dijous, 16 de novembre de 2017

Però saps que sí al Masnou


L'instant abans de començar l'espectacle. Una guitarra, uns contes. Silenci. I les paraules que brollen.

Ahir, Però saps que sí al Vins i divins del Masnou.

dimecres, 15 de novembre de 2017

Roba estesa a Castellar del Vallès


I més Roba estesa. I més contes compartits. I més amics retrobats. I més records per als presos i, en particular, per a l'amic Jordi Cuixart. Perquè la cultura és això. Reivindicació. Ahir, a Castellar del Vallès, convidat pel CPNL.

dimarts, 14 de novembre de 2017

Roba estesa a Sant Quirze del Vallès


Que fort. Ahir, a la presentació de Roba estesa a Sant Quirze del Vallès, vam exhaurir tots els exemplars del llibre. Aquest país de lletraferits no deixa de sorprendre'm. Agraït al CPNL per haver-m'hi convidat.

Nota: la presentació al web del Voluntariat per la Llengua.

dimarts, 7 de novembre de 2017

I si parlem català a Rubí? o Roba estesa a Rubí


Sí, sembla que estigui rapejant. Però no, només estic fent una revolució. La revolució de les paraules. Ahir, a Rubí, presentant I si parlem català? i Roba estesa, convidat pel Consorci per a la Normalització Lingüística.

Nota: l'acte a El Món Rubí.

dissabte, 4 de novembre de 2017

Scrabble en català


Un plaer que em convidin a lliurar els premis del campionat d'scrabble de Sabadell. I un descans que no m'hi facin participar. Només sabria trobar tres paraules: Llibertat Presos Polítics. O quatre: República.

divendres, 3 de novembre de 2017

Ells

Diguem-ho clar. Són feixistes. Hereus d'aquells que van assassinar Companys i Lorca, d'aquells que van voler esclafar els nostres avis i àvies, d'aquells que van enfonsar-nos en una llarga nit que encara dura. Però hi ha una cosa que no saben. Qualsevol nit pot sortir el sol. I el sol som nosaltres i es diu República.

dilluns, 30 d’octubre de 2017

Ciutat de contes: Revolta

En temps de revolta, un conte de revolta. Extret de Ni ase ni bèstia, Revolta ens parla de la presa de consciència col·lectiva, de la necessitat d'implicar-se, de l'activisme i, també, de les dificultats que comporta. El podeu escoltar aquí. Gaudiu-lo i que cada dia tingueu el puny més tancat i la mà més estesa.

diumenge, 29 d’octubre de 2017

Legalitats enfrontades

Resumint: a una banda, una constitució redactada i votada sota (re)pressió i fonamentada en una monarquia imposada per un dictador feixista; a l'altra banda, un procés republicà constituent obert a la ciutadania i fonamentat en la majoria absoluta d'un parlament votat lliurement. Que s'imposi una legalitat o l'altra depèn de nosaltres. Del Govern, que no pot ser cessat per ningú, i del poble, que ha de reconèixer una legalitat i actuar en conseqüència.

divendres, 27 d’octubre de 2017

República Catalana

Segant cadenes. Fent caure espigues d'or. Perquè el poble, avui, és lliure. Visca la República Catalana!


dijous, 26 d’octubre de 2017

Suspendre i aprovar

Això va de suspendre l'autonomia i aprovar la república.

Que el Govern i el Parlament, d'acord amb el referèndum, proclamin la República Catalana i demostrin que controlen el país.

Que el poble ompli els carrers un dia i un altre per defensar la democràcia i els drets civils.

Que l'opinió pública internacional continuï veient què passa i es posicioni a favor del poble català.

I esperar que algun estat faci el pas i ens reconegui.

