Parlants fets
i drets. Una mirada des de la Psicologia
Ferran Suay
Voliana Edicions (2018)
En tota anàlisi de situació la
perspectiva hi té un paper fonamental. I Ferran Suay ens ofereix una
perspectiva innovadora sobre el conflicte lingüístic i els hàbits dels parlants
en contextos de llengües en contacte: la perspectiva psicològica. Doctor en
psicologia i professor a la Universitat de València, Suay va ser, juntament amb
Gemma Sanginés, el creador del Taller d’Espai Lingüístic Personal i un dels
fundadors de l’entitat Tallers per la Llengua, que durant anys ha organitzat
tallers arreu dels Països Catalans per dotar de recursos totes aquelles
persones que volen aprendre a fer un ús normal, desacomplexat i còmode del
català. Tres segles de repressió lingüística no han estat en va i la majoria
dels catalanoparlants actuen, fent servir una paraula de Suay, com a catalanocallants, és a dir, renunciant
d’entrada a la llengua pròpia quan s’adrecen a persones que no coneixen o que
“no semblen catalanoparlants” (“i quina deu ser l’aparença del catalanoparlant?”,
es pregunta Suay); invertir aquesta pràctica ha estat l’objectiu dels tallers
i, també, del llibre de què parlem.
Parlants fets i drets no és, però, una guia de conducta
lingüística, sinó un recull dels articles que l’autor ha publicat a diversos
mitjans de comunicació i al seu blog personal i en què reflexiona sobre la
situació de la llengua al País Valencià i, de retruc, a la resta del domini
lingüístic. Amb precisió i contundència, Suay mostra la mentalitat d’esclau i
les actituds servils dels ocupants (en paraules seves) del Palau de la
Generalitat valenciana en èpoques del PSOE i del PP, sempre al servei del poder
de Madrid, i en desemmascara les polítiques lingüicides, que no han tingut cap altre
objectiu que la completa desaparició de la llengua pròpia del país. Conceptes
com el bilingüisme trampós (tot allò que està en català ho ha d’estar, també,
en espanyol, però no pas a la inversa), el bilingüisme imbècil (cal escriure
sempre València/Valencia?) o la
discapacitat lingüística (d’aquelles persones –fins i tot representants
polítics– que són incapaces d’expressar-se en la llengua pròpia del país)
conviuen en el llibre amb la més fina ironia a l’hora de denunciar la
hipocresia i el caràcter submís dels partits sucursalistes i obertament
nacionalistes que han governat el País Valencià durant dècades.
Emperò, Ferran Suay no es queda només
amb la necessària observació crítica de la realitat lingüística. Si una empresa
no etiqueta en català, si en una festa popular no hi sona cap cançó en la
llengua del país, reclamem-ho. Si hi ha un canvi de color polític, posem sobre
la taula els principals reptes lingüístics que s’hauria de plantejar el nou
govern (i aquí hi trobem l’àmplia experiència de l’autor, que actualment és
responsable de política lingüística d’Acció Cultural del País Valencià i
president de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística). I, sobretot, com a
parlants, aprenguem a desprendre’ns dels prejudicis lingüístics i llancem-nos a
fer servir el català en qualsevol situació, sense pressuposar que el nostre
interlocutor no ens entendrà.
Parlants fets i drets és, doncs, un recull imprescindible
per copsar el funcionament dels processos de substitució lingüística i els
mecanismes que el poder empra per exterminar una llengua i, també, per
comprendre els efectes que aquestes polítiques tenen en els parlants. Quan haguem
entès quina és la situació de la llengua i com hi hem arribat, ja podrem
plantejar-nos de fer el pas següent: iniciar el camí cap a l’assertivitat
lingüística com a parlants i cap a la normalitat lingüística com a societat.
Llengua Nacional, 2n trimestre 18
