Els llibres del procés

De llibres que parlen del procés independentista n'hi ha tants que n'acaba de sortir un que mira de recopilar-los tots. I entre els que hi són citats, I si parlem amb el veí del segon? Un granet de sorra. Molta teca per reflexionar.

La independència a l'aula

Una estudiant de secundària de la Bisbal d'Empordà ha fet servir I si parlem amb el veí del segon? per a un treball de classe sobre la independència. Per acabar-lo, ha demanat a diverses persones, també a mi, que donem la nostra opinió sobre la qüestió, i aquest és el text que li he fet arribar:

Tot país ha de poder gestionar els propis recursos econòmics per dur a terme polítiques socials que redueixin les desigualtats i evitin l'exclusió. Tot país ha de poder garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans. Tot país ha de poder fer sentir la seva veu al món sense intermediaris. Tot país ha de poder gaudir d'una cultura i una llengua plenament normalitzades. I això, avui i aquí, només té un nom: República Catalana.

És això, oi?

Si no fos demanar massa

Benvolguts senyors de l'ABC,

He de dir-vos que fou tot un goig veure que citàveu el meu llibre I si parlem amb el veí del segon? en un dels vostres articles, traduint-ne fins i tot el títol a l'espanyol a fi que centenars de milions de persones poguessin entendre'l. Que una humil publicació de províncies, escrita en llengua vernacla, es fes un lloc en un diari de tant prestigi, rigorositat, objectivitat informativa i neutralitat política em deixà sense paraules.

Si us escric aquesta lletra, emperò, és per comentar-vos una frase que em sorprengué d'allò més. Prenent vostres paraules textuals, I si parlem amb el veí del segon? és un "libro bien subvencionado y difundido". Si això és cert, i atès que res no em fa pensar que l'afirmació no tingui cap fonament, us agrairé que m'indiqueu quina subvenció ens ha estat concedida per, així, poder-ne reclamar el pagament. Ni en Toni Il·lustració ni jo no en som conscients, i la veritat és que ens aniria francament bé, si bé no podem pas queixar-nos de l'acollida que ha tingut el llibre.

Moltes gràcies per l'atenció i, sabedor del vostre poliglotisme en la intimitat, no tinc cap mena de dubte que la llengua en què ha estat escrita aquesta carta no us serà un obstacle.

Cordialment,

Veïns amb qui no cal parlar

Que Arcadi Espada, ultranacionalista espanyol, impulsor de Ciudadanos i una d'aquelles persones que anhelen una Catalunya submisa i una llengua catalana marginada, parli d'I si parlem amb el veí del segon? en el seu darrer llibre, i no precisament per elogiar-lo, és tot un detall. Ells fomenten la mentida, nosaltres busquem un somni. Són les nostres antípodes. Són aquell veí amb qui no cal parlar.

I si parlem amb el veí de Tona? o Verba, non facta a Tona

Hauria pogut anar sol a Tona, però era molt millor anar-hi amb la Maria Rovira. Hi hauríem pogut presentar només I si parlem amb el veí del segon?, però també vam voler presentar-hi Verba, non facta. Ho hauríem pogut fer en una llibreria, però vam preferir fer-ho en l'espai on en conflueixen dues, Cal Poquet i la Tradillibreria. Hauríem pogut fer només literatura, però vam decidir afegir-hi música. Perquè les coses, si són compartides, són millors. I la cultura, si és compartida, ens fa més lliures. Per la República de la Cultura Catalana.

L'anunci de la presentació a La Revistona i a la Biblioteca de Tona.

I si parlem amb el veí de Subirats?

Amb la campanya en el punt àlgid, ahir vaig ser a Can Cartró, a Subirats, per presentar I si parlem amb el veí del segon?. I tot i el discurs de la por amb què l'unionisme vol inundar-nos, vaig veure ganes de segar cadenes i d'esdevenir un poble madur que és capaç de prendre les seves pròpies decisions. Por o il·lusió. Submissió o autodeterminació. L'Estat espanyol o la República Catalana.

I si parlem amb el veí d'Andorra la Vella?

