Les sabates esblanades a la Biblioteca Pública de Gràcia

Hi ha presentacions amb pocs assistents però molt interessats pel llibre. Tant, que n'acaben comprant una bona pila. Com ahir a la biblioteca de Gràcia, a Sabadell, amb Les sabates esblanades. Presentar llibres és tot un món. Un món de bojos per les lletres.

El llibre recomanat a Xim i Xesca.

Dinamització de la normalització lingüística als centres educatius de Palma

Dissabte vaig ser a Mallorca convidat pel Centre de Professorat de Palma per realitzar una formació sobre la dinamització lingüística als centres escolars. Vam parlar de diversitat lingüística, de la situació del català, dels nostres hàbits lingüístics i, sobretot, de què podem fer perquè el català s'acosti una mica més a la normalitat. Tot un repte. I tot un goig, fer Països Catalans.

Parlant de contes

Està bé, això de canviar puntualment els alumnes de secundària i batxillerat pels de P5 i 5è i 6è de primària. Sobretot si és per parlar-los del conte. Sí, nou trobades amb nou classes de la meva escola, la Sagrada Família de Sabadell. Tota una experiència.

Curts crus

Que un espectacle inclogui contes de molts autors, entre els quals n'hi ha de Pere Calders, de Joan Brossa, de Jaume Cabré i -no m'ho puc creure!- de meus, fa que se'm barregin tot de sensacions: respecte, honor, agraïment, satisfacció. Així són els Curts Crus de l'Assumpta Mercader. Gràcies per confiar en mi.

Emociona't, de nou

Hi ha fotos que capten l'essència d'un instant. Com aquesta d'ahir, durant la representació d'Emociona't, aquest cop per recaptar fons per l'associació AMOH. Gràcies a totes les persones que vau omplir el teatre. La cultura és solidaritat.

Podeu veure l'espectacle aquí:

De vins i de mots a Sant Sadurní d'Anoia

Dilluns al carrer. Dimarts al carrer. Ahir a Sant Sadurní d'Anoia parlant De vins i de mots. Fem-nos ingovernables. Pacíficament ingovernables.

I si parlem català a Alella (i aprofitem per reivindicar Calders)?

Ahir vam presentar I si parlem català? a Alella, en el marc del Correllengua. Però no va ser una presentació normal. Perquè el Correllengua està dedicat a Pere Calders i vaig aprofitar l'avinentesa per entrellaçar la presentació amb l'obra del mestre, tot plegat sota el títol ad hoc de Calders i la llengua oculta. Llengua i literatura de bracet.

Bones confitures a Sabadell

Ja ho deia el Capità Enciam. Els petits detalls són poderosos. I els petits contes, també. Per això ahir vam omplir la Llar del Llibre de microcontes. Els de les Bones confitures.

Experiències literàries

A Montornès del Vallès, a Sabadell, a Palau-Solità i Plegamans. Parlant de contes, de novel·les o de llengua. Comentant Ni ase ni bèstia, Verba, non facta, I si parlem català?, Roba estesa o Les sabates esblanades. Amb mainada o amb adults. Amb catalanes i catalans nascuts aquí o vinguts de fora. Amb persones que han tingut el català com a primera llengua i d’altres que tot just l’estan aprenent. Però totes, totes amb un tret comú: l’amor per les paraules i per una llengua que ens fa poble. I tot, tot gràcies al programa Autors a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes.

Hi ha poques experiències més gratificants per a un escriptor que poder conversar tranquil·lament amb els lectors. Què els ha semblat, el teu llibre? N’han gaudit? L’han entès? I quina interpretació n’han fet? Cada trobada esdevé un aprenentatge, potser per als lectors, sí, però sobretot per a l’autor. Un aprenentatge i una excusa per parlar de literatura amb majúscules, de la importància que hauria de tenir –perquè no la té!– la cultura a la societat, del debat recurrent sobre quina ha de ser-ne la funció principal... Per distreure o per pensar? I per què no tot alhora? Divertimento, sí, però també sentit crític, compromís. I més en aquest país nostre no tan petit que ha de reafirmar-se un dia rere l’altre. Hi ha cap manera millor de fer-ho que a través dels mots i la literatura? Autors a les aules, un regal per a tots plegats.

Lletres Catalanes, 3 d'octubre de 2019

També podeu llegir l'article al facebook de Lletres Catalanes.

Vila & Vila i la cadira a Igualada

Dilluns vam fer la representació completa de l'espectacle Vila & Vila i la cadira al Teatre de l'Ateneu d'Igualada, convidats per l'AUGA. I, si no us fa res, us transcric el comentari d'una de les assistents (gràcies, Rosa!): "Divertit, emotiu, valent, tot una mica." Quin luxe. En voleu més detalls?

Vila & Vila i la cadira és un muntatge que vesteix la paraula nua, però ho fa amb discreció i, alhora, amb passió. Amb tocs de dansa i d'interpretació, amb gestos subtils i expressions desbocades. Perquè quan Vila i Vila es troben, l'absurd ocupa l'escena i ens costa distingir la realitat de la ficció, la quotidianitat de l'onirisme. I potser, fet i fet, d'això va tot plegat.