Fàcil? Gens. Però cal fer-ho. Endavant!

dimecres, 25 d’octubre de 2017

Ciutat de contes: Informació d'última hora

Un nou conte de Ni ase ni bèstia, aquest immers en l'absurd. Es titula Informació d'última hora i ep, és del tot sabadellenc! Podeu escoltar-lo aquí. No cal que hi feu comentaris.

dilluns, 23 d’octubre de 2017

Mitjans de transport

L'Associació de Relataires en Català em va demanar si volia formar part del jurat del VII Concurs de Microrelats i clar, no els vaig poder dir que no. Així doncs, em van enviar un bon recull de contes finalistes, amb un alt nivell, i triar els tres guanyadors no va ser fàcil. Però ho vam fer. I d'aquest concurs se n'ha publicat un llibre, titulat Mitjans de transport -aquest havia de ser el tema dels contes-, que ja és a la venda. Si us agraden els microcontes, llegiu-lo. I, si no, també, perquè descobrireu un gènere imprescindible.

diumenge, 22 d’octubre de 2017

Però saps que sí a Barberà del Vallès


Ahir vam estrenar Però saps que sí a Barberà del Vallès, dins de la Jornada del Microrelat en Català. Quina gran públic. Gràcies, doncs, a l'Associació de Relataires en Català per convidar-nos-hi. I sí. Vam dedicar l'espectacle als Jordis i, en particular, a l'amic Jordi Cuixart. Mai no podran empresonar les paraules.

divendres, 20 d’octubre de 2017

Però saps que sí

Hi ha persones que sempre estan predisposades a aportar un granet de sorra a la cultura. I la Maria Rovira Lluelles n'és una. Amb la flauta, amb la guitarra o amb la veu. Junts hem fet els Tastets d'Apel·les Mestres i Verba, non facta. Històries de l'absurd, l'amor i la revolta. I quan li vaig proposar d'acompanyar-me en una aventura, posant música als contes de Roba estesa, em va dir que sí. I això és el que us presentem. Però saps que sí és un muntatge en què recitem una tria dels contes del llibre i ho fem amb música. Perquè les paraules i les melodies sempre van juntes.

dijous, 19 d’octubre de 2017

Més roba estesa a Sabadell


Què fas quan volen prohibir la paraula i acusar les entitats culturals de sedicioses? Doncs anar a parlar de literatura subversiva a una seu d'Òmnium Cultural. Ahir, a Sabadell, comentant Roba estesa al club de lectura de l'entitat. Agraït pels comentaris meravellosos que me'n vau fer.

Ressenya del llibre a La Directa.

Ressenya del llibre a Núvol.

dijous, 12 d’octubre de 2017

Selva endins

Ha estat un plaer tornar a col·laborar amb la revista Parlem tu i jo, que publica la Direcció General de Política Lingüística. En aquesta ocasió hi he escrit un conte, titulat Selva endins, que ens parla dels vincles entre salut i llengua i que compta amb il·lustracions de Marc Méndez. Si us ve de gust llegir-lo, us podeu descarregar la revista aquí. I sí, el penjo avui perquè no hi ha res a celebrar i el conte, precisament, té de protagonista un d'aquells indis que els conqueridors van intentar exterminar. Vergonya de país que celebra la festa nacional el dia d'inici d'un genocidi. Un país que, cinc segles després, continua optant per la força de les armes.

dijous, 5 d’octubre de 2017

Desenllaç. Llibre del professorat

A la segona edició del Llibre del professorat de Desenllaç. Llengua catalana i literatura de 2n de batxillerat fan referència a I si parlem català? I tenint en compte que dimarts el rei d'Espanya va fer el discurs al costat d'un quadre del seu avantpassat Carles III, un dels grans responsables de la repressió del català, m'ha semblat adient comentar-ho. Perquè sí. Perquè la llengua també és una raó per voler la república.

diumenge, 1 d’octubre de 2017

Referèndum

Perquè arribarà un dia que podrem canviar el nom de les coses i l'ordre de les lletres i el color dels arbres i el valor dels números i l'olor dels pastissos i la mida dels somnis. Un dia que el got vessarà, dèiem. I aquest dia és avui. El dia de ser lliures.

