divendres, 29 de desembre del 2017

Nit de Reis a Sabadell, en antena


Ahir, en del programa especial que Ràdio Sabadell va fer en directe des de la fira Teixint el Nadal, la Marina i jo vam llegir Nit de Reis a Sabadell. I tot sota l'atenta mirada de l'ambaixador! Si us ve de gust escoltar-lo, ho podeu fer aquí. Esperem que us agradi!

dijous, 28 de desembre del 2017

Seguint el fil

A Sabadell, que som gent de tèxtil, ens agrada seguir el fil. I cada curs diverses escoles conviden un escriptor (enguany, a mi!) perquè comenci una història i els alumnes l'acabin. I així, potser, algun d'aquests alumnes voldrà ser escriptor. I seguir el fil. El fil que ens fa ser qui som. Aquí podeu saber-ne més.


dimarts, 26 de desembre del 2017

I si parlem català?, 2a edició

Un país on un llibre de sociolingüística arriba a la 2a edició és un país original. Un país que estima la seva llengua i la vol lliure. Gràcies, doncs, a totes les persones que ho heu fet possible. Llegint I si parlem català?, recomanant-lo i regalant-lo. Espero que us hagi esperonat a fer servir el català amb més normalitat. Perquè el que volem és, precisament, una llengua normal en un país millor.

dissabte, 23 de desembre del 2017

Dibuixar la llengua

La llengua dibuixada. Història il·lustrada de les vicissituds de la llengua catalana en els temps de la suposada normalització.
Enric Larreula
Voliana Edicions, 2017

Hi ha llibres que no em puc estar de recomanar. La llengua dibuixada, de l’Enric Larreula, n’és un. L’Enric ha estat professor de català. I cantant. L’Enric és escriptor, dibuixant i activista lingüístic. Però l’Enric és, sobretot, un apassionat de la llengua catalana. De fet, m’atreveixo a dir que és un apassionat, a seques. Perquè en tot allò que crea hi posa una passió absoluta. Quin sentit tindria, sinó? Amb una visió perfectament lúcida de l’entorn i una capacitat genuïna per extreure’n els detalls més essencials, les reflexions de caire lingüístic que ha reflectit en acudits gràfics des de mitjans dels setanta són una peça imprescindible per entendre el camí que ha fet la llengua des del final (teòric) del franquisme. I aquests acudits són, precisament, el punt de partida –l’excusa, si m’ho permeteu– d’aquest llibre, un llibre que ens convida a fer un viatge que ens ha de menar a una Ítaca que encara ens queda massa lluny.
El rebuig a la normalització del català per part dels fidels al règim però també d’alguns sectors suposadament progressistes, la fal·làcia de la imposició de la llengua pròpia, la trampa del bilingüisme, els intents d’esquarterament territorial, el cofoisme lingüístic o el discurs de la fractura social són algunes de les problemàtiques que l’Enric va denunciar, amb la ironia que el caracteritza, des de les pàgines del butlletí de la Delegació d’Ensenyament Català d’Òmnium Cultural entre els anys 1976 i 1984. El reflex d’una època? Sens dubte. Però d’una època que continua. I és que, més de trenta anys després, l’Enric va decidir reprendre les il·lustracions per denunciar de nou –i ridiculitzar de nou, fent servir les seves paraules– la persistència d’unes creences i d’uns prejudicis que ens estan abocant, cada cop d’una manera més diàfana, a la substitució lingüística. Cap on anem, sinó, tenint en compte que totes les forces polítiques del Principat aposten pel bilingüisme oficial en aquesta República Catalana que volem construir?
L’Enric ens dibuixa la llengua i ens en dibuixa els parlants, amb complexos, febleses i pors. Els ingredients imprescindibles per a la baixa autoestima. Però també ens fa una picada d’ullet. Això depèn de nosaltres, ens diu amb aquella mirada múrria plena de saviesa. De nosaltres. Necessitem un estat que faci que el català esdevingui la llengua comuna de tots els catalans, vinguin d’on vinguin i parlin el que parlin. I necessitem desfer-nos d’aquella estaca que ens manté fermats a la submissió lingüística, aprenent a fer servir el català en qualsevol situació i amb plena comoditat. La llengua dibuixada és una invitació a la normalitat. Acceptem-la.

