La nit i el número vuit

La darrera vegada que vaig ser a Euskal Herria van explicar-me una anècdota que va semblar-me molt interessant. Es veu que un bertsolari, un d’aquells genis de la paraula que practiquen el cant improvisat, conta durant les seves actuacions que, en moltes llengües europees, les paraules nit i vuit comparteixen una bona pila de lletres. És el cas de les romàniques, com el català, nit i vuit; l’occità, nuèch i uèch; el francès, nuit i huit; l’espanyol, noche i ocho; el portuguès, noite i oito; o l’italià, notte i otto; o bé de les germàniques, com l’anglès, night i eight; o l’alemany, nacht i acht. Aquest patró, tanmateix, no es compleix en llengües lingüísticament més llunyanes, com per exemple l’èuscar, i per aquest motiu el bertsolari ho explica amb orgull, que ja se sap que aquestes particularitats genuïnes sempre fan gràcia.

La veritat és que no n’he trobat l’explicació, però suposo que rau en el fet que les llengües en què es produeix aquesta coincidència deriven d’una mateixa branca de la llengua indoeuropea, en la qual ambdós mots devien ser, també, similars. En tot cas, és un fet prou curiós, oi?

Teniu monedes de 0,034812€?

A la plaça Sant Jaume d’una bonica població vallesana hi ha un pàrquing a l’entrada del qual hi trobem el rètol informatiu que mostro a la fotografia. Deixant de banda el fet que el rètol compta amb traducció a l’espanyol, fos pas cas que un ciutadà del món -perquè tots saben parlar espanyol, ja ho sabeu- vingués per aquests verals i es pensés que “Preu per minut” vol dir “Pollastre a l’ast”, el que realment va cridar-me l’atenció va ser, precisament, el preu per minut: 0,034812€. Sí, ja sé que no és l’únic pàrquing que fixa aquests preus, però a mi, què voleu que us digui, em sorprèn. I és que en veure-ho, vaig pensar que si un dia se m’acut d’entrar-hi i, un cop dins, m’adono que m’he descuidat quelcom i vull sortir-ne al moment, quant hauré de pagar???? 0,03€? No, i ara, no voldria pas estafar els propietaris del pàrquing, que potser van curts de doblers! 0,04€? Tampoc no és això, que prou diners regalem ja a un estat que no és el nostre! En definitiva, crec que, per tenir la consciència tranquil·la, necessitaré l’import exacte. O sigui que, si us plau, quan trobeu una moneda de 0,034812€, digueu-m’ho! Gràcies.

Sumant amb la FOLC

La Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), amb seu a Tortosa, és l’espai de confluència de les entitats que treballen per la llengua arreu dels Països Catalans. La voluntat de la FOLC és afavorir l’intercanvi d’experiències entre les entitats que l’integren -més d’una setantena- i, alhora, promoure iniciatives pròpies encaminades a normalitzar el català en tots els àmbits socials.

Doncs bé, Tallers per la Llengua acabem d’adherir-nos-hi i esperem, des d’una posició més aviat modesta, aportar-hi la nostra particular manera de treballar, fonamentada no només en la sociolingüística, sinó també en la psicologia i la pedagogia. Així d’entrada, ja ens hem ofert per treballar en la comissió d’immigració, bo i incorporant-hi el nostre Taller d’Acollida Lingüística.

Potser només serem com una gota en l’oceà, però ja se sap que, sense gotes, l’oceà no existiria.

Tots els camins porten a Arenys de Munt

L’11 de setembre de 1714, les tropes borbòniques fan l’assalt final a la ciutat de Barcelona, culminant així l’ocupació militar de Catalunya. No és, però, ni la primera gran derrota catalana de la guerra de successió -el 25 d’abril del 1707, la desfeta a Almansa havia precipitat la rendició de València- ni la darrera -el 18 de setembre seria sotmès el fortí de Cardona, darrer bastió de la resistència al Principat; i l’11 de juliol de 1715 cauria Palma, posant, aleshores sí, punt i final a la resistència catalana-. L’ocupació del Cap i Casal, però, marcaria un punt d’inflexió en la història dels territoris que avui coneixem com a Països Catalans. Com canta Al Tall, no s'ensenya en les escoles com van esclafar un país, perquè d'aquella sembrada continuen collint fruits. Sens dubte, ocupar-nos ha estat el millor negoci que ha fet mai Espanya.

