Els localismes o particularitats lingüístiques
constitueixen un dels grans patrimonis d’una llengua. Es tracta de paraules,
frases fetes o girs fonètics que no formen part de l’estàndard però que es
mantenen vius en determinats indrets del domini lingüístic. Cal dir, tanmateix,
que la presència de mitjans de comunicació d’abast general, els quals empren
l’estàndard, és una amenaça per aquestes particularitats, atès que el seu ús va
retrocedint progressivament a favor dels mots o expressions estàndards. Aquest
retrocés és sobretot constatable en el registre escrit, mentre que en l’oral
solen mantenir una vitalitat més gran, si bé no exempta de risc de desaparició.
En el cas del parlar del Vallès, la proximitat
amb el de Barcelona, que va ser pres com a base per a l’estàndard, implica que
el nombre de particularitats vallesanes no sigui tan ampli com en altres
indrets del domini lingüístic més allunyats de la capital. Tanmateix, la
idiosincràsia del Vallès li ha permès mantenir encara una sèrie de trets
distintius, que podem classificar en particularitats lèxiques, paremiològiques
i fonètiques.
El parlar del Vallès, publicat per la Llar del Llibre i amb pròleg de la Jessica Neuquelman, és un recull d’aquestes particularitats fet amb afany de divulgació i,
sobretot, de reflexió. No hi trobareu etimologies o un estudi comparatiu amb
altres territoris, però si una fotografia prou nítida de la situació actual del
parlar del Vallès que ens vol ajudar a descobrir la riquesa lingüística que
amaguen (a voltes, literalment) els dos Vallesos i, de retruc, esperonar-nos a
fer servir amb normalitat totes aquestes paraules i expressions que ens doten
de personalitat. A punt? Doncs benvinguts al parlar del Vallès!