Llengua Nacional, 4t trimestre 17

divendres, 22 de desembre del 2017

Consciència de poble

Sou conscients del que hem fet? Que el règim, amb totes (totes!) les seves armes, no hagi passat. Que la resistència republicana s'hagi imposat a la repressió del 155 en vots i en escons. República, república, república, república.

dimecres, 20 de desembre del 2017

Ciutat de contes: Punt i seguit

Jornada de reflexió? Doncs reflexionem. Eleccions convocades per algú que no les pot convocar després de destituir un govern votat en unes eleccions convocades per algú que si que les podia convocar. I tot i així, les hem de guanyar. Sabent que el règim espanyol és irreformable. I, si ho preferiu, ho podem explicar amb un conte, Punt i seguit, extret del llibre col·lectiu 9 relats per a un 9 estat, i que podeu escoltar aquí. Reflexioneu-hi.

dimarts, 19 de desembre del 2017

Els contes de Nadal de Pere Calders, de nou

Diumenge al Coro de Sentmenat

Dilluns a la Faràndula de Sabadell

Diumenge al Teatre del Coro de Sentmenat i ahir a la Faràndula de Sabadell vam tornar a representar els Contes de Nadal de Pere Calders, una lectura dramatitzada que vam estrenar amb motiu de l'Any Calders i que vam anar representant amb certa regularitat els tres anys següents. Quin caliu, a Sentmenat, i quina impressió, Sabadell. Gràcies, Coro i Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran, per convidar-nos-hi. Calders és el mestre.

diumenge, 17 de desembre del 2017

Per en Jordi Cuixart


Ahir vam trobar-nos i vam parlar i vam escoltar i vam llegir i vam plorar i vam somriure. Per en Jordi Cuixart. Perquè el volem amb nosaltres. Lliure.

dijous, 14 de desembre del 2017

Ciutat de contes: Des de Hollywood

L'amor no és allò que ens venen les pel·lícules de Hollywood. I estic segur que hi ha personatges de pel·lícula que ho saben i que volen sortir de la pantalla per demostrar-ho. De Ni ase ni bèstia, el conte Des de Hollywood. El podeu escoltar aquí.

dimecres, 13 de desembre del 2017

Parlant de ciència-ficció o literatura especulativa


Una de les gràcies de col·laborar en un club de lectura és que de tant en tant pots convidar-hi autors. Ahir, al club Sabadell Readers, classe magistral de Jordi Solé i Camardons sobre ciència-ficció i literatura especulativa. Tot un gènere per reivindicar.

dimarts, 12 de desembre del 2017

Ciutat de paraules

Un dels factors que contribueix a la riquesa de les llengües és la diversitat dialectal. Els localismes, mots que només són utilitzats en àmbits geogràfics concrets, doten de personalitat les poblacions on són emprats. I Sabadell no n'és cap excepció: els sabadellenquismes, és a dir, les paraules i les expressions pròpies de la ciutat, són una part inqüestionable del nostre patrimoni col·lectiu. En un món tan globalitzat, mantenir les particularitats locals, promoure la diversitat, també en l'àmbit lingüístic, és la millor manera de contribuir a la riquesa global. El llibre Ciutat de paraules, que acaba de sortir publicat, que recull l'experiència de campanyes i programes radiofònics a favor dels sabadellenquismes i que compta amb unes il·lustracions genials de l'estudi Mercurial Indigo us hi convida.

Entrevista a Ràdio Sabadell.

divendres, 8 de desembre del 2017

Nit de Reis a Sabadell, nova exposició


De la nova edició de Nit de Reis a Sabadell, que compta amb unes noves il·lustracions del Col·lectiu Bafarada, n'han fet una nova exposició. I ja la podeu visitar al Casal Pere Quart. Fa goig de veure. Aneu-hi!

dilluns, 4 de desembre del 2017

Ciutat de contes: La compra

De Ni ase ni bèstia, el conte La compra, una història sabadellenca basada en fets reals. Podeu escoltar-lo aquí. Ep, i sobretot, penseu que el client sempre té la raó.

diumenge, 3 de desembre del 2017

I si parlem català a Montcada i Reixac?