Saber d’on venim és, doncs, el primer pas per decidir cap a on hem d’anar. I, francament, no crec que la millor solució per avançar vers la nostra llibertat com a poble sigui manifestar-nos per pressionar el tribunal constitucional espanyol. No els agrada l’estatut? A nosaltres tampoc, o sigui que podem retallar-lo plegats. Deixem d’intentar convèncer un mur que es diu Espanya i donem la paraula al país. El camí ens el marca Arenys de Munt i l’horitzó està escrit a les paperetes del referèndum: Independència? Sí.

Omplir el got (una síntesi hegeliana)

Tesi (dels “cofoïstes lingüístics”): la situació del català és francament positiva. És a dir, el got és mig ple. Amb més de nou milions de parlants -mai no n’hi havia hagut tants-, la llengua catalana ocupa la 88a posició d’un total de gairebé 6.000, s’estudia a uns 180 centres d’arreu del món i és cooficial o oficial en més d’un 90% del territori on és llengua pròpia. Continua sent una llengua minorada, certament, però les dades indiquen que avança amb pas ferm vers la plena normalització, ja que els nivells de coneixement i de comprensió oral de què disposa són elevats i, lentament però constant, es van fent avenços en el reconeixement dels drets de les persones catalanoparlants.

Antítesi (dels “catastrofistes lingüístics”): el català és al límit de la desaparició com a llengua d’interacció social. O dit d’una altra manera, el got és mig buit. Malgrat l’augment del nombre de persones que saben parlar-lo, les dades sociolingüístiques indiquen que l’ús social retrocedeix o, en el millor dels casos, es manté estancat. Aquesta tendència és clarament observable entre els joves o bé en els entorns amb una presència notable de persones nouvingudes. L’espanyol (i el francès a Catalunya Nord i l’italià a l’Alguer) està ocupant els espais d’ús de la llengua pròpia, relegant-la a una presència gairebé testimonial en àmbits com els mitjans de comunicació o la justícia.

Síntesi (de Tallers per la Llengua, amb modèstia): no sabem si el got és mig ple o mig buit, però sí que tenim molt clar que el que cal fer és omplir-lo fins a vessar. El coneixement del català és elevat, sobretot al Principat de Catalunya. Cert. I l’ús social baixa arreu del país. Cert. Així doncs, tenim un context complicat, no cal dir-ho, però també tenim a l’abast una oportunitat històrica per capgirar-lo i fer que el català esdevingui una llengua normal. Primer de tot ens cal recuperar l’autoestima com a parlants i, per fer-ho, les dades que mostren els cofoïstes lingüístics ens hi poden ajudar. I tot seguit, conscients de la complexitat de la situació -només cal mirar les reflexions que fan els catastrofistes lingüístics-, ens cal actuar amb coherència i responsabilitat, desprenent-nos de vells prejudicis i complexos i aprenent a fer un ús natural de la llengua. “Aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret”, que cantava en Llach. Hem après el català; ara hem d’aprendre a parlar-lo amb normalitat. Ara hem d’omplir el got.

David Vila i Ros
Tallers per la Llengua

Publicat a El Singular Digital, 7/9/09

Apadrineu una llengua!

Les llengües ens serveixen per comunicar-nos i per entendre’ns, però també desenvolupen moltes altres funcions gens menyspreables, com ara descriure d’una manera única i precisa l’entorn en el qual s’han originat o bé servir d’elements d’identificació col·lectiva i, per tant, de cohesió social i d’integració de les persones nouvingudes. Actualment es parlen al món prop de 6.000 llengües. D’aquestes, entre un 50% i un 90% corren el risc de caure en desús durant el segle XXI, fruit de processos de substitució lingüística. Conèixer la diversitat lingüística del món és, doncs, el primer pas per prendre consciència de la necessitat de preservar aquest patrimoni comú.

Amb l’objectiu de donar a conèixer aquesta diversitat, Tallers per la Llengua, amb la col·laboració de 7dquatre, acaba de posar en marxa la campanya “Apadrina una llengua”, una campanya amb la qual volem, també, obtenir fons econòmics per continuar amb la nostra activitat. Es tracta de fer-nos una aportació de 20€ -o de més import, si ho desitgeu, no cal dir-ho- i rebreu, en contraprestació, el certificat d’apadrinament simbòlic d’una de les 6.000 llengües del món, un certificat en el qual se us explicarà quina és la situació de la llengua que heu apadrinat.

Si us animeu a col·laborar-hi, només cal que entreu al web de Tallers per la Llengua, on s'explica com fer-ho. Us n’estaré molt agraït, de debò!