dimecres, 15 d’octubre de 2014

Homenatjant Companys




Ahir al vespre vaig fer de narrador en un itinerari guiat per diversos punts de Sabadell vinculats al president Companys, coincidint amb l'aniversari, avui, del seu assassinat. I l'acte em va fer pensar. Em va fer pensar en un home, un advocat laboralista, compromès amb les classes treballadores, amb el seu país i amb la democràcia. Un home que, pel fet de ser president de Catalunya, va ser capturat pels nazis i executat pels franquistes.

O sigui que sí, ja sé que estem tots plegats un pèl desorientats, amb això de la consulta alternativa i la ruptura de la unitat dels partits, però no s'hi val a badar. L'oponent és un estat implacable que té entre els seus objectius la nostra assimilació econòmica, cultural i lingüística. Però nosaltres som tot un poble, un poble que es mou, un poble que enraona, un poble que vol ser lliure. Abastar l'horitzó col·lectiu és a les nostres mans, així que tots endavant!

Notícia de l'itinerari al web de Sabadell per la Independència.

1 comentari:

  1. Perquè Catalunya només ens té a nosaltres, a tu i a mi que sóc tan poca cosa... sola... Plegats podem arribar lluny. No avui, ni demà, ni tan sols el 9 de novembre ni potser immediatament després de les plebiscitàries. Com va dir el mateix Companys: Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer. Com serà això? Quan? I don't know, but crec fermament que arribarà.

    http://nounovembre.blogspot.com.es/2014/10/catalunya-nomes-ens-te-nosaltres.html

    ResponElimina