divendres, 23 de setembre de 2016

Un tastet literari i lingüístic

Volianes de paper. Dictats per aprendre català i gaudir de la literatura
Rosa Roca Riera i Jordi Solé i Camardons (eds.)
Voliana Edicions, 2016

Hi ha llibres per distreure’s, llibres per aprendre, llibres per descobrir nous autors i nous gèneres... I hi ha llibres que ens ho donen tot alhora. Per exemple, Volianes de paper, un recull de textos dels autors de Voliana Edicions presentats en forma de dictat. El subtítol del llibre, Dictats per aprendre català i gaudir de la literatura, ja és tota una declaració d’intencions. Sí, són textos que han estat seleccionats perquè fan de bon llegir en veu alta i perquè contenen mots o expressions especialment interessants de cara a aprendre a escriure el català, però també perquè ens obren les portes a nous mons, a universos literaris que potser ens són desconeguts. De fet, tota antologia és sempre un tastet, una invitació que ens posa la mel a la boca i que ens porta a voler saber més d’un autor o d’un llibre. I Volianes de paper acompleix aquesta funció, no només fent-nos conèixer escriptores i escriptors d’arreu del país, sinó també oferint-nos la possibilitat de llegir determinats gèneres literaris –conte, poesia, teatre, assaig– que massa sovint queden eclipsats per la novel·la. Per aquesta raó, un llibre que d’entrada sembla especialment adreçat a docents de català esdevé, també, una lectura amena per a tots els públics i un reclam literari al qual es fa difícil resistir-se. Llegiu-lo, tasteu-lo, i de ben segur que hi trobareu textos que us seduiran i que us faran venir ganes d’endinsar-vos en l’obra d’autors que potser no surten en les llistes dels més venuts, però que amb el seu compromís amb la literatura i la llengua del país, un compromís compartit per l’editorial, ajuden a fer que la nostra cultura sigui cada dia una miqueta més normal. I més lliure.

Publicat a Llengua Nacional, 3r trimestre 16

dijous, 22 de setembre de 2016

De club de lectura

Em proposen de presentar un club de lectura i no sé dir que no. Ahir amb l'escriptor Daniel Arasa a l'acte de presentació del club Sabadell Readers a Sant Cugat. Jo llibre, tu llibres, ella llibre, nosaltres lliures.

divendres, 16 de setembre de 2016

Foraster

Un plaer reprendre l'espai de llengua a Cugat Ràdio amb la Carme Reverte, el Daniel Ruiz-Trillo, la Cristina Company i Un tal Pere. La paraula d'ahir va ser foraster, una paraula amb una etimologia doble, llatina i germànica, que ens recorda que tots som forasters en algun moment i que, per tant, l'origen, el color o la llengua no han de ser mai un motiu per discriminar. I que si tots som iguals, tancar les portes a aquells que fugen d'una guerra és tancar-nos les portes a nosaltres mateixos.

Si us ve de gust, podeu escoltar el programa aquí.

dilluns, 12 de setembre de 2016

Ciutat de paraules

Em tempten i sempre hi caic. La nova programació de Ràdio Sabadell inclou una sèrie de microespais sobre temes diversos i me n'han ofert un per parlar dels sabadellenquismes. I clar, no m'hi he pogut resistir, de manera que avui comença Ciutat de paraules, un espai setmanal de dos minuts de durada que s'emetrà cada dia de la setmana a una franja horària diferent i en què parlaré de les paraules típiques de Sabadell. Sabadellenques i sabadellencs, que les paraules inundin els carrers.

12 de setembre: Petador.
19 de setembre: Xurruques.
26 de setembre: Estrep.

diumenge, 11 de setembre de 2016

Al carrer

Veig un home que va arrencant cartells de la Diada i li demano que respecti la llibertat d'expressió. I em diu que "la independencia no es libertad" (interessant), que Catalunya "nunca ha sido independiente" (tot un historiador), que ell és "español por encima de todo" (un no nacionalista), que "me calle la boca" (dialogant) i que "me vaya a mi país" (estupefacció, estupefacció total). Només hi faltava el Cara al sol de fons. Sincerament, si aquest és el nivell de l'unionisme, no calen gaires arguments per apostar per una República Catalana, una república de dones i homes lliures, una república oberta, tolerant i radicalment democràtica. Toca omplir els carrers de nou. Bona Diada!

Per cert, un ocellet m'ha dit que avui han llegit el meu conte La llengua parlada dins dels parlaments de la Diada a Castellar del Vallès i això és tot un honor!

dimarts, 6 de setembre de 2016

La Setmana del Llibre en Català

Ahir feia tanta calor que em pensava que les paraules es fondrien. Però no. Vaig signar llibres, vam parlar de llengua i fins i tot van començar a córrer els primers exemplars d'I si parlem català? Gràcies a tots els que us vau atrevir a sortir de casa amb aquesta temperatura. D'això se'n diu estar boig pels llibres.

dilluns, 5 de setembre de 2016

I si parlem català?

D'uns anys ençà he estat impartint una conferència, titulada L'aventura del català, que té l'objectiu de despertar l'interès dels assistents envers les llengües i, així, esperonar-los a utilitzar amb més normalitat la pròpia del país, el català. I d'aquesta conferència n'ha sortit el llibre I si parlem català?, publicat per Tallers per la Llengua. Per als que hagueu llegit l'anterior I si parlem amb el veí del segon?, el format d'aquesta nova publicació és idèntic, és a dir, és un llibre concís i fàcil de llegir, i de preu reduït, perquè corri! Espero que us sembli interessant!

Si en voleu saber més, això és el que hi diu a la contracoberta:

Tots els estudis indiquen que cada cop hi ha més persones que saben parlar català però que, en proporció, cada cop són menys les que realment el fan servir. I una llengua que no és útil està abocada a la desaparició. Hem de veure el got mig ple o mig buit? L’objectiu del llibre no és resoldre aquesta pregunta, sinó dotar-nos d’arguments i recursos per omplir-lo fins que vessi. Les llengües són un patrimoni incomparable i hem d’intentar no només preservar-les, sinó usar-les amb normalitat en el territori que els correspon. És evident que la pervivència de les llengües minorades no depèn exclusivament de l’actitud dels parlants, ans del poder polític, social, econòmic i demogràfic que tinguin al darrere. Tot i així,  si aprenem a desfer-nos dels prejudicis que ens condicionen i ens llancem a fer un ús desacomplexat del català, se n’incrementarà la presència social i esdevindrà, de ben segur, una llengua atractiva i necessària per a les persones nouvingudes i per a tots aquells conciutadans que encara no la parlen.