Hi ha persones d'aquí que menyspreen el català. I n'hi ha de vingudes de l'altra part de món que n'estan enamorades (la Gi Lanzetta, per exemple, amb qui vaig coincidir ahir, a la presentació d'I si parlem català? a Montcada). Amb aquestes darreres hem de fer el país. Un país lliure, inquiet, obert i integrador.

dissabte, 2 de desembre del 2017

Roba estesa a la Bisbal d'Empordà


Que et convidin a l'obertura de la nova biblioteca, que hi hagi gent dreta a totes bandes, que hi retrobis amics, que et presentin com a mig bisbalenc, que llegeixin els contes de Roba estesa, que comparteixis escenari amb Mazoni. Sí, m'apassiona la Bisbal. Gràcies als amics de l'Ajuntament i del CPNL per deixar-me estendre-hi la roba. I que les biblioteques ens facin lliures!

Entrevista amb Agnès Toda a Ràdio Terra.

divendres, 1 de desembre del 2017

I si parlem català a Roses? o Roba estesa a Roses


Ahir a Roses compartint les reflexions d'I si parlem català? amb nous parlants, explicant contes reivindicatius de Roba estesa i, un cop més, amb el llaç al pit. Moltes gràcies a la Mònica i a les companyes del CPNL per haver-m'hi convidat, als voluntaris d'arreu que van llegir contes del llibre i a la Xarxa per entrevistar-me per a la televisió.

dijous, 30 de novembre del 2017

Nit de Reis a Sabadell, 2a edició

Quin honor que els Reis de l'Orient em tornin a demanar que expliqui la seva història. I que l'Ajuntament de Sabadell publiqui una nova edició del conte Nit de Reis a Sabadell, amb il·lustracions renovades del Col·lectiu Bafarada. Guaiteu quin goig de vídeo. Espero que us agradi.


dimarts, 28 de novembre del 2017

Ciutat de contes: Es tracta de fixar-s'hi

Un conte especial per als que feu servir els "catalans" (i no els "ferrocarrils") per desplaçar-vos: Es tracta de fixar-s'hi, de Ni ase ni bèstia. El podeu escoltar aquí. Espero que us agradi.

dijous, 23 de novembre del 2017

Ciutat de contes: Sometent XXI

Fer una república no és fácil, i menys si l'estat de què vols deslliurar-te és totalitari. Però hem de fer-ho. I, per als lletraferits, aquí hi podeu escoltar un conte de revolucions ple d'onirisme. De Ni ase ni bèstia, Sometent XXI.

dimecres, 22 de novembre del 2017

Amb la llengua dibuixada a Sabadell


Ahir, escoltant l'Enric Larreula a la presentació de La llengua dibuixada a Sabadell. Lucidesa i sentit crític. I compromís inqüestionable amb el català. Escoltem els mestres i sabrem cap a on hem d'anar.

La presentació al web del Voluntariat per la Llengua.

dimarts, 21 de novembre del 2017

Roba estesa a Sitges


El CPNL et convida a presentar Roba estesa, omplen la sala, t'escolten atentament, et fan preguntes interessants, et demanen que els signis el llibre i, de postres, et regalen xocolata. Us estranya que m'agradi anar a Sitges?

dilluns, 20 de novembre del 2017

dijous, 16 de novembre del 2017

Però saps que sí al Masnou


L'instant abans de començar l'espectacle. Una guitarra, uns contes. Silenci. I les paraules que brollen.

Ahir, Però saps que sí al Vins i divins del Masnou.

dimecres, 15 de novembre del 2017

Roba estesa a Castellar del Vallès


I més Roba estesa. I més contes compartits. I més amics retrobats. I més records per als presos i, en particular, per a l'amic Jordi Cuixart. Perquè la cultura és això. Reivindicació. Ahir, a Castellar del Vallès, convidat pel CPNL.

dimarts, 14 de novembre del 2017

Roba estesa a Sant Quirze del Vallès


Que fort. Ahir, a la presentació de Roba estesa a Sant Quirze del Vallès, vam exhaurir tots els exemplars del llibre. Aquest país de lletraferits no deixa de sorprendre'm. Agraït al CPNL per haver-m'hi convidat.

