nostres Perspectives a la UES, a Sabadell, en un recital amb una connexió preciosa amb el públic. I si, a la foto no hi podeu veure la Jess perquè va ser presa en un moment molt especial de l'espectacle! Misteri...

Entre nosaltres, 2a edició

Sí, ja és aquí la segona edició d'Entre nosaltres, i ens fa molta il·lusió! Gràcies a totes les persones que heu volgut embarcar-vos en aquest viatge cap a la intercomprensió. Bojos per les llengües ;-)

Entre nosaltres a la Microbiblioteca

Al blog de la Microbiblioteca parlen d'Entre nosaltres!

El món dels Petits Llenguaferits a Barcelona, VI

Sisè dia dedicat a El món dels Petits Llenguaferits a Barcelona, aquest divendres, a l'Escola Pau Vila, amb els alumnes de 1r.

Entre nosaltres presentat a Sabadell

Dijous vam presentar Entre nosaltres al Casal Popular El Tallaret, de la Creu Alta de Sabadell. Quin espai, quin públic! Moltes gràcies per compartir la cultura!

El món dels Petits Llenguaferits un altre cop a Castellví de Rosanes

Dimarts vam tornar a Castellví de Rosanes per compartir la segona sessió d'El món dels Petits Llenguaferits, aquest cop amb els alumnes de 2n, i ens ho vam passar d'allò més bé!

Entre nosaltres a Barcelona

Ahir vam tornar a la Casa dels Contes, de Gràcia, aquest cop per compartir Entre nosaltres. I la sala estava plena, quin goig!

El món dels Petits Llenguaferits a Castellví de Rosanes

I dimarts també vam ser a l'Escola Mare de Déu de Montserrat de Castellví de Rosanes, compartint El món dels Petits Llenguaferits amb els alumnes de 1r de Primària.