Free Forcadell

Dissabte vam omplir la plaça Doctor Robert de Sabadell per exigir l'alliberament de l'amiga Carme Forcadell i dels altres presos i, també, el retorn dels exiliats. Va ser un acte intens, emotiu, combatiu i reivindicatiu que va comptar amb la participació de músics, actors, polítics i amics i familiars de la Carme. Per mi va ser un honor fer duet amb en Gabriel Rufián i, plegats, parlar de l'amor de la Carme per la llengua i el país, repassar els sabadellenquismes que caracteritzen una ciutat que és la seva i acabar dedicant-li uns quants contes de collita pròpia. Precisament, quan en Gabriel llegia La gota, una fina pluja va començar a caure. Eren les gotes que fan vessar el got.

I si expliquem un conte a Sentmenat?

Les presentacions amb la Sílvia Morilla són màgiques. Ahir vam presentar I si expliquem un conte? a la biblioteca de Sentmenat, vaig poder conèixer la poetessa Núria Miramelsmots, vaig retrobar lectors fidels i en vaig conèixer algun de nou. És difícil sentir-se més ben acollit. Quin goig, la cultura.

La Diada al carrer

Ens amenacen. Ens insulten. Ens menyspreen. Ens intimiden. Ens persegueixen. Ens colpegen. Ens empresonen. Ens ocupen. Menteixen i menteixen. Però nosaltres sortim al carrer. Per un país de dones i homes lliures. Bona Diada.

Sabadellenquegem-nos

Diuen que els sabadellencs (ep, i les sabadellenques!), quan viatgem arreu de Catalunya, repetim un cop rere l’altre que som de Sabadell. Jo, no us ho negaré pas, ho faig. Potser ho diem perquè no es pensin que som de Terrassa... O potser perquè, malgrat tots els malgrats, n’estem orgullosos. Sí, ja sabem que Sabadell no té l’encant d’altres ciutats o d’altres indrets del país i, certament, no és un destí turístic com la costa, l’alta muntanya o Barcelona (entre nosaltres, Barcelona és el nostre barri marítim...), però tot plegat no treu que no puguem dir a tort i a dret que som de Sabadell. Perquè Sabadell és Sabadell. I amb això ja n’hi ha prou.

Sabadell és ciutat de vapors i de xemeneies, de telers i d’embarrats, de trama i d’ordit, de fabricants i d’obrers, de republicanisme i de radicalitat democràtica. Sabadell és exemple de compromís amb el país i amb les classes treballadores, amb la llengua i amb la cultura. Sabadell és ciutat d’escriptors i de pintors i d’actors i de músics i d’escultors. D’esportistes i d’aventurers, de paleontòlegs, d’aviadors i d’astrònoms. Sabadell és ciutat de dones i homes vinguts d’arreu del món, amb llengües i cultures diverses. Sabadell és la lluita veïnal i les associacions de tota mena. I Sabadell és la gent. La gent al carrer. Perquè Sabadell, tot i que ens l’han volguda submisa i grisa, és rebel i de tots colors.

Sabadell és també la ciutat de les cases angleses, dels amanidors, de les eixides, dels pispets i del tortorà. Sabadell és el rodal ple de papa-sastres, de camps xenats i de badabadocs, aquelles flors que els tallarets (o són tallerets?) anomenen pipiripips. Sabadell és la ciutat on mengem petador i xurruques i xips i estrep i belgues mentre juguem al quinto. Sabadell és la ciutat dels que van topers i dels que estan xerets, dels que semblen de cal Turull i dels que van mal fardats, dels xaixos i xonos i dels que –ai, uix!– fan píndoles. Sabadell és la ciutat on no anem amb els ferrocarrils sinó amb els  catalans. Sabadell és la ciutat on posàvem sota l’escala els que n’havien fet alguna, la ciutat on esblanem les sabates, on donem pel seguit als canteules i on, després d’un dia intens, ens quedem amplismè.

Sabadell és tot això i més. I Sabadell serà, sobretot, allò que els sabadellencs i sabadellenques vulguin que sigui. Perquè la nostra ciutat necessita tenir sempre presents les arrels, però no pas per estar ancorada al passat, sinó per projectar-se cap endavant. Sempre endavant. Perquè l’arbre que té les arrels més fondes és, també, el que s’alça més amunt i, per tant, el que té una perspectiva més àmplia de l’entorn. Aquesta és la perspectiva que hem de buscar. Posem fil a l’agulla i ens sabadellenquegem?

