El dia de Sant Jordi vam tornar a compartir, amb en Rovi i l'Anton Carbonell, la ruta literària de la Colla de Sabadell, un recorregut per diversos punts de la ciutat vinculats a la seva obra. Aquest cop va ser a per als alumnes de 2n de batxillerat de l'Escola Industrial, i ens ho vam passar d'allò més bé. Falsilla, Cartipàs i companyia.
Dilluns vaig ser a l'Escola Pia de Sabadell per parlar d'El petador màgic i dels temes que hi surten -la contaminació, la deshumanització, la desaparició de llengües- i, aprofitant que l'Helena, la il·lustradora d'El Monstre Joan i els indis hi estudia, hi va treure el cap i també en vam parlar una miqueta.
Els alumnes de 1r del batxillerat artístic de la meva escola, el Col·legi Sagrada Família de Sabadell, han fet un treball consistent en agafar un microconte de Verba, non facta i convertir-lo en una fotografia. Sota el guiatge de la professora Xell Gispert, han fet una feina excel·lent i, cada dia fins a arribar a Sant Jordi, s'ha compartit una de les fotografies a les xarxes socials de l'escola, acompanyada del conte. Aquí els teniu, i esperem que us agradin!
L'autobús
L’autobús és a la parada. Dues o tres persones fan cua per pujar-hi. Toquen les tres i una munió de gent surt de les oficines de l’altra banda del carrer. Volen agafar l’autobús. Gairebé sense mirar, travessen el carrer en massa i es posen a la cua. A poc a poc van pujant a l’autobús. A dins l’aire és gairebé irrespirable. Amuntegats, els passatgers contemplen la cua inacabable. Passen els minuts. Passen les hores. Es fa de nit i hi continua pujant gent. La matinada els enxampa i la cua no s’acaba. Quan surt el sol, els més impacients comencen a neguitejar-se. “És que si no ens afanyem...”, diu algú. Però no acaba la frase, perquè toquen les vuit i la gent comença a baixar per la porta del darrere. Hora de treballar.
.jpg)
La revolta del teclat
Estava
treballant amb l’ordinador i, de cop i volta, la lletra F s’ha aixecat, ha
alçat la vista per damunt de la G i s’ha adreçat a la N. Ei, per què hi ha una
N que duu barret i no hi ha cap F que en dugui?! N amb barret? –li ha contestat
la N. Vols dir aquella que hi ha al final de la teva fila, just abans d’arribar
a la ¨´{? Sí, aquesta! Ui, no hi tinc pas res a veure, amb la Ñ! Doncs no m’ho
crec –ha aprofitat per dir la Q, que s’ho mirava amb atenció. Ni jo tampoc! –hi
ha afegit la U. En un tres i no res, les altres lletres s’han anat incorporant
a la protesta, enfurismades per aquesta discriminació. Fins que, tot d’una, la
F ha sortit del seu lloc, molt en&adada, i ha dit que allò era inadmissible
i que calia denunciar-ho. La B i la J s’hi han adherit a l’instant i ha començat
un guirigall descomunal. \o m’ho mirava am* precaució, però ara s’estan
començant a ai¬ecar totes i >a ver¿it·” és qu~ ai!í no es pot tre\alla?. A%gú
t; un alt:;e or·in|ador???
.jpg)
Sense paraules
Viatja d’un país a l’altre,
contempla tots els paisatges, gaudeix d’incomptables postes de sol, admira mil
obres d’art, flaira l’enèsim perfum, escolta milions de cançons, tasta les
menges més exòtiques. Fins que un dia la veu, banyant-se nua en el riu, i
comprèn que per fi l’ha trobat.
.jpg)
Tomàquet
Van convidar-lo a sopar en un restaurant de cuina d’autor i, tan bon punt veié aquell plat immens amb un minúscul tomaquet al bell mig, exigí que li portessin immediatament l’accent que hi faltava. I és que, si no hi havia d’haver gens de varietat, com a mínim que hi hagués quantitat.
.jpeg)
Peix al cove
Quan
va tenir tot el peix al cove va adonar-se que, fet i fet, preferia un bon
cistell ple de rovellons.
.jpg)
Papers
Quan el líder republicà guanyà les eleccions amb una majoria aclaparadora, no ho dubtà ni un segon i es féu coronar emperador. La reacció de l’oposició no es féu esperar. Els monàrquics demanaren la restauració immediata de la legitimitat republicana, els ecologistes incendiaren un bosc als afores de la capital per poder-hi fer una acampada de protesta, l’esquerra revolucionària exigí la intervenció dels antiavalots i els pacifistes feren un atemptat davant del palau presidencial. Els feixistes decidiren agafar un llibre.
.jpg)
Cartes
Griselda
Riera? El nom no em sonava de res, però era evident que anys enrere ens havíem
enviat cartes. Aquell sobre mig esgrogueït que acabava de trobar, tot remenant
papers vells, n’era la prova. Encuriosida, vaig començar a llegir-la. Em
parlava dels músics que escoltava, dels escriptors que llegia, i d’una trobada
de joves on volia assistir i a la qual, em deia, li agradaria que jo també
anés. Griselda? Griselda d’Alella? Sí que havia estat a Alella, a la meva època
a l’esplai, però Griselda... Res de res. Calla, vaig dir-me, la buscaràs a les
xarxes socials. Griselda Ribes, Griselda Ricomà... Griselda Riera! D’Alella!
Havia de ser-ho. Cap foto, però. Una noia discreta, vaig pensar. I ara què?
Doncs li enviaria un missatge privat, sí. Per si el meu nom no li deia res, li
vaig explicar que era una noia de Terrassa, que havia trobat una carta seva,
antiga, i que havia tingut ganes de reprendre el contacte. Van passar uns
quants dies i la resposta no arribava. Fins que un dilluns, en obrir el compte,
vaig trobar-me el seu missatge. Sabia qui era, guardava les meves cartes –es
veu que en tenia més d’una– i, deia, tenia ganes de tornar-me a veure. Vam
quedar per aquell divendres, a Alella.
El
trajecte fins al Maresme se’m va fer llarg. Em sonaria la seva cara, quan la
veiés? Palplantada davant del seu portal, encara vaig esperar uns segons abans
de trucar, repassant les frases que faria servir per trencar el gel. El timbre,
estrident, va trencar el silenci. A l’instant vaig sentir el so d’unes passes
baixant apressades l’escala, un baldó que s’obria i unes paraules que ho van
explicar tot. Benvinguda a casa. La Griselda Riera era jo.
.jpg)
Roda el món
L’adúltera potencial està farta del
seu home. L’adúltera s’embolica amb un suec que és de vacances al país.
L’adúltera s’embolica amb un noi ebrenc que està estudiant a la ciutat.
L’adúltera s’embolica amb el veí del primer. L’adúltera es divorcia del seu
home. L’adúltera es casa amb el veí del primer. L’adúltera s’embolica amb el
seu ex. L’adúltera és feliç. Amb el seu ex.
.jpg)
Mirades
Se
li descordà el rellotge i li caigué a terra i ella, que passava pel seu costat
en aquell instant, s'ajupí a collir-l'hi. I quan les seves mirades es creuaren,
el temps s'aturà.
.jpg)
Una acollida absolutament indescriptible, diumenge al Centre Agrícola i Social del Pla del Penedès, on vam anar a compartir Entre nosaltres!
Dissabte vam ser a l'escenari incomparable del claustre del Monestir de Sant Llorenç de Morunys per compartir, en el marc del Festival Litenatura, Entre nosaltres.
Divendres vam ser a Guissona compartint dues sessions d'El món dels Petits Llenguaferits amb els alumnes de 1r i 2n de l'Escola Mestre Ramon Estadella i Torredeflot.
Bon Sant Jordi, llenguaferits!
Vam sortir al Diari de Sabadell, a la llista d'escriptors que érem a la taula d'autors, amb la Marina, i comentant quin llibre m'ha influït més.
I vaig participar a una tertúlia de Ràdio Sabadell sobre el conte conduïda per la Karen Madrid i amb la participació de la Rosa Pi Masvidal i la Carme Falguera:
I a la taula d'autors!
I dijous vam anar a Òmnium Sant Cugat per compartir una trobada sobre El català arreu i amb tothom. I va ser d'allò més participativa! Gràcies per voler comptar amb nosaltres.
Dijous vaig tornar a l'Escola Pia, en el marc del programa Autors a les aules, per parlar de Les sabates esblanades amb els alumnes de 3r.
I dimecres la Marina i la Sílvia també van presentar Un Nadal embruixat, aquest cop al Gremi de Fabricants de Sabadell, en el marc dels actes de Sant Jordi!
Dimecres vam ser a Balaguer per compartir L'aventura de les llengües amb els alumnes de les Aules de Formació de la Noguera.
Dimarts a la tarda vaig anar cap a la primària de la meva escola per parlar d'El petador màgic amb els alumnes de 5è. Aquest és el Sabadell que volem?, ens hem preguntat. I hem reflexionat sobre medi ambient, sobre individualisme, sobre llengües i sobre tot allò que ens sembla que caldria canviar. Ep, i quina il·lusió, poder-los dedicar el llibre!
Ahir al matí vam ser a l'Institut Rafael Campalans d'Anglès per compartir un Suma amb alumnes de l'aula d'acollida amb 12 llengües inicials!
Ahir vaig tornar a l'Escola Enric Casassas per parlar de Les sabates esblanades amb els alumnes de 3r!
Dissabte vaig tornar a la Bodega Coca, i aquest cop per compartir històries de La revolta de Cramòvia i altres contes. Revolta, amor i absurd en un entorn íntim ple de màgia. Un tastet de lletres.
Ah, i aquest és el dibuix espectacular que en va fer en Xavi Núñez!
Dijous vam ser a les Borges Blanques convidats per Òmnium per compartir Un món de llengües amb un públic absolutament fantàstic. Quina acollida, quina presentació, quin entusiasme! Gràcies de tot cor.
Dilluns vaig anar a una classe d'I5 de la meva escola per explicar El Monstre Joan va a l'escola i per parlar del conte, i la història que en va sortir entre tots plegats va ser una gran bogeria! Ep, i dimarts vaig anar als altres dos grups i encara la vam fer més grossa! Gràcies per convidar-m'hi!
Cinquena i darrera visita a l'Escola Pau Vila de Barcelona, divendres passat, en aquest cas per compartir El món dels Petits Llenguaferits amb els alumnes de 4t. Gràcies per la confiança. Ens ha encantat!
Dijous vam ser a Can Cortés, convidats per l'ANC de Palau-Solità i Plegamans, per compartir Un món de llengües. I es va generar un debat tan interessant! Gràcies a tots plegats!
La conferència a L'Informatiu Palau-Solità i Plegamans:
I dijous també ens van entrevistar al programa El meu carrer de Ràdio Palau per parlar de la conferència Un món de llengües que fèiem a Can Cortés.
Retorn a l'Escola Pau Vila de Barcelona, dimarts, aquest cop per compartir una sessió magnífica d'El món dels Petits Llenguaferits amb els alumnes de 3r!
Ahir vam tornar a l'Institut Mont Perdut, de Terrassa, aquest curs per compartir Siguem llenguaferits! amb alumnes de 1r d'ESO.