Nota: la presentació al web del Voluntariat per la Llengua.

dimarts, 7 de novembre del 2017

I si parlem català a Rubí? o Roba estesa a Rubí


Sí, sembla que estigui rapejant. Però no, només estic fent una revolució. La revolució de les paraules. Ahir, a Rubí, presentant I si parlem català? i Roba estesa, convidat pel Consorci per a la Normalització Lingüística.

Nota: l'acte a El Món Rubí.

dissabte, 4 de novembre del 2017

Scrabble en català


Un plaer que em convidin a lliurar els premis del campionat d'scrabble de Sabadell. I un descans que no m'hi facin participar. Només sabria trobar tres paraules: Llibertat Presos Polítics. O quatre: República.

divendres, 3 de novembre del 2017

Ells

Diguem-ho clar. Són feixistes. Hereus d'aquells que van assassinar Companys i Lorca, d'aquells que van voler esclafar els nostres avis i àvies, d'aquells que van enfonsar-nos en una llarga nit que encara dura. Però hi ha una cosa que no saben. Qualsevol nit pot sortir el sol. I el sol som nosaltres i es diu República.

dilluns, 30 d’octubre del 2017

Ciutat de contes: Revolta

En temps de revolta, un conte de revolta. Extret de Ni ase ni bèstia, Revolta ens parla de la presa de consciència col·lectiva, de la necessitat d'implicar-se, de l'activisme i, també, de les dificultats que comporta. El podeu escoltar aquí. Gaudiu-lo i que cada dia tingueu el puny més tancat i la mà més estesa.

diumenge, 29 d’octubre del 2017

Legalitats enfrontades

Resumint: a una banda, una constitució redactada i votada sota (re)pressió i fonamentada en una monarquia imposada per un dictador feixista; a l'altra banda, un procés republicà constituent obert a la ciutadania i fonamentat en la majoria absoluta d'un parlament votat lliurement. Que s'imposi una legalitat o l'altra depèn de nosaltres. Del Govern, que no pot ser cessat per ningú, i del poble, que ha de reconèixer una legalitat i actuar en conseqüència.

divendres, 27 d’octubre del 2017

República Catalana

Segant cadenes. Fent caure espigues d'or. Perquè el poble, avui, és lliure. Visca la República Catalana!


dijous, 26 d’octubre del 2017

Suspendre i aprovar

Això va de suspendre l'autonomia i aprovar la república.

Que el Govern i el Parlament, d'acord amb el referèndum, proclamin la República Catalana i demostrin que controlen el país.

Que el poble ompli els carrers un dia i un altre per defensar la democràcia i els drets civils.

Que l'opinió pública internacional continuï veient què passa i es posicioni a favor del poble català.

I esperar que algun estat faci el pas i ens reconegui.

Fàcil? Gens. Però cal fer-ho. Endavant!

dimecres, 25 d’octubre del 2017

Ciutat de contes: Informació d'última hora

Un nou conte de Ni ase ni bèstia, aquest immers en l'absurd. Es titula Informació d'última hora i ep, és del tot sabadellenc! Podeu escoltar-lo aquí. No cal que hi feu comentaris.

dilluns, 23 d’octubre del 2017

Mitjans de transport

L'Associació de Relataires en Català em va demanar si volia formar part del jurat del VII Concurs de Microrelats i clar, no els vaig poder dir que no. Així doncs, em van enviar un bon recull de contes finalistes, amb un alt nivell, i triar els tres guanyadors no va ser fàcil. Però ho vam fer. I d'aquest concurs se n'ha publicat un llibre, titulat Mitjans de transport -aquest havia de ser el tema dels contes-, que ja és a la venda. Si us agraden els microcontes, llegiu-lo. I, si no, també, perquè descobrireu un gènere imprescindible.

