divendres, 3 d’abril de 2020

Popap

Dimecres vaig participar com a professor al programa Popap de Catalunya Ràdio, fent una activitat per a alumnes d'ESO dins de la iniciativa de l'emissora de fer classes a la ràdio en època de confinament. La proposta, que vaig anomenar Seguir el fil i que volia servir per reivindicar el conte, consistia en llegir un primer fragment d'un (vaig triar Robatoris, de Roba estesa) i que els oients el continuessin. Tota una experiència, gràcies a l'empenta de la Berta Gusi, que m'ho va proposar. Si us fa gràcia escoltar la intervenció, ho podeu fer en aquest enllaç, a partir del minut 39.

dilluns, 30 de març de 2020

De models econòmics i models humans

Confinar. D’acord amb el diccionari, obligar algú a romandre tancat dins un espai limitat. Com la Terra, que per molts avenços tècnics que hi hagi hagut continua sent l’espai limitat per a la humanitat. Sí, l’espai que dia rere dia hem explotat, contaminat, menystingut, destrossat.

Confinar. També d’acord amb el diccionari, fronterejar, ésser veí, contigu. Sabadell confina amb Terrassa. Tu confines amb els teus veïns. Sí, aquells desconeguts amb qui amb prou feines et saludes. Perquè tenim molta feina. Perquè anem a la nostra. Perquè el model socioeconòmic ens empeny cap a l’individualisme absolut.

Així estem: confinats. I no, no us diré tot allò que podem fer en confinament perquè les xarxes en van plenes, sinó que us compartiré les conclusions d’un debat que vaig tenir amb els alumnes d’economia abans que se suspenguessin les classes. Consumim massa i ho fem sense sentit. Cada compra ens produeix una satisfacció momentània que s’esvaeix al cap de poc. Això ens empeny a tornar a comprar en una roda que sembla que no tingui aturador. I tot plegat amb unes condicions pèssimes per a molts treballadors i unes repercussions terribles en el medi ambient. Què hi podem fer, doncs?, els vaig preguntar. Consumir menys, apostar per productes de proximitat, desaccelerar, però no aturar-ho tot de cop, que l’economia no està preparada! I mireu on som avui: tot aturat i sense saber cap on anem. Potser serà l’enèsima excusa perquè els estats –rere els quals hi ha sempre les grans corporacions– continuïn limitant els drets civils més bàsics, de manera que obres de ficció com Un món feliç, 1984, Fahrenheit 451 o El conte de la serventa no ens en semblin tant, de ficció. O potser serem capaços, com a humanitat, d’entendre que som part del planeta –i no pas a l’inrevés– i que l’economia ha d’estar al servei de la societat i que, per tant, cal avançar vers un model econòmic que es fonamenti en la cooperació i la solidaritat entre persones i entre pobles. Potser, en definitiva, el que ens cal és una revolta, la revolta de la consciència i el sentit crític.

Aquesta no és, però, l’única revolta que ens cal. Perquè hi ha tot un reguitzell de petites revoltes quotidianes que ens poden ajudar a construir una societat més oberta i més cohesionada. I sembla que aquests dies n’estem aprenent, agraint l’esforç a aquells que són a primera línia, compartint allò que sabem fer, buscant la bellesa a través de l’art i la cultura, estrenyent llaços en la distància i potser, fins i tot, parlant més que mai amb aquells que estimem. I això, si som capaços de fer-ho perdurar, és tota una revolta, una revolta d’amor i solidaritat, una revolta que ens fa més humans.

Així estem: confinats. Però potser amb gestos ben senzills (fixeu-vos-hi: suprimint només una lletra!) podem passar de confinats a confiats. De confiats en una espècie humana que hauria de poder demostrar que sap habitar en condicions aquesta massa rocosa que gira sobre ella mateixa a gran velocitat al voltant d’una bola incandescent que es desplaça a un ritme vertiginós en una galàxia que no és res més que una entre milions en un univers que s’expandeix cap a confins desconeguts. Ho intentem?

Publicat a iSabadell el 23 de març de 2020

dijous, 26 de març de 2020

La revolta de Cramòvia i altres contes a la xarxa

Seguint amb moltes iniciatives que han anat sorgint a la xarxa, he penjat diversos vídeos amb contes de La revolta de Cramòvia i altres contes. I el Diari de Sabadell se n'ha fet ressò en aquesta notícia. Espero que en gaudiu.



dilluns, 23 de març de 2020

Reflexions lingüístiques

La Plataforma per la Llengua - Vallès Occidental m'ha demanat tot de frases sobre la fidelitat lingüística i, des de divendres passat, les està compartint a les xarxes socials (seguiu-los!) per esperonar els catalans a millorar l'actitud lingüística. Aquesta n'és la primera:

"Si no canvies de vorera quan no és necessari, per què canvies de llengua quan no cal? El català, la millor eina per acollir les persones nouvingudes."

dilluns, 16 de març de 2020

80 anos depois

Os fascistas entram na vila e levam-vos para a praça. Aos homens. Coloquem-se em fila, um ao lado do outro, grita o capitão. E tu, quase uma criança, obedeces. O capitão, da outra ponta da praça, começa a caminhar lentamente diante dos homens em fila. Com a pistola na mão. Um disparo no primeiro. E no terceiro. E no quinto. Um sim, um não, os homens caem a prumo enquanto os restantes não ousam mexer-se. Nesse momento, e sem reparares nisso, o homem ao teu lado agarra-te pelo ombro e troca de lugar contigo. Surpreendido, não sabes o que fazer. O capitão vai-se aproximando. Um sim, um não. E, quando chega ao pé de vocês, aponta para o homem ao teu lado e dispara. Nem sequer olha para ti. E continua a sádica caminhada. Um sim, um não.

Horas mais tarde, quando o exército franquista abandona a vila, continuas a pensar no que se passou. O que é que aquele homem pretendia? Salvar-te? Será que se tentava salvar e cometeu um erro de cálculo? Nunca vais conseguir saber. Mas, alguma coisa no teu interior diz-te que o fez por ti. Vais pensar nisso várias vezes, ao longo dos anos.

Talvez hoje, 80 anos mais tarde, ainda ao faças.

Traducció al portuguès a càrrec de Víctor Rovira i Rita Custódio del conte 80 anys després de La revolta de Cramòvia i altres contes.

dijous, 12 de març de 2020