 

Arribar a Andorra i que la recepcionista et digui que ets la quarta persona de la setmana que li dóna el DNI espanyol amb la funda del DNI català. Passejar pel carrer i comprovar, un cop més, que el fet que el català sigui l'única llengua oficial no en garanteix l'ús social. Presentar I si parlem amb el veí del segon? al centre cultural La Llacuna d'Andorra la Vella, que la sala sigui força plena tot i ser a mitjans d'agost, que us entrevisti una ràdio alemanya i TV Andorra i, a tall de propina, que la propietària de la llibreria La Puça us digui que fa uns dies va vendre'n un exemplar a uns turistes de Zamora que, amb tota la bona intenció, volien entendre per què volem marxar d'Espanya. Tot un goig anar al Principat d'Andorra a explicar per què volem la independència del Principat de Catalunya.

El resum de l'entrevista emesa a Deutschlandfunk i Deutschlandfunk Kultur, i un altre resum a Tagesschau.

I si parlem amb el veí de Guimerà? o Verba, non facta a Guimerà

De raons per voler la independència n'hi ha moltes, sí. Un nou model social, més recursos econòmics, més democràcia, més transparència, una llengua normal... I una literatura normal. Per això ahir, a Guimerà, vam presentar I si parlem amb el veí del segon? i, de passada, vaig llegir uns quants contes de Verba, non facta. I tot plegat amb empenta i passió, que és l'única manera d'aconseguir les fites col·lectives. Gràcies, amics de Lo Gambairot, per donar-me'n l'oportunitat.

I si parlem amb el veí de la Bisbal d'Empordà?

 

Tribunal constitucional? Quin tribunal constitucional? Els catalans no reconeixem l'autoritat de cap tribunal d'arrel franquista, sinó el dret dels ciutadans a decidir lliurement. Dissabte vam parlar-ne a Ràdio Bisbal i a la llibreria La Siglantana, on vam anar a presentar el llibre convidats pel Casal Estel Roig i per en Jordi Serra i Teixidor, que ens va fer una presentació fantàstica.

Entrevista a Ràdio Bisbal a partir del min. 10.

Entrevista a Ràdio Bisbal gravada per La Bisbal TV.

Recull de fotografies.

I si parlem amb el veí de Sant Sadurní d'Anoia?

Dimecres també vam presentar els llibres a Sant Sadurní d'Anoia, i la regidora de cultura, la Montse Medall, ens va donar una dada que ens va deixar d'allò més satisfets. Havia fet arribar I si parlem amb el veí del segon? a quatre persones indecises i, d'aquestes, tres li havien dit que s'havien acabat decidint pel sí! Tot i que, poc conformistes de mena, vam pensar que encara queda feina per fer. Hem de convèncer la quarta.

I si parlem amb el veí de Sant Llorenç d'Hortons?

Sí, ja ho sabem, la independència per la qual estem treballant és la del Principat de Catalunya, però no hem de deixar de banda ni un instant la resta dels Països Catalans, uns territoris que volem, també, que s'hi acabin sumant. Perquè l'estat espanyol ho té ben clar. Què són els atacs constants a la llengua, la cultura, els mitjans de comunicació i el sistema educatiu a les Illes, el País Valencià o la Franja, sinó un intent d'esquarterar una nació catalana que ells també saben ben completa? Ahir en vam parlar al casal d'avis de Sant Llorenç d'Hortons, bo i presentant I si parlem amb el veí del segon? i 22 contes a la vora de la independència. I avui és 9 d'octubre. Bona Diada del País Valencià!

I si parlem amb el veí de Sabadell i li ensenyem l'exposició?

Que els Drapaires d'Emmaús, que treballen per un món millor, pensin que el teu llibre pot servir per fer un país millor i decideixin convertir-lo en una exposició, no té preu. Ahir vam inaugurar-la i, de passada, vam aprofitar per tornar a presentar el llibre. I les intervencions dels assistents van ser especialment interessants! Resumint-les, no volem la independència per canviar de bandera, sinó per fer del canvi una bandera.

I si parlem amb el veí del segon?, l'exposició

Els amics dels Drapaires d'Emmaús de Sabadell, sempre amb l'afany d'aconseguir un món millor, han volgut dir la seva en aquests moments històrics tot reflexionant sobre quin és el país que volem construir. I, per fer-ho, han optat per convertir I si parlem amb el veí del segon? en una exposició. No cal que us diguem que, per a nosaltres, ha estat simplement fantàstic. Podem regalar el llibre als indecisos o, si són de Sabadell, també podem convidar-los a visitar l'exposició. La nostra modesta aportació a la campanya. Perquè volem arribar a totes les llars. Perquè volem escoltar totes les opinions. Perquè volem fer un país de bell nou. Perquè volem tenir un país millor.