diumenge, 22 d’octubre del 2017

Però saps que sí a Barberà del Vallès


Ahir vam estrenar Però saps que sí a Barberà del Vallès, dins de la Jornada del Microrelat en Català. Quina gran públic. Gràcies, doncs, a l'Associació de Relataires en Català per convidar-nos-hi. I sí. Vam dedicar l'espectacle als Jordis i, en particular, a l'amic Jordi Cuixart. Mai no podran empresonar les paraules.

divendres, 20 d’octubre del 2017

Però saps que sí

Hi ha persones que sempre estan predisposades a aportar un granet de sorra a la cultura. I la Maria Rovira Lluelles n'és una. Amb la flauta, amb la guitarra o amb la veu. Junts hem fet els Tastets d'Apel·les Mestres i Verba, non facta. Històries de l'absurd, l'amor i la revolta. I quan li vaig proposar d'acompanyar-me en una aventura, posant música als contes de Roba estesa, em va dir que sí. I això és el que us presentem. Però saps que sí és un muntatge en què recitem una tria dels contes del llibre i ho fem amb música. Perquè les paraules i les melodies sempre van juntes.

dijous, 19 d’octubre del 2017

Més roba estesa a Sabadell


Què fas quan volen prohibir la paraula i acusar les entitats culturals de sedicioses? Doncs anar a parlar de literatura subversiva a una seu d'Òmnium Cultural. Ahir, a Sabadell, comentant Roba estesa al club de lectura de l'entitat. Agraït pels comentaris meravellosos que me'n vau fer.

Ressenya del llibre a La Directa.

Ressenya del llibre a Núvol.

dijous, 12 d’octubre del 2017

Selva endins

Ha estat un plaer tornar a col·laborar amb la revista Parlem tu i jo, que publica la Direcció General de Política Lingüística. En aquesta ocasió hi he escrit un conte, titulat Selva endins, que ens parla dels vincles entre salut i llengua i que compta amb il·lustracions de Marc Méndez. Si us ve de gust llegir-lo, us podeu descarregar la revista aquí. I sí, el penjo avui perquè no hi ha res a celebrar i el conte, precisament, té de protagonista un d'aquells indis que els conqueridors van intentar exterminar. Vergonya de país que celebra la festa nacional el dia d'inici d'un genocidi. Un país que, cinc segles després, continua optant per la força de les armes.

dijous, 5 d’octubre del 2017

Desenllaç. Llibre del professorat

A la segona edició del Llibre del professorat de Desenllaç. Llengua catalana i literatura de 2n de batxillerat fan referència a I si parlem català? I tenint en compte que dimarts el rei d'Espanya va fer el discurs al costat d'un quadre del seu avantpassat Carles III, un dels grans responsables de la repressió del català, m'ha semblat adient comentar-ho. Perquè sí. Perquè la llengua també és una raó per voler la república.

diumenge, 1 d’octubre del 2017

Referèndum

Perquè arribarà un dia que podrem canviar el nom de les coses i l'ordre de les lletres i el color dels arbres i el valor dels números i l'olor dels pastissos i la mida dels somnis. Un dia que el got vessarà, dèiem. I aquest dia és avui. El dia de ser lliures.

Ahir, a l'acte de Lletres Lliures, llegint contes
Nota: en aquest enllaç hi podeu llegir l'article escrit per la periodista brasilera Gi Lanzetta parlant de la jornada del referèndum i en el qual fa referència a la conversa que vam mantenir.

dijous, 28 de setembre del 2017

Per què la participació no ens pot condicionar

Fer el referèndum i guanyar-lo. És a dir, que el obtingui, com a mínim, un vot més que el no. I la participació? Com més alta, millor, però sabent que en cap cas no en condicionarà la validesa. M’explico. En una situació de normalitat, en què l’estat espanyol hagués tingut una mínima cultura democràtica i hagués entès que un problema polític se soluciona amb instruments polítics, el referèndum hauria estat pactat i, per tant, no hi hauria hagut cap mena de boicot. Però en l’escenari actual, els actors polítics partidaris del no, en lloc de fer campanya per aquesta posició, intenten negar la validesa del referèndum, tot cridant a l’abstenció. Per què? Per intentar sumar al seu posicionament el d’aquells catalans i catalanes que mai, repeteixo, mai no van a votar. I no ho podem permetre. Ho veiem en xifres?