Publicat al Diari de Sabadell el 18 d’agost de 2018

Lingüísticament alçats

Parlants fets i drets. Una mirada des de la Psicologia

Ferran Suay

Voliana Edicions (2018)

En tota anàlisi de situació la perspectiva hi té un paper fonamental. I Ferran Suay ens ofereix una perspectiva innovadora sobre el conflicte lingüístic i els hàbits dels parlants en contextos de llengües en contacte: la perspectiva psicològica. Doctor en psicologia i professor a la Universitat de València, Suay va ser, juntament amb Gemma Sanginés, el creador del Taller d’Espai Lingüístic Personal i un dels fundadors de l’entitat Tallers per la Llengua, que durant anys ha organitzat tallers arreu dels Països Catalans per dotar de recursos totes aquelles persones que volen aprendre a fer un ús normal, desacomplexat i còmode del català. Tres segles de repressió lingüística no han estat en va i la majoria dels catalanoparlants actuen, fent servir una paraula de Suay, com a catalanocallants, és a dir, renunciant d’entrada a la llengua pròpia quan s’adrecen a persones que no coneixen o que “no semblen catalanoparlants” (“i quina deu ser l’aparença del catalanoparlant?”, es pregunta Suay); invertir aquesta pràctica ha estat l’objectiu dels tallers i, també, del llibre de què parlem.

Parlants fets i drets no és, però, una guia de conducta lingüística, sinó un recull dels articles que l’autor ha publicat a diversos mitjans de comunicació i al seu blog personal i en què reflexiona sobre la situació de la llengua al País Valencià i, de retruc, a la resta del domini lingüístic. Amb precisió i contundència, Suay mostra la mentalitat d’esclau i les actituds servils dels ocupants (en paraules seves) del Palau de la Generalitat valenciana en èpoques del PSOE i del PP, sempre al servei del poder de Madrid, i en desemmascara les polítiques lingüicides, que no han tingut cap altre objectiu que la completa desaparició de la llengua pròpia del país. Conceptes com el bilingüisme trampós (tot allò que està en català ho ha d’estar, també, en espanyol, però no pas a la inversa), el bilingüisme imbècil (cal escriure sempre València/Valencia?) o la discapacitat lingüística (d’aquelles persones –fins i tot representants polítics– que són incapaces d’expressar-se en la llengua pròpia del país) conviuen en el llibre amb la més fina ironia a l’hora de denunciar la hipocresia i el caràcter submís dels partits sucursalistes i obertament nacionalistes que han governat el País Valencià durant dècades.

Emperò, Ferran Suay no es queda només amb la necessària observació crítica de la realitat lingüística. Si una empresa no etiqueta en català, si en una festa popular no hi sona cap cançó en la llengua del país, reclamem-ho. Si hi ha un canvi de color polític, posem sobre la taula els principals reptes lingüístics que s’hauria de plantejar el nou govern (i aquí hi trobem l’àmplia experiència de l’autor, que actualment és responsable de política lingüística d’Acció Cultural del País Valencià i president de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística). I, sobretot, com a parlants, aprenguem a desprendre’ns dels prejudicis lingüístics i llancem-nos a fer servir el català en qualsevol situació, sense pressuposar que el nostre interlocutor no ens entendrà.

Parlants fets i drets és, doncs, un recull imprescindible per copsar el funcionament dels processos de substitució lingüística i els mecanismes que el poder empra per exterminar una llengua i, també, per comprendre els efectes que aquestes polítiques tenen en els parlants. Quan haguem entès quina és la situació de la llengua i com hi hem arribat, ja podrem plantejar-nos de fer el pas següent: iniciar el camí cap a l’assertivitat lingüística com a parlants i cap a la normalitat lingüística com a societat.

Llengua Nacional, 2n trimestre 18

Tot sabadellejant

En Jaume Barberà Canudas és d'aquelles persones que de Sabadell en saben un niu. Els seus articles parlen d'història, de curiositats, de persones, i ho fa de manera amena i didàctica. En el seu nou llibre, Sabadellejant, n'hi recull una bona pila. I és un goig que, en un article en què parla dels sabadellenquismes, hi citi el meu Ciutat de paraules.

L'article, publicat al Diari de Sabadell.

Els Corrandes són Corrandes

Anar a escoltar els Corrandes són Corrandes és un goig. Són els reis (republicans!) de la paraula em fascinen. I si, a més a més, em dediquen un parell de corrandes, m'estarrufo i tot. Gràcies, artistes, per teixir el pont entre la música i la literatura.