dilluns, 25 de febrer del 2013

Una aventura lingüística a Canet


Una cosa que m’agrada especialment d’anar a presentar un llibre a Canet de Mar, convidat per la Plataforma per la Llengua del Maresme, és que l’organització dels actes és impecable. Només arribar-hi, divendres passat, ja em vaig trobar els principals carrers encartellats! La presentació va tenir lloc a la biblioteca P. Gual i Pujadas i va servir, també, com a acte de cloenda del curs del voluntariat lingüístic, una oportunitat magnífica per acostar Català a la carta a perfils tan diversos com són els voluntaris i els aprenents. Aventures lingüístiques per a tots els gustos.

Nota: podeu ampliar-ne la informació amb l'entrevista que van emetre al noticiari de Ràdio Canet i amb la notícia que va sortir-ne a l'apartat de la Plataforma per la Llengua del web de Canet de Mar.

divendres, 22 de febrer del 2013

A Òmnium Sabadell



Incorporar-me a la junta d’Òmnium Cultural de Sabadell en aquests moments és un honor i, alhora, un repte. És un honor perquè Òmnium és el màxim representant d’una societat civil que, des dels foscos anys del franquisme, ha treballat perquè tinguem una llengua i una cultura normals en un país normal; ni més ni menys. I és un repte perquè, juntament amb l’Assemblea Nacional Catalana, amb l’Associació de Municipis per la Independència, amb els casals populars i també, finalment, amb la majoria de la classe política, Òmnium és al capdavant d’un procés que ha dur el Principat a esdevenir un estat independent, un procés ple dels entrebancs que l’Espanya de baix to democràtic ens anirà posant. Tenim molta feina, doncs, però moltes ganes de fer-la bé.

dimarts, 19 de febrer del 2013

Redescobrir la història







Plans de futur
Màrius Serra
Proa, 2013

El fet que la llengua i la cultura catalanes no disposin d’un estat que les recolzi, ans al contrari, hagin de resistir els embats d’uns estats –espanyol i francès– que frisen per arraconar-les, duu implícit que no puguin gaudir de la normalitat i el reconeixement de què disposen altres llengües i cultures. Aquesta manca total de normalitat, que sovint ens porta als límits de la invisibilitat com a poble, té una incidència clara en la nostra autoestima: ens han dit tantes vegades que no som ningú que, malgrat respondre-hi una vegada i una altra amb fermesa, en el fons del nostre subconscient ha arrelat la creença que un català, exercint de català, rarament pot destacar notablement fora del nostre territori. I això ens ha dut, durant molt de temps, a infravalorar o fins i tot a desconèixer figures tan cabdals com, per exemple, la del matemàtic Ferran Sunyer i Balaguer.
 Màrius Serra, un geni de les paraules, narra a Plans de futur la vida de Ferran Sunyer, un geni dels números, un matemàtic autodidacte que, tot i patir una discapacitat física, va fer-se un lloc important en la comunitat matemàtica internacional del segle passat. En la novel·la, que ha estat guardonada amb el premi Sant Jordi, Sunyer comparteix protagonisme amb les seves cosines, Maria i Àngels Carbona, les persones que van dedicar la vida a cuidar-lo. De fet, aquestes dues germanes, junt amb el seu pare desaparegut per uns motius que es van descobrint al llarg del llibre, en són les narradores i, en certa manera, les personatges principals. Les vivències de les famílies Sunyer i Carbona i la seva relació amb els Dalí –Maria va ser pintada per Salvador en el quadre Retrat de Maria Carbona, i Àngels va il·lustrar el llibre Des de Cadaqués, d’Anna Maria, germana del pintor–, s’emmarquen en el context gris de la postguerra, un context en què es fan palesos l’exili i la repressió cultural. La novel·la, emperò, no es deixa arrossegar per aquesta grisor, sinó que remarca la capacitat dels protagonistes per fer front a les dificultats. Sunyer, a qui els doctors havien dit que ni tan sols arribaria a parlar, esdevé un matemàtic de vàlua internacional gràcies als llibres que li porta el seu cosí, estudiant d’enginyeria, gràcies a la seva gran capacitat analítica i gràcies a la feina de transcripció dels seus teoremes que fan la seva mare i les seves cosines.
 Plans de futur no és, ni de bon tros, una simple biografia de Sunyer i les germanes Carbona, sinó una novel·la que aprofundeix en la ficció a través de les relacions humanes entre els protagonistes, unes relacions que també ens permeten entendre la manera de fer de certa classe alta del país en un moment crucial de la història. Tot plegat, i tal com va remarcar Màrius Serra en el moment de rebre el guardó, emmarcat en un missatge d’esperança, l’esperança de voler arribar a ser allò que els altres ens neguen, tant en el terreny personal com, també, col·lectiu. Precisament, en un article publicat en una de les primeres edicions del diari Avui, l’obra de Sunyer va servir per demostrar, contràriament al que ens intentaven fer creure, que el català també era una llengua apta per a les pràctiques científiques. Tota una dosi d’autoestima col·lectiva.

Lletres, febrer-març 13

dijous, 14 de febrer del 2013

Una aventura lingüística a Sentmenat

A finals de l’any passat vaig ser a la biblioteca de Sentmenat per fer la lectura de contes de Nadal de Pere Calders i ahir al vespre hi vaig tornar per presentar Català a la carta, un llibre que el començo bo i citant, precisament, Calders. Ahir, doncs, enèssima reivindicació de la influència caldersiana, reflexions lingüístiques a tort i a dret amanides amb una interessant tertúlia amb un públic compromès i participatiu, i la sorpresa de veure que un dels assistents ja havia vingut a la presentació del llibre a Sabadell. Suposo que l’avantatge d’oferir un llibre a la carta és que acabes fent-ne presentacions a mida...

dimarts, 5 de febrer del 2013

No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat



A finals de l’any passat, tres estudiants de periodisme de la UAB es van posar en contacte amb mi perquè volien entrevistar-me per parlar del procés d’independència del Principat. Estaven fent un treball sobre l’auge de l’independentisme i volien copsar-ne diversos punts de vista. Ara fa uns dies van enviar-me’l i la veritat és que hi he trobat reflexions francament interessants. Sense anar més lluny, la constatació que el grau de verbalització de l’independentisme als mitjans de comunicació és tan elevat que sovint tendim a pensar que ja és un sentiment majoritari, un error que pot esdevenir perillós a l’hora de consolidar l’autèntica majoria social que cal per tirar endavant un procés polític d’aquesta complexitat. Reflexionem-hi.