A Montornès del Vallès, a Sabadell, a Palau-Solità i
Plegamans. Parlant de contes, de novel·les o de llengua. Comentant Ni ase ni bèstia, Verba, non facta, I si parlem català?, Roba estesa o Les sabates esblanades. Amb mainada o amb adults. Amb
catalanes i catalans nascuts aquí o vinguts de fora. Amb persones que han
tingut el català com a primera llengua i d’altres que tot just l’estan
aprenent. Però totes, totes amb un tret comú: l’amor per les paraules i per una
llengua que ens fa poble. I tot, tot gràcies al programa Autors a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes.
Hi ha poques experiències més gratificants per a un
escriptor que poder conversar tranquil·lament amb els lectors. Què els ha
semblat, el teu llibre? N’han gaudit? L’han entès? I quina interpretació n’han
fet? Cada trobada esdevé un aprenentatge, potser per als lectors, sí, però
sobretot per a l’autor. Un aprenentatge i una excusa per parlar de literatura
amb majúscules, de la importància que hauria de tenir –perquè no la té!– la
cultura a la societat, del debat recurrent sobre quina ha de ser-ne la funció
principal... Per distreure o per pensar? I per què no tot alhora? Divertimento, sí, però també sentit
crític, compromís. I més en aquest país nostre no tan petit que ha de
reafirmar-se un dia rere l’altre. Hi ha cap manera millor de fer-ho que a
través dels mots i la literatura? Autors
a les aules, un regal per a tots plegats.
Lletres Catalanes, 3 d'octubre de 2019
També podeu llegir l'article al facebook de Lletres Catalanes.
També podeu llegir l'article al facebook de Lletres Catalanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada