Blens de gasalla, des del bloc

Deia Pere Quart que la paraula deslliura els ignorants, comencen els amors amb la paraula, les paraules menyscaben els tirans. Consciència, amor i llibertat són les idees que m’empenyeren a escriure versos, a parar bé l’orella i a transcriure allò que, recuperant la influència filosòfica hel·lènica -no debades, fou Helena de Troia la més bella del món antic-, ja sura en l’aire, ja hi és, i que ens utilitza a nosaltres com a mer vehicle d’expressió. Sí, versos, tal volta poemes, si bé aquesta paraula em va massa gran, no m’hi sé veure. Descriguem-ho, si de cas, com una “unió aleatòria de mots que plegats alliberen idees, unes per qui les escriu, d’altres per qui les llegeix”. Aquestes idees són Blens de gasalla.

I quan una determinada expressió coincideix amb una altra de paral·lela, es produeix la simbiosi, l’explosió, la supernova. Fruit de l’amistat amb en Ferran C. Ugas, aquests versos tenen ara un company de viatge, unes melodies que els acaronen. Això és el que us convido a compartir, mots i melodies, una iniciativa a la qual ens agrada veure com s’hi sumen bons amics, cadascú aportant el seu talent, el seu granet de sorra, com la guitarra de l’Adrià Bonjoch o la veu de la Marina Sagarra. Més blens de gasalla.

Si voleu ser-ne partícips, el bloc Blens de gasalla és tot vostre. Amb tota la passió que les melodies saben oferir i amb tota la follia que les paraules volen transmetre. Espero que us agradi.

Una exposició per saber-ho (quasi) tot, del català

L'exposició Realitat i vitalitat de la llengua catalana, promoguda per la FOLC i comissariada per en Jordi Solé i Camardons, és una molt bona iniciativa que permet entendre quina és la situació actual del català, bo i defugint tant interpretacions cofoïstes com derrotistes. L'exposició fa un breu repàs a la història de la llengua, mostra la realitat sociolingüística dels diversos territoris dels Països Catalans i evidencia la vitalitat que, malgrat segles de persecució, continua tenint el català, especialment en àmbits com la literatura, la música o les noves tecnologies. Adonar-nos que la nostra llengua no és tan petita -està entre el 2,5% de llengües més parlades del món- ens hauria de fer guanyar autoestima i, per tant, esperonar-nos a fer-ne un ús desacomplexat.

Així doncs, si l'exposició arriba al vostre poble o ciutat (podeu consultar-ne l'agenda al web de la FOLC), no us perdeu l'oportunitat de visitar-la. N'aprendreu molt. I si se us passa per alt, sempre podeu comprar el llibre "Realitat i vitalitat de la llengua catalana. Un itinerari per dir la realitat de la llengua dels Països Catalans", que acaba de publicar-se i en el qual s'amplien els continguts de l'exposició. Interessantíssim.

Tallers, tailerrak, talhèrs

Quan des de la Fundació Reeixida vam impulsar els Tallers per la Llengua, ho vam fer amb la voluntat de cobrir un vessant del foment del català en què ens semblava que s’havia aprofundit poc. La idea era generar uns espais de reflexió en els quals fos possible crear consciència lingüística i, sobretot, facilitar a les persones catalanoparlants -d’origen, d’adopció o potencials- els recursos necessaris perquè poguessin fer servir el català còmodament en qualsevol situació. La bona acollida de la iniciativa ens va permetre constituir la nostra pròpia entitat, Tallers per la Llengua, potenciar-ne l’abast i arribar a gairebé tots els territoris dels Països Catalans.

I parlant d’abast territorial, una de les fites que ens ha fet més il·lusió ha estat constatar que una iniciativa pensada i desenvolupada des de la realitat sociolingüística catalana pogués ser adaptada a altres realitats lingüístiques i nacionals. És el cas del Taller d’Espai Lingüístic Personal (TELP) i del Taller d’Educació per la Llengua (TEL), ambdós traduïts a l’èuscar, o del Taller per al Foment dels Usos Interpersonals en Llengua Catalana (TFUILC), traduït a l’occità.

L’intercanvi d’experiències entre països amb llengües minorades és una bona manera d’avançar vers les respectives normalitats lingüístiques i, de retruc, ens omple d’anècdotes curioses. Sense anar més lluny, quan vam anar a presentar el TEL a Euskal Herria, ho vam fer utilitzant material exclusivament en èuscar. I com que no el parlo -ja m’agradaria-, hi va haver un moment en què no sabia exactament què deia la nostra pròpia presentació, de manera que vaig haver de demanar als assistents que m’ho traduïssin. Coses del directe...

Reposicions

Durant els anys que vaig ser portaveu nacional de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana, van convidar-me a dotzenes (m’agrada comptar amb dotzenes, què hi farem) de programes de ràdio i televisió per parlar del català i de les iniciatives que impulsàvem des de l’entitat. La primera vegada, no us enganyaré pas, fa una mena de cosa, però la veritat és que, de mica en mica, li vas trobant la gràcia, a això de parlar pels mitjans. Així doncs, aprofitant que som a l’estiu i que les televisions duen a terme les ja clàssiques reposicions de sèries i programes antics, no vull ser menys i he decidit recuperar algunes d’aquestes intervencions televisives.

La primera és una entrevista a Vilaweb TV emmarcada en un reportatge sobre el Correllengua ’06. Vilaweb ha esdevingut un dels referents informatius dels Països Catalans, un mitjà compromès amb la realitat nacional i lingüística que ha demostrat que és possible oferir continguts d’absoluta qualitat des d’una òptica netament autocentrada. Ens calia.

La següent és el documental Ciudadanos de segunda, emès per Telemadrid l’any 2007. Com segurament deveu recordar, aquest documental, contrastat, objectiu i gens nacionalista, mostrava la persecució a què està sotmesa la llengua espanyola a Catalunya. L’espanyol, pels que no ho sapigueu, és una llengua romànica que parlen d’amagat alguns catalans, exposant-se al risc de ser condemnats a treballs forçats a les mines de sal de Cardona. Potser per aquesta raó no l’heu sentit parlar mai pel carrer... Ai, els catalans! No debades, la paraula albanesa “katala” vol dir “monstre”. En certa manera, doncs, puc dir que, amb la intervenció en aquest documental, he participat en una pel·lícula de ciència ficció o, més ben dit, de terror. I si no, feu-hi un cop d’ull: l’enèsima demostració que amb Espanya no s’hi pot enraonar. Fa feredat.

Per últim, incloc l’enllaç al programa Els matins d’en Josep Cuní, de TV3, al qual van convidar-me, precisament, per parlar de Ciudadanos de segunda. Amb la Pilar Rahola en plena forma. Que vagi de gust!

Reportatge sobre el Correllengua ’06 a Vilaweb TV

Documental Ciudadanos de segunda, de Telemadrid (Espanya)

Entrevista a Els matins, a TV3