Punt volat

Amigues catalanobrasileres que gestionen llibreries virtuals i que et demanen que recomanis 5 llibres. Aquí els teniu. Espero que us semblin propostes interessants. Ah, i aneu seguint el blog de Punt Volat Llibreria!

Legalitats enfrontades

Resumint: a una banda, una constitució redactada i votada sota (re)pressió i fonamentada en una monarquia imposada per un dictador feixista; a l'altra banda, un procés republicà constituent obert a la ciutadania i fonamentat en la majoria absoluta d'un parlament votat lliurement. Que s'imposi una legalitat o l'altra depèn de nosaltres. Del Govern, que no pot ser cessat per ningú, i del poble, que ha de reconèixer una legalitat i actuar en conseqüència.

República Catalana

Segant cadenes. Fent caure espigues d'or. Perquè el poble, avui, és lliure. Visca la República Catalana!

Referèndum

Perquè arribarà un dia que podrem canviar el nom de les coses i l'ordre de les lletres i el color dels arbres i el valor dels números i l'olor dels pastissos i la mida dels somnis. Un dia que el got vessarà, dèiem. I aquest dia és avui. El dia de ser lliures.

Ahir, a l'acte de Lletres Lliures, llegint contes

Nota: en aquest enllaç hi podeu llegir l'article escrit per la periodista brasilera Gi Lanzetta parlant de la jornada del referèndum i en el qual fa referència a la conversa que vam mantenir.

Parlar del país

Aquesta campanya electoral serveix, sobretot, perquè els polítics espanyols ens diguin allò que no podem fer. I, per tant, perquè ens adonem que l'únic lloc on podem qüestionar-ho tot és en una República Catalana. Sí, en el nou país hem de poder parlar de tot. Per exemple, i encara que sigui un debat incòmode, de llengües: que les persones siguin bilingües o, millor, políglotes, és imprescindible; que una societat tingui una base bilingue, és un suicidi per a la més feble de les llengües. Només cal repassar la història. Un bon llibre que en parla amb serenor, i que recull les aportacions que hi hem fet molts d'aquells que estem involucrats en el foment de l'ús del català, és El bilingüisme mata, de Pau Vidal. Llegiu-lo.

Per una veritable normalització lingüística

Dijous al vespre es presenta a la Universitat de Barcelona el manifest “Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent”, impulsat pel Grup Koiné de l’associació Llengua i República. La iniciativa compta amb l’adhesió de filòlegs, escriptors, docents i altres professionals de la llengua i té com a objectiu denunciar la situació d’anormalitat del català i impulsar la creació d’un moviment ciutadà que, en el marc del procés constituent, afavoreixi una presa de consciència lingüística col·lectiva que permeti avançar vers la plena normalitat de la llengua pròpia. Jo, no cal dir-ho, m’hi he adherit. Perquè la independència és una condició necessària, però no suficient, per a la normalització del català; cal, també, la implicació activa dels parlants.

Boira

El programa d'ahir anava de fenòmens meteorològics i jo, autor d'aquest blog, només podia triar una paraula: boira. Del llatí borĕas, i aquest, del grec boréãs, que vol dir 'vent del nord'. Tot i que, als Països Catalans, la boira no ens ve només del nord, sinó, sobretot, de l'oest. D'aquells que no volen que siguem qui som. I, tanmateix, cal caminar.

Podeu escoltar-lo en aquest enllaç.

Reflexions matinals

En Mas no genera prou consens, però a aquestes alçades la CUP n'hauria pogut facilitar la investidura. La dimissió d’en Baños l’honora i els insults als cupaires ens empobreixen. El no a Mas ens pot abocar a eleccions; la negativa de Mas a apartar-se, també. Però deixem de buscar culpables. Ningú no va dir que fundar una república fos fàcil. Estem disposats a guanyar? Doncs som-hi. Glacem el somriure burleta de l’antic règim borbònic. I alcem la copa per un país millor.

Deport

He estat uns quants dies sense mòbil i amb un accés limitat a internet, i la veritat és que m'he sentit una miqueta més lliure. El govern espanyol ens intenta asfixiar econòmicament, i nosaltres encara tenim més ganes de ser lliures. La violència de gènere continua, però res no impedirà que les dones siguin plenament lliures. Potser per tot plegat, en el programa d'aquesta setmana de Cugat Ràdio, dedicat a l'esport, he triat la paraula deport. Sí, deport: activitat d'esbarjo, normalment a l'aire lliure. Lliure, lliure, lliure, lliure!

Podeu escoltar el programa d'ahir en aquest enllaç.

La revolució al Parlament

Que tota persona tingui accés a l'habitatge, a aigua i a electricitat, a la sanitat, a una educació de qualitat, que els drets humans més fonamentals siguin respectats, que les administracions públiques estiguin al servei dels ciutadans i no del capital, que cap refugiat no sigui rebutjat, que la igualtat de gènere estigui garantida, que la prioritat del nou govern sigui fer front a la situació d'emergència social del país. No, no és una declaració d'intencions. És la independència. I avui el Parlament la fa seva.

Fem que sigui avui

Fem que sigui avui. Amb el vot a la mà i el somriure als llavis. Que aquesta nit surti el sol. I que demà siguem lliures.

Via fora!

"Posem-nos dempeus altra vegada

i que se senti la veu de tots

solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible."

MMP

Ahir a Sabadell i demà a tot el país, amb l'espurna als ulls. L'espurna que encengui la flama cap a un país millor.

I si parlem amb el veí de Subirats?