Ahir, a l'acte de Lletres Lliures, llegint contes
Nota: en aquest enllaç hi podeu llegir l'article escrit per la periodista brasilera Gi Lanzetta parlant de la jornada del referèndum i en el qual fa referència a la conversa que vam mantenir.

dijous, 28 de setembre de 2017

Per què la participació no ens pot condicionar

Fer el referèndum i guanyar-lo. És a dir, que el obtingui, com a mínim, un vot més que el no. I la participació? Com més alta, millor, però sabent que en cap cas no en condicionarà la validesa. M’explico. En una situació de normalitat, en què l’estat espanyol hagués tingut una mínima cultura democràtica i hagués entès que un problema polític se soluciona amb instruments polítics, el referèndum hauria estat pactat i, per tant, no hi hauria hagut cap mena de boicot. Però en l’escenari actual, els actors polítics partidaris del no, en lloc de fer campanya per aquesta posició, intenten negar la validesa del referèndum, tot cridant a l’abstenció. Per què? Per intentar sumar al seu posicionament el d’aquells catalans i catalanes que mai, repeteixo, mai no van a votar. I no ho podem permetre. Ho veiem en xifres?

El referèndum de l’estatut del 2006 va tenir una participació del 48,85%, les eleccions plebiscitàries del 2015 un 77,43% i la mitjana de les eleccions al Parlament és d’un 63,33%. Això vol dir que, prenent aquestes dades, hi ha una abstenció constant que oscil·la, aproximadament, entre el 25% i el 50% del cens. Siguem prudents i imaginem-nos que aquest abstenció és de “només” un 30%. Això vol dir que, sense tenir en compte el boicot, la participació màxima a què podem aspirar en el referèndum és d’un 70%. La resta de la població no es posiciona, per tant, ni a favor ni en contra de la independència. Hi estem d'acord?

Suposem tot seguit que, d’aquest 70% políticament actiu (els ciutadans que es posicionen sobre el tema), el 40% és partidari de la independència i el 30% restant no. Sense boicot, la participació seria del 70%, amb una victòria del sí amb el 57% dels vots (40/70). En canvi, si els partidaris del no optessin per fer un boicot en massa i no anar a votar, la participació seria del 40%, amb una victòria del sí amb el 100% dels vots (40/40). Què poden fer els partidaris del no per intentar guanyar un referèndum que en cap d’aquestes situacions no guanyen? Exigir un mínim de participació. Si estableixen que cal que hi participi, com a mínim, un 50%, en tenen prou fent boicot (són el 30%) i sumar el seu pes al dels indiferents que s’abstenen sempre (un altre 30%) per imposar el seu posicionament (la participació seria del 40% i, per tant, el referèndum no seria vàlid). És precisament per aquesta raó que la Convenció de Venècia recomana no fixar mai mínims de participació, ja que és una manera de permetre que una minoria s’aprofiti de l’abstencionisme habitual per imposar el seu posicionament.

En resum, pot participar en el referèndum qui ho vulgui, ja sigui votant , no, blanc o nul. I qui no vulgui fer-ho, pot abstenir-se, entenent que el seu posicionament no compta ni a favor ni en contra de constituir una República Catalana. És important que ho tinguem clar, sobretot si ens intenten dir que no hi ha hagut prou participació i que, en conseqüència, no és vàlid. I és que la història ens avala. En voleu exemples reals, i a nivell de l’estat espanyol? L’estatut d’autonomia de Galícia va ser aprovat amb una participació del 28,27% i la constitució europea amb un 42,32%, i ningú no en va qüestionar en cap cas la validesa. La participació, doncs, no ens pot condicionar. Hem de fer el referèndum i guanyar-lo. I això vol dir que el obtingui, com a mínim, un vot més que el no. Sí? Sí.

