Verba, non facta a Barberà del Vallès

Dimecres vaig anar a la biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès a parlar de Verba, non facta amb els alumnes de català del Consorci per a la Normalització Lingüística. I només arribar-hi em van dir que un dels assistents havia demanat festa a la feina per poder assistir-hi! Espero que li compensi, vaig dir-me. Els seus somriures i les preguntes que van anar sorgint em van fer pensar que sí, que els estava agradant, però quan vaig arribar a casa i vaig llegir la piulada que havia fet la biblioteca, em vaig estarrufar. Esplèndida sessió sobre microrelats i el català a càrrec de @davidvilairos i la microbiblioteca. Gràcies, Marta i Guri, per haver-me convidat.

Escletxa

Ahir vam parlar de revistes i la paraula que jo vaig triar va ser escletxa. L'Escletxa és el títol d'una revista de llengua i cultura en què vaig col·laborar uns quants anys. Així, d'una sola tirada, vaig reivindicar una paraula bonica, la importància d'emprar un lèxic ampli, les revistes en català i la necessitat de continuar treballant des de tots els àmbits per assolir la plena normalitat lingüística. Tot a través d'una escletxa. L'escletxa que ens mostren les paraules.

Podeu escoltar el programa i les reivindicacions en aquest enllaç.

Si no fos demanar massa

Benvolguts senyors de l'ABC,

He de dir-vos que fou tot un goig veure que citàveu el meu llibre I si parlem amb el veí del segon? en un dels vostres articles, traduint-ne fins i tot el títol a l'espanyol a fi que centenars de milions de persones poguessin entendre'l. Que una humil publicació de províncies, escrita en llengua vernacla, es fes un lloc en un diari de tant prestigi, rigorositat, objectivitat informativa i neutralitat política em deixà sense paraules.

Si us escric aquesta lletra, emperò, és per comentar-vos una frase que em sorprengué d'allò més. Prenent vostres paraules textuals, I si parlem amb el veí del segon? és un "libro bien subvencionado y difundido". Si això és cert, i atès que res no em fa pensar que l'afirmació no tingui cap fonament, us agrairé que m'indiqueu quina subvenció ens ha estat concedida per, així, poder-ne reclamar el pagament. Ni en Toni Il·lustració ni jo no en som conscients, i la veritat és que ens aniria francament bé, si bé no podem pas queixar-nos de l'acollida que ha tingut el llibre.

Moltes gràcies per l'atenció i, sabedor del vostre poliglotisme en la intimitat, no tinc cap mena de dubte que la llengua en què ha estat escrita aquesta carta no us serà un obstacle.

Cordialment,

Verba, non facta a Mont-roig del Camp

Anar a Mont-roig del Camp a presentar Verba, non facta amb la Maria Rovira. I retrobar vells coneguts. I fer noves coneixences. I parlar del conte. I llegir-ne. I tocar unes quantes cançons. I parlar amb els lectors. I dedicar llibres. I sí, m'agrada ser escriptor.

Ressenya del llibre al blog Català a l'atac de Ricard Casanovas i Jové.

Pedres que trenquen murs

Pedra sobre pedra. Dietari d’una mediadora intercultural

Anna Cabot i Badia Bouia

Voliana Edicions, 2015

Prendre la decisió. Marxar del país. Deixar enrere la família, els amics, la feina. Travessar un mar que no separa només dos continents, sinó dues maneres d’entendre el món. Arribar a un país nou, amb una cultura diferent, amb una llengua desconeguda. I intentar fer-s’hi un lloc, entre mirades de desconfiança i de reprovació. Fer les feines que ningú no vol fer. O potser ni això. Somnis que es fan realitat i somnis que esdevenen miratges.

Aquest és el fil conductor de les històries que ens presenten l’Anna Cabot i la Badia Bouia a Pedra sobre pedra. Dietari d’una mediadora intercultural, el llibre que acaba de publicar Voliana Edicions i que ens acosta les vivències reals de dones –i també d’alguns homes– reals, arribats a Catalunya des de l’altra banda de l’estret de Gibraltar amb la il·lusió de recomençar des de zero. Són dotze històries que ens parlen de precarietat i de pobresa, de les dificultats de les persones nouvingudes, però que també deixen una porta oberta a l’esperança i a l’anhel d’integrar-se en el país d’acolliment. La tasca dels mediadors interculturals se’ns mostra del tot imprescindible per garantir la cohesió social i els diversos capítols del llibre ens permeten endinsar-nos en una realitat social que sovint percebem de manera esbiaixada o incompleta.

Pedra sobre pedra és, doncs, un llibre sobre la immigració en un país que al llarg dels segles ha rebut importants fluxos migratoris i que, tot i les dificultats addicionals que comporta el fet de no disposar d’un Estat propi, ha sabut trobar la manera d’integrar les persones nouvingudes i de fer-les partíceps del desig de construir una societat més plural, més oberta i més lliure. Una societat que, en definitiva, vol que les persones immigrades esdevinguin nous catalans.

Publicat a Llengua Nacional, 4t trimestre 15

Reflexions matinals

En Mas no genera prou consens, però a aquestes alçades la CUP n'hauria pogut facilitar la investidura. La dimissió d’en Baños l’honora i els insults als cupaires ens empobreixen. El no a Mas ens pot abocar a eleccions; la negativa de Mas a apartar-se, també. Però deixem de buscar culpables. Ningú no va dir que fundar una república fos fàcil. Estem disposats a guanyar? Doncs som-hi. Glacem el somriure burleta de l’antic règim borbònic. I alcem la copa per un país millor.