El referèndum de l’estatut del 2006 va tenir una participació del 48,85%, les eleccions plebiscitàries del 2015 un 77,43% i la mitjana de les eleccions al Parlament és d’un 63,33%. Això vol dir que, prenent aquestes dades, hi ha una abstenció constant que oscil·la, aproximadament, entre el 25% i el 50% del cens. Siguem prudents i imaginem-nos que aquest abstenció és de “només” un 30%. Això vol dir que, sense tenir en compte el boicot, la participació màxima a què podem aspirar en el referèndum és d’un 70%. La resta de la població no es posiciona, per tant, ni a favor ni en contra de la independència. Hi estem d'acord?

Suposem tot seguit que, d’aquest 70% políticament actiu (els ciutadans que es posicionen sobre el tema), el 40% és partidari de la independència i el 30% restant no. Sense boicot, la participació seria del 70%, amb una victòria del sí amb el 57% dels vots (40/70). En canvi, si els partidaris del no optessin per fer un boicot en massa i no anar a votar, la participació seria del 40%, amb una victòria del sí amb el 100% dels vots (40/40). Què poden fer els partidaris del no per intentar guanyar un referèndum que en cap d’aquestes situacions no guanyen? Exigir un mínim de participació. Si estableixen que cal que hi participi, com a mínim, un 50%, en tenen prou fent boicot (són el 30%) i sumar el seu pes al dels indiferents que s’abstenen sempre (un altre 30%) per imposar el seu posicionament (la participació seria del 40% i, per tant, el referèndum no seria vàlid). És precisament per aquesta raó que la Convenció de Venècia recomana no fixar mai mínims de participació, ja que és una manera de permetre que una minoria s’aprofiti de l’abstencionisme habitual per imposar el seu posicionament.

En resum, pot participar en el referèndum qui ho vulgui, ja sigui votant , no, blanc o nul. I qui no vulgui fer-ho, pot abstenir-se, entenent que el seu posicionament no compta ni a favor ni en contra de constituir una República Catalana. És important que ho tinguem clar, sobretot si ens intenten dir que no hi ha hagut prou participació i que, en conseqüència, no és vàlid. I és que la història ens avala. En voleu exemples reals, i a nivell de l’estat espanyol? L’estatut d’autonomia de Galícia va ser aprovat amb una participació del 28,27% i la constitució europea amb un 42,32%, i ningú no en va qüestionar en cap cas la validesa. La participació, doncs, no ens pot condicionar. Hem de fer el referèndum i guanyar-lo. I això vol dir que el obtingui, com a mínim, un vot més que el no. Sí? Sí.

Nota: hem alliberat en format digital el llibre I si parlem amb el veí del segon? La independència explicada als indecisos, que vam publicar l'any 2013 amb en Toni Il·lustració. Si coneixeu persones que encara no ho vegin clar, feu-los-el arribar. El podeu descarregar aquí.

Una altra nota: sóc un dels 700 escriptors que hem signat un manifest a favor del referèndum. Una gota més per omplir el got. I amb ganes que el got vessi.

dimarts, 26 de setembre del 2017

Ciutat de contes: Només era una mentida

Si prenem el conflicte entre els Estats Units i Corea del Nord i el barregem amb les contínues mentides sobre el procés que difonen els mitjans de comunicació espanyols, en surt el conte que podeu escoltar aquíNomés era una mentida, de Ni ase ni bèstia.

divendres, 22 de setembre del 2017

Benvinguts a Cramòvia, de nou

Aquests cramovins no paren. El cap de setmana passat van tornar a fer el Benvinguts a Cramòvia, aquest cop a l'Alternativa de Sabadell.