Nota: hem alliberat en format digital el llibre I si parlem amb el veí del segon? La independència explicada als indecisos, que vam publicar l'any 2013 amb en Toni Il·lustració. Si coneixeu persones que encara no ho vegin clar, feu-los-el arribar. El podeu descarregar aquí.

Una altra nota: sóc un dels 700 escriptors que hem signat un manifest a favor del referèndum. Una gota més per omplir el got. I amb ganes que el got vessi.

dimarts, 26 de setembre de 2017

Ciutat de contes: Només era una mentida

Si prenem el conflicte entre els Estats Units i Corea del Nord i el barregem amb les contínues mentides sobre el procés que difonen els mitjans de comunicació espanyols, en surt el conte que podeu escoltar aquíNomés era una mentida, de Ni ase ni bèstia.

divendres, 22 de setembre de 2017

Benvinguts a Cramòvia, de nou

Aquests cramovins no paren. El cap de setmana passat van tornar a fer el Benvinguts a Cramòvia, aquest cop a l'Alternativa de Sabadell.

Crítica de l'espectacle a iSabadell.



dijous, 21 de setembre de 2017

Ciutat de contes: D'un en un, si us plau

Hem estrenat un nou espai a Ràdio Sabadell amb la Raquel García. Es diu Ciutat de contes i s'emet els divendres a 2/4 de 12 del matí, dins del programa Al matí. Hi llegeixo els meus contes i aprofitem per parlar una miqueta de tot plegat. Si voleu escoltar el primer, ho podeu fer aquí. El conte és D'un en un, si us plau, de Ni ase ni bèstia. Espero que us agradi.

dilluns, 11 de setembre de 2017

La Diada

Això del Regne d'Espanya fa angúnia i tot. Minsa cultura democràtica, nul·la separació de poders, pèssima estructura econòmica, manipulació informativa, control oligàrquic, corrupció endèmica. I les clavegueres. Qui no preferiria una República Catalana?

Des de Sabadell, sí. Bona Diada!

dimecres, 23 d’agost de 2017

La llengua dibuixada

Que fort. L'Enric Larreula, un dels meus referents literaris i lingüístics, em va demanar que li fes el pròleg del seu nou llibre, La llengua dibuixada. Dir-ne un honor és quedar-se curt. Llegiu el llibre, si us plau. Entendreu moltes coses. I la llengua s'ho val.

divendres, 4 d’agost de 2017

Contes compartits


El cantautor Un tal Pere ha inclòs els meus contes Punt i seguit i Hispanitats en algun dels seus concerts i l'actor Josep Maria Roviralta, tot fent de contacontes, ha explicat -i dibuixat!- El Monstre Joan. I en Ferran Planell cita el conte Ja ho trobarem en aquest article. Sí, m'agrada compartir els contes.

divendres, 14 de juliol de 2017

Insultem-nos en català!


La Raquel em va dir aixafaterrossos i jo li vaig respondre carquinyoli remullat i ella em va contestar logaritme caragirat i jo li vaig engaltar escanyabruixots amb all i oli. I aleshores ens vam adonar que això del català és ple d'insults d'allò més originals. I vam gravar aquest programa. L'escoltareu, colla de filibusters de pa sucat amb oli?

Microespai especial de cloenda del Ciutat de paraules.

divendres, 7 de juliol de 2017

Paraules mogudes a Sant Cugat del Vallès


Ahir hi vam tornar. Ens van convidar a tancar la temporada del programa Sant Cugat a Fons de Cugat Ràdio amb un tastet del Paraules mogudes. I si ens posen un escenari i uns micros, fem volar les paraules. I això és el que vam fer, acompanyats d'un estol d'ocells que va estar piulant durant l'actuació.