Amb la campanya en el punt àlgid, ahir vaig ser a Can Cartró, a Subirats, per presentar I si parlem amb el veí del segon?. I tot i el discurs de la por amb què l'unionisme vol inundar-nos, vaig veure ganes de segar cadenes i d'esdevenir un poble madur que és capaç de prendre les seves pròpies decisions. Por o il·lusió. Submissió o autodeterminació. L'Estat espanyol o la República Catalana.

Perquè som el vent

Oi tant que plou. Fa 300 anys que plou, i nosaltres, d'orígens diversos, d'entorns diversos, som el poble que han volgut esborrar. I tot i tanta, tanta pluja, no ho han aconseguit. Perquè som el vent. El vent que s'emporta les nuvolades i deixa entreveure el sol a l'horitzó.

L'arc de Sant Martí al jardí

Bo i somiant en tenir la lluna en un cove, he vist l'arc de Sant Martí al jardí.

La revolució i la independència

Revolució espanyola? Que Podemos aconsegueixi dos terços dels diputats a les eleccions espanyoles -cap enquesta no els n'ha donat més d'un terç ni cap partit no ho ha assolit mai-, que proposin una reforma constitucional a fons, que les dues cambres legislatives l'aprovin, que la ciutadania ho ratifiqui, que en les eleccions següents Podemos torni a assolir els dos terços dels diputats i que decideixin dur a terme les reformes aprovades. Quines? No ho sabem, tot i que, tenint en compte la deriva ideològica del partit, no semblen gaire revolucionàries.

Revolució catalana? Que Junts pel Sí i CUP-Crida Constituent aconsegueixin més de la meitat dels diputats a les eleccions catalanes. Un nou Estat, l'oportunitat de fer-ho tot de bell nou. Una revolució.

De debò cal dubtar?

L'única revolució possible és la independència. Qui no ho vol entendre és perquè vol que no canviï res.

I si parlem amb el veí d'Andorra la Vella?

 

Arribar a Andorra i que la recepcionista et digui que ets la quarta persona de la setmana que li dóna el DNI espanyol amb la funda del DNI català. Passejar pel carrer i comprovar, un cop més, que el fet que el català sigui l'única llengua oficial no en garanteix l'ús social. Presentar I si parlem amb el veí del segon? al centre cultural La Llacuna d'Andorra la Vella, que la sala sigui força plena tot i ser a mitjans d'agost, que us entrevisti una ràdio alemanya i TV Andorra i, a tall de propina, que la propietària de la llibreria La Puça us digui que fa uns dies va vendre'n un exemplar a uns turistes de Zamora que, amb tota la bona intenció, volien entendre per què volem marxar d'Espanya. Tot un goig anar al Principat d'Andorra a explicar per què volem la independència del Principat de Catalunya.

El resum de l'entrevista emesa a Deutschlandfunk i Deutschlandfunk Kultur, i un altre resum a Tagesschau.

Un país per enraonar

Els que volien llista unitària ja la tenen –i quina llista!– i els que en volíem més d’una, de llista, podem triar entre dues alternatives prou interessants. D’això se’n diu quadrar el cercle. Assolit aquest punt, però, el que toca és ampliar la base social i electoral de l’independentisme. I tot i que és evident que això passa per atraure les persones que encara estan indecises, personalment no crec gens en les campanyes massives, sinó que penso que el que calen són accions de proximitat. I quan parlo de proximitat em refereixo a l’amic, el veí, el cunyat o el company de feina. Vols dir que això de la independència és positiu? Oi tant que sí. D’arguments no ens en manquen: més recursos econòmics per a polítiques socials, democràcia real no supeditada a règims d’arrel dictatorial, separació real de poders, administració menys burocratitzada, reconeixement internacional, normalització lingüística i cultural, respecte a la diversitat. Un nou país amb un nou model social i econòmic. Una revolució popular i democràtica. Qui pot no voler sumar-s’hi, tret dels unionistes viscerals, aquells que prefereixen que Catalunya continuï dins d’Espanya encara que això els repercuteixi negativament? Endavant les atxes, doncs. Anem a veure aquell conegut que no ho acaba de veure clar –encara que només sigui un– i parlem-li des de l’objectivitat, la sinceritat, l’autoestima i les ganes de fer un país millor. La República Catalana.

Reflexió per a la victòria

Perquè 300 anys són 300 anys. Perquè ens han volgut submisos i callats. Perquè han pretès que no siguem. I, tanmateix, som. Perquè no han pogut apagar les nostres fogueres. Perquè hem esberlat les seves fronteres. Perquè ells no canvien i nosaltres ho volem canviar tot. Perquè del seny n’hem fet rauxa i de l’amor revolta. Sí, l’espurna ha encès la nit i ja veiem que trenca el dia. I el somni ha esdevingut horitzó. Mentre alcem un puny, donem l’altra mà. Perquè som el silenci eixordador i la fressa constant. Perquè les portes ja són obertes i la música ho omple tot. No van passar, avis. No van passar, àvies. Ens vam saber insubmisos a la injustícia i la injustícia ens va rebel·lar. I avui ens brillen els ulls. Ens brillen. Perquè això és la revolució. Perquè som un sol poble i la paraula és nostra. Nostra.

Independència política, justícia social

Podem protestar perquè ens imposen la llei mordassa. Podem protestar perquè ens neguen els nostres propis recursos econòmics. Podem protestar perquè no ens deixen aplicar les nostres pròpies polítiques socials. Podem protestar perquè ens esbocinen el sistema educatiu. Podem protestar perquè ens arraconen la llengua i la cultura. Podem protestar perquè els trens no funcionen i perquè els ports i els aeroports estan infrautilitzats. Podem protestar perquè ens fan mantenir el seu règim.

Podem protestar per tot això i més, sí. O bé podem dir prou i construir un país independent on no calgui protestar per totes aquestes coses. Perquè la independència i la justícia social són indestriables.