Crítica de l'espectacle a iSabadell.



dijous, 21 de setembre del 2017

Ciutat de contes: D'un en un, si us plau

Hem estrenat un nou espai a Ràdio Sabadell amb la Raquel García. Es diu Ciutat de contes i s'emet els divendres a 2/4 de 12 del matí, dins del programa Al matí. Hi llegeixo els meus contes i aprofitem per parlar una miqueta de tot plegat. Si voleu escoltar el primer, ho podeu fer aquí. El conte és D'un en un, si us plau, de Ni ase ni bèstia. Espero que us agradi.

dilluns, 11 de setembre del 2017

La Diada

Això del Regne d'Espanya fa angúnia i tot. Minsa cultura democràtica, nul·la separació de poders, pèssima estructura econòmica, manipulació informativa, control oligàrquic, corrupció endèmica. I les clavegueres. Qui no preferiria una República Catalana?

Des de Sabadell, sí. Bona Diada!

dimecres, 23 d’agost del 2017

La llengua dibuixada

Que fort. L'Enric Larreula, un dels meus referents literaris i lingüístics, em va demanar que li fes el pròleg del seu nou llibre, La llengua dibuixada. Dir-ne un honor és quedar-se curt. Llegiu el llibre, si us plau. Entendreu moltes coses. I la llengua s'ho val.

divendres, 4 d’agost del 2017

Contes compartits


El cantautor Un tal Pere ha inclòs els meus contes Punt i seguit i Hispanitats en algun dels seus concerts i l'actor Josep Maria Roviralta, tot fent de contacontes, ha explicat -i dibuixat!- El Monstre Joan. I en Ferran Planell cita el conte Ja ho trobarem en aquest article. Sí, m'agrada compartir els contes.

divendres, 14 de juliol del 2017

Insultem-nos en català!


La Raquel em va dir aixafaterrossos i jo li vaig respondre carquinyoli remullat i ella em va contestar logaritme caragirat i jo li vaig engaltar escanyabruixots amb all i oli. I aleshores ens vam adonar que això del català és ple d'insults d'allò més originals. I vam gravar aquest programa. L'escoltareu, colla de filibusters de pa sucat amb oli?

Microespai especial de cloenda del Ciutat de paraules.

divendres, 7 de juliol del 2017

Paraules mogudes a Sant Cugat del Vallès


Ahir hi vam tornar. Ens van convidar a tancar la temporada del programa Sant Cugat a Fons de Cugat Ràdio amb un tastet del Paraules mogudes. I si ens posen un escenari i uns micros, fem volar les paraules. I això és el que vam fer, acompanyats d'un estol d'ocells que va estar piulant durant l'actuació.

dilluns, 3 de juliol del 2017

Benvinguts a Cramòvia

Són bojos, aquests cramovins. El 14 de juny, durant l'acte de cloenda del club de lectura Sabadell Readers, un representant del govern de Cramòvia va presentar-s'hi mentre llegia contes del Verba, non facta i va llegir-ne un que parla del seu país. Aquell vespre, a la presentació del Roba estesa a la Llar del Llibre de Sabadell, una delegació sencera del ministeri d'afers interiors i exteriors de Cramòvia va intervenir-hi per dir que els contes del meu Ni ase ni bèstia eren un plagi dels contes tradicionals cramovins. No satisfets amb aquesta acusació, al cap d'uns dies van arrestar-me mentre passejava pel carrer. I dissabte, a l'Àgora de Sabadell, van fer un judici popular, el veredicte del qual, no cal dir-ho, va ser l'absolució. Però hi insisteixo. Són bojos, aquests cramovins.

A l'acte de cloenda del Sabadell Readers

A la Llar del Llibre

El judici a l'Àgora

El muntatge

Llegint 'El Monstre Joan'

Llegint 'Hostes vingueren'

Benvinguts a Cramòvia és l'espectacle que la companyia KGB va estrenar dissabte dins del festival 30 nits i més de Sabadell, un muntatge basat en contes del Ni ase ni bèstia -tret d'un, que és del Roba estesa-. I a mi em va semblar fantàstic. L'adaptació dels textos, la posada en escena i, també, la interpretació. Gràcies, Edu Beltran, David Benedicto i Montse González. Sou uns artistes. Aquests contes també són vostres.