dilluns, 3 de juliol de 2017

Benvinguts a Cramòvia

Són bojos, aquests cramovins. El 14 de juny, durant l'acte de cloenda del club de lectura Sabadell Readers, un representant del govern de Cramòvia va presentar-s'hi mentre llegia contes del Verba, non facta i va llegir-ne un que parla del seu país. Aquell vespre, a la presentació del Roba estesa a la Llar del Llibre de Sabadell, una delegació sencera del ministeri d'afers interiors i exteriors de Cramòvia va intervenir-hi per dir que els contes del meu Ni ase ni bèstia eren un plagi dels contes tradicionals cramovins. No satisfets amb aquesta acusació, al cap d'uns dies van arrestar-me mentre passejava pel carrer. I dissabte, a l'Àgora de Sabadell, van fer un judici popular, el veredicte del qual, no cal dir-ho, va ser l'absolució. Però hi insisteixo. Són bojos, aquests cramovins.

A l'acte de cloenda del Sabadell Readers

A la Llar del Llibre

El judici a l'Àgora

El muntatge

Llegint 'El Monstre Joan'

Llegint 'Hostes vingueren'

Benvinguts a Cramòvia és l'espectacle que la companyia KGB va estrenar dissabte dins del festival 30 nits i més de Sabadell, un muntatge basat en contes del Ni ase ni bèstia -tret d'un, que és del Roba estesa-. I a mi em va semblar fantàstic. L'adaptació dels textos, la posada en escena i, també, la interpretació. Gràcies, Edu Beltran, David Benedicto i Montse González. Sou uns artistes. Aquests contes també són vostres.

diumenge, 2 de juliol de 2017

I si parlem més català a Sabadell?


Sabeu aquelles presentacions en què el públic hi intervé des de bon començament, fent preguntes i explicant experiències? Doncs així va ser ahir a Sabadell, presentant I si parlem català? Gràcies als amics d'ERC per deixar-me compartir la passió per la llengua. Compromís per la normalitat.

Ressenya a La Corbella:


dijous, 29 de juny de 2017

Conte

Ahir vam fer el darrer programa de la temporada. I he de dir que ha estat un plaer compartir micròfon amb el Dani, el Pere, la Cristina i la Carme. Gràcies a tots els oients per fer-ho possible. Va, escolteu-lo, que vam explicar uns quants contes! I és que ja sabeu que som una colla de contistes bojos per la llengua.

El teniu en aquest enllaç.

dijous, 22 de juny de 2017

Roba estesa a Sentmenat


Ahir va estendre roba a Sentmenat amb el gran Josep Maria Roviralta. I jo vull aprofitar per donar les gràcies a tots els lectors que m'esteu fent arribar comentaris del Roba estesa. És fantàstic saber que us ha agradat, que us ha fet pensar, que us ha fet volar. Vosaltres doneu sentit a la dèria de l'escriptor.

Entrevista a Versos.cat.

divendres, 16 de juny de 2017

Roba estesa a Tona


Hi ha Roba estesa a tot arreu. Ahir a Tona, on passa l'acció d'un dels contes. Per cert, amb la llibreria plena d'agulles d'estendre. Quins detalls.

dijous, 15 de juny de 2017

Roba estesa a Sabadell


És que no sé què dir. La Llar del Llibre plena de gom a gom. I gent dreta. Roba estesa.

La Lídia Coll, amb la màxima responsabilitat, descomunal. El Juli Fernàndez, Un tal Pere, l'Edu Beltran, la Maria Rovira, la delegació de Cramòvia, tots sublims.

Gràcies. Gràcies. Gràcies. És que no sé què dir.

Entrevista i notícia a Ràdio Sabadell.

Notícia a ISabadell.cat.

Notícia al web del CPNL.

divendres, 9 de juny de 2017

Roba estesa a Polinyà tot fent de jurat


Ahir vam tornar a estendre roba. Aquest cop a Polinyà, aprofitant el lliurament de premis del concurs de microrelats del jurat del qual vaig formar part. Roba estesa i una pila de microcontes. L'enhorabona a tots els participants.

dijous, 8 de juny de 2017

Roba estesa a Gràcia


Ahir vam estendre la roba a Gràcia. I va ser meravellós. L'únic que puc fer és donar les gràcies a totes les persones que vau assistir a la presentació mundial del llibre. Roba estesa, amor i molts, molts contes.

dissabte, 3 de juny de 2017

I si parlem català a Canet de Mar?


