dimarts, 7 d’octubre de 2014

Verba, non facta



El conte, sobre el qual s’ha basat la tradició oral, ha permès a la humanitat explicar la realitat, vestir-la o, fins i tot, transformar-la. Sense el conte, la literatura universal no seria la mateixa. Quants grans escriptors han excel·lit, també, en el conte! A casa nostra, sense anar tan lluny, n’hi ha hagut a cabassos. Tanmateix, el conte continua sent un gènere infravalorat, un gènere considerat menor. Escrius contes? Contes per a nens? No, per adults! Ah, contes eròtics? No, contes de tota mena! Contes, relats, narrativa breu... Sempre calen uns quants noms per aclarir què és el conte, aquest gènere amb una idiosincràsia única, amb unes característiques genuïnes que el diferencien clarament de la novel·la. Ja estan bé, els contes, ja, però de cara a publicar llibres hauries de pensar a escriure una novel·la... Sí, publicar contes no és fàcil, i costa trobar editors valents que hi confiïn. I jo, què voleu que us digui, estic tocat pel conte. El conte em permet descriure fets reals i reinterpretar-los a la meva manera, amb l’afegitó a voltes subtil d’uns ideals polítics, un compromís lingüístic o un simple onirisme utòpic dels quals no m’amago. El conte, i més encara el conte breu –la màxima expressió de l’essència del conte, a parer meu–, no és un plat de menjar ràpid, ans un tastet del qual cal extreure’n incomptables perspectives. Més de les que l’autor és capaç d’imaginar.

Per tot plegat, Voliana Edicions m'acaba de publicar el recull de contes Verba, non facta. Ep, i el pròleg és de l'Enric Larreula, un dels meus referents literaris! Tot un honor, i més quan et diu que "aquests contes, com que són tan curts, divertits i sorprenents, quan comences a llegir-ne no trobes el moment de deixar de fer-ho, i penses va, un altre conte i prou... I al final, tot i que creies que el llibre et duraria dos o tres dies, te l’acabes d’una tirada, perquè hi quedes enganxat i no trobes la manera de deixar de llegir." Si el llegiu i esteu d'acord amb aquestes paraules, em sentiré ben satisfet.

 Vídeo promocional de Verba, non facta

4 comentaris:

  1. Bravo pels narradors. N'hi ha dos que els conec força bé... he he he. Eh, Jeroni i Rosa? Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Els contes sempre dic jo que són com les abraçades, però amb paraules...
    Enhorabona David!!!

    ResponElimina