El vol de l’Esparver
Francesc Mompó
Voliana Edicions, 2012
El
25 d’abril de 1707 és, curiosament, una data força desconeguda a Catalunya.
Tanmateix, sense aquell 25 d’abril, en què les tropes aliades foren derrotades
per l’exèrcit borbònic, l’11 de setembre de 1714 mai no s’hauria esdevingut. La
batalla d’Almansa, que va marcar un punt d’inflexió en la guerra de successió,
serveix precisament per cloure El vol de
l’Esparver, de Francesc Mompó, una novel·la que atrapa el lector des de les
primeres pàgines, i no només per l’apassionant context polític en què està
emmarcada, sinó sobretot per l’habilitat de l’autor a fer-nos endinsar, amb la
precisió d’una obra perfectament documentada, en el món rural de la Vall
d’Albaida, la Costera i la Ribera de finals del segle XVII i principis del
XVIII.
El vol de l’Esparver, desbordant de costumisme, és alhora un reflex nítid de les dicotomies
d’un indret i d’una època: cristians vells contra alarbs, classes benestants
contra pagesia, maulets contra botiflers... El conflicte latent –a voltes
explícit– entre uns i altres es visualitza a través de la figura de Silvestre,
dit “l’Esparver”, pagès de l’Olleria que, sent cristià vell, s’enamora
d’Albina, una noia d’ascendència àrab. El rebuig social a les relacions entre
races aboca el seu amor a la clandestinitat i palesa l’ortodòxia religiosa
d’una societat marcada per la incomprensió entre comunitats i, també, per la
por a l’omnipresent inquisició, representada a la novel·la pel fosc dominicà
Pero de Lontano.
Amb
un llenguatge riquíssim, ple de matisos, El
vol de l’Esparver narra una història particular que és, de fet, la història
amb majúscules de tot un poble, un poble que es veu empès a alçar-se en armes
per defensar la seva genuïna manera d’entendre el món. Tal com s’encarrega
d’aclarir Mompó a l’inici de la novel·la, “Tots
els personatges (...) pertanyen a l’imaginari de l’autor. Tots, excepte aquells
que Cronos s’ha entestat a donar-los realitat històrica; alguns dels quals més
hi haguera valgut que també foren de ficció.” Ficció i realitat –referència
a Felip V inclosa– es mesclen subtilment, configurant un tot, i ens permeten
resseguir un període històric decisiu per als Països Catalans i, alhora, fer-ho
amb tot de petits detalls quotidians que ens el fan més proper i tangible. I per
entendre la repercussió dels fets històrics que serveixen de marc a la novel·la,
només ens cal mirar la realitat actual del nostre país, aquell que va de Salses
a Guardamar. Més de 300 anys després, la voluntat d’arraconar la nostra
cultura, la nostra llengua, en definitiva, la nostra identitat, persisteix amb
tota la virulència i ens obliga, com bé deia Joan Fuster, a recobrar-nos en la
nostra unitat si no volem ser destruïts com a poble. El vol de l’Esparver, amb tota la modèstia amb què poden fer-ho les
lletres, ens ajuda a reforçar aquesta unitat.
Lletres, abril-maig 13
També podeu llegir la ressenya en aquest enllaç del web de la revista.