Les parelles lingüístiques del CPNL, l'activisme de la Plataforma per la Llengua i la presentació d'I si parlem català? Tot plegat ahir a la biblioteca de Canet de Mar. Ah, i de postres, uns vitralls, les pastes típiques.

Entrevista a Ràdio Canet.

divendres, 2 de juny de 2017

Cadència

Ahir vam parlar de la cançó i la paraula que vaig triar és cadència. Perquè una cançó és la fusió d'una lletra i una melodia. I ambdues tenen la seva cadència.

Podeu escoltar el programa aquí.

dimarts, 30 de maig de 2017

L'experiència de compartir les paraules

Això dels contes és tot un món. Quan dius que et dediques a escriure i explicar contes ja saps quina és la primera pregunta que et faran. Contes per a infants? Aleshores has d’aclarir que no, que són contes per adults. I arribats a aquest punt ja esperes la segona. Contes eròtics, vols dir? I clar, et veus empès a fer un altre aclariment, explicant que no, que simplement són contes, relats, narrativa breu. I ja està. Petites grans històries. Expliques contes per adults?, t’insisteixen. Quina mena de contes? Doncs contes per gaudir, però també per reflexionar. La paraula dita, la tradició oral. Sabeu què és un cantautor?, els demano. Doncs jo sóc un contautor. I la cosa queda aquí.
            Pensava en tot plegat fa uns dies, mentre m’encaminava cap a l’Escola Pia de Sabadell. Hi anava per conversar amb els alumnes de 1r d’ESO sobre el meu recull Verba, non facta, un acte emmarcat en el programa Autors a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes. I és que el públic d’aquell dia seria diferent. Ja no eren nens, però encara no eren adults. Què en pensarien, dels meus contes? Els haurien entès? Sabia que n’havien treballat uns quants a l’aula i les professores ja m’havien avisat que tenien un feix de preguntes per fer-me. I jo en tenia ganes.
            Interrompeu-me, pregunteu-me el que vulgueu, els vaig dir d’entrada. I la cosa va fer efecte. Unes quantes mans es van alçar i les preguntes van començar a ploure. Quan vas decidir que volies escriure? I per què? Per què escrius contes? Per què n’hi ha tants que parlen d’amor? T’identifiques amb els teus personatges? I jo vaig anar enllaçant una resposta amb una altra, un conte amb un altre, conversant i compartint. Fins que vaig ser jo qui va fer-los una pregunta. A algú de vosaltres li agradaria ser escriptor? I una veu decidida em va respondre. I després una altra. I encara una altra. I aleshores vam començar a teixir complicitats. Tantes, que quan al cap d’uns minuts el timbre va anunciar l’hora del pati, diversos alumnes van quedar-se a l’aula per continuar la conversa. Entre ells, els que m’havien dit que volen ser escriptors. Encuriosits, interessats.
            Sí, va ser tota una experiència. I una de les conclusions que en vaig treure és que m’agrada aquest país que aposta per acostar la literatura a les escoles. Perquè, sens dubte, les lletres a les aules són la millor eina per fer persones lliurepensadores.

Lletres Catalanes, 17 de maig de 2017

Podeu llegir l'original aquí.

dilluns, 22 de maig de 2017

Roba estesa

Il·lusió i ganes i nervis i emoció i anhels. El proper dilluns 5 de juny arriba a les llibreries Roba estesa, el meu nou recull de contes, publicat per Voliana Edicions.

Roba estesa és un recull de contes. Contes que ens parlen de somnis i de revolucions, de paraules que volen i d’escriptors desconcertats, de viatgers intergalàctics i d’individus que no surten d’ells mateixos, de l’ofec d’una societat tancada i de l’aire que entra per les finestres obertes, de tot allò que no hem pensat i de tot allò que no hem gosat dir. Llegiu-los i penseu-hi. Perquè mentre els llegiu, ells us estan llegint a vosaltres. Són així, els contes. Rere l’aparença d’una història simple hi amaguen moltes interpretacions. Són tan importants les paraules? I els fets? Per què som tan escèptics? Per què no somiem? Per què no som crítics? Per què no fem la revolució? I l’amor? L’amor. No veieu els cent timbalers amb les mans en flames? Aneu amb compte que hi ha roba estesa. No, més ben dit: aneu amb conte. Sí, aneu amb conte. I somieu.

Si voleu, el podeu comprar al web de Voliana i no us cobraran despeses d'enviament.

divendres, 19 de maig de 2017

Sardana

Àngel Guimerà deia que la llengua i la història són els botins més preuats a l'hora de sotmetre un poble. El Congreso de los Diputados diu que controlarà els continguts dels llibres de llengua i d'història. I nosaltres diem que facin el que vulguin. Que parlem català i sabem d'on venim. I que, sobretot, sabem on volem anar. Ah, i si volem ballar sardanes, les ballem. Ahir al programa, per exemple.

Podeu escoltar-lo aquí.

dimecres, 17 de maig de 2017

En una torre de Sabadell

Estic llegint Compro torre a Sabadell, de la Núria Graell Coll (us el recomano!), i de cop i volta la protagonista diu que està llegint dos llibres, un del Roc Casagran i un de... meu! Que fort. Ja ho diuen, ja, que quan els has escrit els llibres van per lliure, però mai no m'hauria imaginat que fossin capaços de ficar-se dins dels llibres dels altres.

dimarts, 16 de maig de 2017

Tot literant

Quan les lluites esdevenen lletres i de les lletres en fem lluites surten publicacions així. Literant, plena de compromís i reivindicació. Satisfet d'haver participat en aquest número. Si la trobeu, llegiu-la. Hi ha una pila de textos i, per part meva, La gota de Verba, non facta i el text que vaig escriure per a la cançó La muntanya d'Un tal Pere.

divendres, 12 de maig de 2017

Amb la xera i el sutge


Ahir vam parlar de la responsabilitat social dels escriptors amb la Sílvia Fernández Serrano, autora de Xera i sutge, la Mercè Martí Arolas, llevadora literària i en Jordi Solé i Camardons, editor. Sempre és fantàstic descobrir company(e)s escriptor(e)s que també pensen que la literatura és una eina de transformació social. Endavant la paraula.

dimarts, 9 de maig de 2017

La ciutat de paraules


Gràcies als companys de Ràdio Sabadell per haver-me donat l'oportunitat de compartir sabadellenquismes durant tota una temporada i fins i tot dur-los a una conferència a la Fundació Bosch i Cardellach. Que sí. Que som de Sabadell. I mengem petador i xurruques i estrep i xips i belgues i estem xerets o anem topers però no som xaixos ni fem píndoles ni anem mal fardats ni som uns canteules però ens esblanem les sabates i el nostre paisatge són les cases angleses amb amanidor i eixida i el rodal ple de badabadocs i a qui ens diu que Terrassa també és capital li donem pel seguit o el fiquem sota l'escala. Perquè sí. Perquè som de Sabadell.

Si voleu escoltar els microespais, podeu fer-ho aquí.

divendres, 5 de maig de 2017

Enxaneta

Ahir vam parlar de castellers i la paraula que vaig triar va ser enxaneta, una paraula amb una etimologia incerta.

Si us ve de gust, podeu escoltar el programa aquí.

dijous, 4 de maig de 2017

I si parlem català a Polinyà?


Hi ha ajuntaments espanyolistes que somien en tornar al català a la situació del franquisme. I hi ha catalans que somiem en tenir una llengua normal i lliure. I som molts. Ahir, a Polinyà, presentant I si parlem català?